Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Secundaria

Vocabulari valencià, ortografia i estil

Lengua y literaturaActualizado el 5,62 KB

Vocabulari Valencià: Paraules i Expressions

Amanida - Ensalada | Agosarat - Osado | Assaig - Ensayo | Atiar - Atizar | Baco - Cerdo | Barraca - Alqueria | Bombeta - Bombilla | Borumballas - Virutas | Barnús - Albornoz | Bestreta - Anticipo | Calitja - Calina | Calfar - Calentar | Caliu - Calor | Cuc - Gusano | Disbauxa - Desenfreno | Darsenes - Darsenas | Despeses - Gastos | Embolcalls - Envolturas | Esverar - Espantar | Esquitx - Salpicadura | Espletxes - Rendijas | Espaosdidora - Pavorosa | Esclaits - Explosiones | Estoreta - Alfombrilla | Embolcalla - Envuelve | Emmudit - Emmudecido | Enlluernades - Deslumbradas | Fetge - Hígado | Fleca - Panaderia | Guitx - Tiza | Genoll - Rodilla | Glaçat - Helado | Gual - Vado | Garbera - Mentón |...

Continuar leyendo "Vocabulari valencià, ortografia i estil" »

Lazarillo de Tormes: resumen de los tratados y sus personajes

Lengua y literaturaActualizado el 7,7 KB

PRÓ LOGO:
La funció n del pró logo es justificar la historia que va a contarnos Lá zaro. Resume los motivos de esa justificació n.

La justificación es que no tiene gran mérito el que era rico y tenía una gran fortuna porque le era dado por herencia, sino que gran mérito tenía la persona que le servia al rico y salía de su pobreza trabajando.

¿ Có mo se llama este estilo?


Estilo epistolar.

TRATADO 1:


¿ A qué forma verbal equivale el presente ''está ''?¿ Qué ha querido decir Lá zaro con esa expresió n? ¿ Cree que su padre es bienaventurado?
Anteporal(verdades universales).Lázaro espera que su padre este bien este donde este. Si por que la intención del robo era buena y hacen referencia a la bienaventuranza.
En este tratado hay
...
Continuar leyendo "Lazarillo de Tormes: resumen de los tratados y sus personajes" »

El Espejo Africano de Liliana Bodoc: resumen y personajes

Lengua y literaturaActualizado el 5,16 KB

Datos del Libro y la Autora

Datos Bibliográficos

  • Autor: Liliana Bodoc
  • Título: El Espejo Africano
  • Lugar de desarrollo: África, Sudamérica (principalmente Mendoza, Argentina y Tilcara, Chile) y España (Valencia y Madrid)
  • Editorial: El Barco de Vapor
  • Año de edición: 2008
  • Cantidad de páginas: 120

Sobre la Autora: Liliana Bodoc

Liliana Bodoc (1958-2018) fue una escritora argentina nacida en la ciudad de Santa Fe, pero que desde los cinco años vivió en Mendoza. Residió en El Trapiche, una pequeña localidad serrana a 40 km de la Ciudad de San Luis. Estudió Licenciatura en Letras en la Universidad Nacional de Cuyo y ejerció la docencia en colegios de la misma universidad.

Publicó su primera novela, Los Días del Venado, en el año 2000 bajo la...

Continuar leyendo "El Espejo Africano de Liliana Bodoc: resumen y personajes" »

Gonzalo de Berceo y Los milagros de Nuestra Señora: resumen de la obra

Lengua y literaturaActualizado el 5,37 KB

Principal cantar de la épica castellana y el único que ha llegado hasta nosotros en un manuscrito casi completo, le falta 3 hojas. Es una copia hecha en el Siglo XIV, a partir de otra copia que realizó un copista llamado Per Abbat en el anó 1207. Según Ramón Menéndez Pidal, ek texto original habría sido escrito en el Siglo XII por un juglar de San Esteban de Gormaz y otro de Medinaceli. El más antiguo, el de San Esteban de Gormaz, debíó escribir poco después de la muerte del cid,1099. Compuso cantar del destierro, y parte del de las bodas de la afrenta de Corpes, que son las tres partes en quese divide la obra. El de Medinaceli reformó el primitivo poema, lo refundíó y le añadió los rasgos más novelescos hacia el año 1140....

Continuar leyendo "Gonzalo de Berceo y Los milagros de Nuestra Señora: resumen de la obra" »

Perpaus konpletiboak eta menderakuntza-motak

Lengua y literaturaActualizado el 13,62 KB

PERPAUSAK

JUNTADURA

Emendiozkoak


(eta)

Espainian eta eukal selekziotan jokatu…

Eibar eta errealean

Hautazkoak:

(edo)

Aurkaritzak:

(baina)

PERPAUSAK

MENDERAKUNTZA

IZEN SINTAGMA FUNTZIOZKO MENDERAKUNTZA

Konpletiboak (osagarri)

Europako txapelketa nagusia ere eskuratu zuela

Zehar galderak

IZENLAGUN FUNTZIOZKO MENDERAKUNTZA

Erlatibozkoak

Ezagunetarikoa dena europa mailan

Perpaus osagarri izenlagunak

Xabi Liberpoolen dagoelako

ADIZLAGUN FUNTZIOZKO MENDERAKUNTZA

Denborazkoak

Hainbat urte jokatu ondoren

Moduzkoak

Talde… zen joko-antolatzaile moduan

Konparaziozkoak

Xabik arrakasta handiagoa izan du futbolean Mikelek baino

Helburuzkoak

Bere ibilbide profesionalaren zorionerako

Kauazkoak

Gizon garrantzitsu biurtu baitzen

Baldintzazkoak

Kontzesiboak

(nahiz eta)

Periko Alonso aita eliteko

...
Continuar leyendo "Perpaus konpletiboak eta menderakuntza-motak" »

Guia completa de conjugació verbal en català: formes, modes i temps

Lengua y literaturaActualizado el 4,46 KB

Conjugació Verbal en Català

Les formes verbals es classifiquen en:

a) Simples: infinitiu + terminacions: canta, cantaràs, cantés

b) Compostes: haver + participi: ha cantat, hauràs cantat, hagués cantat

2. El Mode: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu

3. El Temps: present, passat i futur

4. Aspecte: perfectiu (acció acabada) i imperfectiu (acció inacabada)

5. La persona i el nombre del verb: jo canto, tu cantes, ell canta, nosaltres cantem, etc. Explica-m'ho ara, o no et parlaré fins que m'ho diguis.

Exemples de verbs:

a) explica: 2a persona del singular de l'imperatiu d'explicar

b) parlaré: 1a persona del singular del futur d'indicatiu de parlar.

c) diguis: 2a persona del singular del present de subjuntiu de dir.

Formes no personals:

...
Continuar leyendo "Guia completa de conjugació verbal en català: formes, modes i temps" »

Ús de 'pel' i 'per al'

Lengua y literaturaActualizado el 1,16 KB

Pel-Per al o Pels o per als

Escrivim pel (o pels) concretament quan volem utilitzar la preposició per amb el sentit de lloc, causa, mitjà, temps, etc. Exemples:

- Passaré pel supermercat

- Has arribat tard pel retard del tren.

- T’ho farem arribar pel procediment habitual.

Escrivim per al (o per als) en menys casos, quan volem utilitzar la preposició per a amb el sentit de beneficiari o destinatari.

Escrivim tant en els casos següents: Quan és determinant, és a dir, va davant d’un nom. Té formes femenines i plurals (tanta, tants, tantes). Quan és adverbi que expressa quantitat i complementa un verb.

En certes expressions, com ara de tant en tant, tant de bo, tant me fa, tant se val, tant és...

  • Forma de comunicación pública realizada
...
Continuar leyendo "Ús de 'pel' i 'per al'" »

Oracions Subordinades de Relatiu: Guia Completa

Lengua y literaturaActualizado el 10,76 KB

Oracions Subordinades de Relatiu

1. Oracions subordinades de relatiu en funció d'adjectiu

L'ús dels relatius com a connectors caracteritza una classe de subordinades que anomenem, precisament, subordinades de relatiu.

Les subordinades adjectives fan de complement del nom, una funció que els és molt pròpia perquè el relatiu les fa dependre del seu antecedent, que és gairebé sempre un nom.

No hem de confondre el pronom relatiu que amb la conjunció que. El pronom relatiu remet sempre a un antecedent:

-El noi que t'acompanya és molt simpàtic.

El connector que té com a antecedent "el noi". És un relatiu. Si reescrivim l'oració composta com a dues oracions simples, haurem d'escriure "el noi" dues vegades:

- El noi és molt simpàtic. El noi

...
Continuar leyendo "Oracions Subordinades de Relatiu: Guia Completa" »

Euskal Esamoldeak eta Beren Esanahiak

Lengua y literaturaActualizado el 25,25 KB

A

A zer alea!: Pertsona bitxia, bihurria edo berezia. A zer harria daukadan zurekin!: Zuk bai sufriarazten didazula! A zer patata daukazun galtzerdian!: A zer zuloa daukazun galtzerdian! A zer tximak dituzun!: A zer sapak dituzun! Aho bete hortz utzi ninduten: Guztiz harrituta utzi ninduten. Aho zabalka: Aharrausika. Ahopeka: Isilean, belarrira esan. Ahotik atera: Mihi puntatik kendu. Aintzat hartu: Kontuan hartu. Aintzanek begio loreak zituen: Aintzanek oso begi eztiak zituen. Aitak demanda egin dit: Aitak errieta egin dit. Aitari eskatzea dauka!: Aitari eska biezaio! Aitonak arima hortzetan dauka: Aitona hiltzear dago. Aitzaki-maitzaki: Estakuruak etengabe asmatu. Aiher naiz: Gogo bizian nago. Alajaina!: Jinko huna! Alamena eman: Nekagarri...
Continuar leyendo "Euskal Esamoldeak eta Beren Esanahiak" »

Análisis del Quijote: el título, el protagonista y la locura por las novelas de caballería

Lengua y literaturaActualizado el 8,52 KB

Análisis del Quijote de la mancha:
El título es emblemático, Es decir, adelanta un tema. También es epónimo, nos presenta el nombre del personaje.
En el título se identifica un topónimo, su lugar de origen, de la mancha. El Autor, no revela una ubicación precisa, no es exacta, no se especifica, la mancha Es una vasta regíón árida y seca de España (no es un topónimo común de los Caballeros, ya que ellos Vivían en lugares importantes y la mancha no lo es, se Identifica la burla. Hidalgo, es el estrato más bajo en el rango de la nobleza, Y don es el nombre que le ponen a los nombres, nunca le dirían don a un hidalgo, de ahí se ve una contradicción. La historia comienza con una índole de Ubicación geográfica, es real. “no...

Continuar leyendo "Análisis del Quijote: el título, el protagonista y la locura por las novelas de caballería" »