Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Secundaria

Normes d'accentuació

Utilitzem l'accent per assenyalar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que pronunciem amb més força.

En general, els monosíl·labs no s'accentuen, excepte aquells que porten accent diacrític: pa, sol, pis...

Normes d'accentuació:

Les paraules de més d'una síl·laba es poden classificar en:

• Agudes: la tònica és l'última. P.ex.: camí, carrer, dibuixar...

• Planes: la tònica és la penúltima. P.ex.: plàtan, cadira, noia...

• Esdrúixoles: la tònica és l'antepenúltima. P.ex.: època, còpia, ciència...

Les 12 terminacions

Les 12 terminacions que prenem com a referència per accentuar les paraules són les següents:

vocal: a, e, i*, o, u*

vocal + s: as, es, is, os, us

en, in

*Quan la i o la u formen part d'un diftong...

• La naturalista:

• Aplica el mètode científic a la literatura.

• L’escriptor a d’observar la realitat amb ulls de científic.

• L’home està sotmès a les lleis de l’herència i del medi.

• El novel·lista com a científic a d’experimentar amb els personatges, i als ha de portar a situacions límits per observar les seves reaccions.

• Les noveles es basen en l’observació i l’experimentació.

• Sempre solen pasar en ambients marginats i en personatges conflictius.

• Les dues obres naturalistes de Narcís Oller són: la bogeria i la papallona.
  

Bogeria

El protagonista es en Daniel Serrallonga.

Té un pare malalt mental i suicida una mare mística i histèrica, una germana malformada i epilèctica i una altra germana nimfomana.

La novela explica aquest

Ausiàs March

Bibliografia

Ausiàs March va nàixer a Gandia (València) (Espanya), el 1397. Ausiàs March va ser un cavaller i poeta valencíà nascut a Gandia en 1397. Fill del també cavaller i poeta Pere March i de Leonor Reble. De jove va participar en les expedicions que el rei Alfons V el Magnànim va realitzar pel Mediterrani. Va ser Senyor de Beniarjó, Pardines i Envernissa, i falconer major del rei de la Corona d'Aragó (Alfonso V el Magnánimo) En 1425 es va retirar a les seues possessions valencianes, instal·lant-se a Gandia en 1428. De notar és en este període la seua relació personal i literària amb el príncep Carlos de Viana, hereu al tron de Navarra.Tumba d'Ausiàs March en la Catedral de Santa María de València. En 1437,...

Text literari:

són textos normalment escrits, també orals, creats amb un ús acurat del llenguatge, que expressen sentiments d'es d'un punt de vista subjectiu, amb l'ús de figures retòriques, i que acostumen a tenir un component de ficció.

Resumo das Memorias de Balbino

Capítulo I: Eu son Balbino

Balbino preséntase. É un neno pobre, un ninguén. Critica os nenos ricos, xa que, segundo el, non saben o que é traballar nin vivir mal.

Escribe nun caderno e algún día quixera facer un libro e ser moi famoso, pero dálle vergoña que lle atopen o caderno, xa que nel reflicte os seus sentimentos. Ademais, el non estivo na guerra nin nada semellante e non tería nada interesante que contar como fixo Smith, porque el era só un ninguén.

Capítulo II: Perdido

Balbino foxe ao bosque para non ser atopado polos seus pais. O pai déralle unha somanta por enfarruscar a cara con feluxe ao neno do señor, que tiña todas as comodidades. Ao mediodía, a súa nai e a tía chamábano a gritos....

Dialecte central (catalàestàndar):

comprèn Girona, Bcn i nord-est de Tarragona.CARACTERÍSTIQUES:

• Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.

• Emmudiment de diverses consonants finals : fuste(r).

• Germinació d'oclusives en mots com poble, triple.

• Pronunciació de ll com una i .

• Ús de l'articles davant els noms propis de persona.

• Ús de les formes reforçadés dels pronoms febles davant de les formes verbals.

• Lèxic: abans-d'ahir, demà passat, escletxa, escombra, joguina, mandra, ocell, papallona, xai..

Dialecte alguerès:

Comprèn la ciutat d'Alguer.CARACTERÍSTIQUES:

• Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc oriental, amb excepcions..(la vocal neutra es pronunciada amb el so [ a].

• Articulació labiodental de la v( pronunciada

Don Dimas de la Tijereta: Un Vistazo Profundo a la Tradición de Ricardo Palma

La tradición "Don Dimas de la Tijereta", una de las más célebres creaciones de Ricardo Palma, nos sumerge en una fascinante historia ambientada en el Virreinato del Perú. Este relato, publicado en 1864, ofrece una aguda crítica social y moral a través de sus personajes y un argumento ingenioso.

Marco Temporoespacial de la Tradición

La vida del personaje principal y las acciones de la historia se sitúan en los tiempos iniciales del siglo XVIII. Esta deducción se desprende de las referencias consignadas en el texto original de Palma, como la frase: “allá por los primeros años del pasado siglo existía…”. Estas fechas corresponden al periodo del Virreinato,...

15. ZEINTZUK IZAN ZIREN LAPURTERA KLASIKOAREN IDAZLE AIPAGARRIENAK?

Joanes Leizarraga, Axular Bera eta Joan Piarres Duvoisin Ditugu aipagarrienak.

16

. ZEIN IZAN ZEN LAPURTERA KLASIKOAN IDATZI EGIN ZEN LEHEN LIBURUA? NORK ETA NON IDATZIA? ZER ERAGIN ZUEN?

Esteve Materrak 1617an argitaraturiko 'Doctrina Christiana'izan Zen, Bordelen. Horrela Eman zitzaion hasiera euskal obra klasiko garrantzitsuenetan -besteak beste, Pedro 'Axular' urdazubiarraren 'Geron'- erabiliko zen Euskalki literarioari (lapurtera klasikoa).

17. NON IZAN ZEN AITZINDARI LAPURTERA KLASIKOA?- Sarako Eskola

18. IPAR EUSKAL HERRIKO IDAZLEEK ZER LAPURTERAREKIN IDATZI ZUTEN?- Lapurtera berria edo Nafar-Lapurtera

19. HITZ EGITEN AL DA LAPURTERA LAPURDI OSOAN? ESAN NON.- Ez, Mendebaldean

1. Hor konpon, Marianton!: Bost axola niri!

2. Bertan behera utzi: Zerbait bukatu gabe utzi.

3. Batek jakin: Auskalo!

4. Gaitzerdi!: Eskerrak!

5. Noren aldean: Bi edo gauza gehiago konparatu.

6. Erdibana: Gauzak erditik banatu.

7. Jesus batean: Denbora laburrean. Amen batean.

8. Negar batean: Negar zotinka.

9. Lehenengo eta behin: Batez ere! Garrantzitsuena! Lehenik!

10. Larrugorritan jarri: Biluzik, arroparik gabe.

11. Buru-buruan: Behar den tokian asmatu.

12. Esku bete lan: Lanpetuta ibili.

13. Kristonak esan!: Zerbait gogorra esan, aditu…

14. Hobe izan: Komenigarriago izan.

15. Zerua irekita ikusi: Irtenbideren bat aurkitu.

16. Alde hemendik!: Ospa!

17. Esanak esan: Gauzak bere horretan gelditu.

18. Lekutara joan: Oso urrun joan.

19. Egunak joan egunak etorri: Denbora pasa ahala.

20. Nagiak atera: Loaldi baten ondorengo giharren

1934:

Os dous de sempre 

É unha novela realista urbana.Expón, a biografía paralela de dous personaxes contrapostoa(Pedriño e Rañolas), dúas maneiras de concibir a vida ou de coportarse nela.

Pedriño é vago,materialista,acomodado,de familia humilde, un perdedor. Ten como preocupaciones na vida comer e folgar. Rañolas é activo, inconformable, idealista, intelixente, emprendedor, a pesar das súas condicións adversas (está eiviado de corpo)e de condición humilde.

As condicións sociais e a familia determinan o futuro dos dous protagonistas.

A técnica narrativa consiste na sucesión de pequenas unidades narrativas  a través das clases se mesturaron Realismo, lirismo e humor.

Os temas da novela xiran arredor dos dous personaxes protagonistas: