Normes d'accentuació en català: Guia completa

La e acostuma a portar accent obert.

e en paraules agudes

Quan la e és aguda és oberta en la majoria dels casos: cafè, comprèn, promès...

Però també hi ha e que porten accent tancat:

1. Substantius acabats en –és: excés- excessos, congrés- congressos...

2. Els adverbis bé, també, després, només...

3. Terminacions de futur, imperfet de subjuntiu: vindré, portés, pensaré....

4. Formes de present dels verbs acabats en –tendre: pretén, estén...

e en paraules planes i esdrúixoles

En aquest cas és quasi sempre oberta: fèrtil, aparèixer, pèsol, paciència...

Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la e porta accent tancat:

1. els noms i adjectius: cérvol, préssec, préstec, llépol, feréstec i església.

2. alguns verbs: infinitius: créixer, néixer, prémer, ésser...

   terminacions imperfet de subjuntiu, perfet: portéssiu, férem...

O en paraula aguda

Quan la o és en una paraula aguda és tancada en la majoria dels casos: camió, planificació...

Hi ha alguna o en mots aguts que porta accent obert:

1. noms: arròs, espòs, ressò, repòs, talòs...

2. però, això, allò, de debò...

O en paraula plana i esdrúixola

En aquest cas la o és quasi sempre oberta: pròpia, fenòmens, pròleg...

Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la o porta accent tancat:

1. els noms i adjectius: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora...

2. alguns verbs: infinitius: córrer i derivats (recórrer...)

   formes del verb ésser: fóssiu, fórem...

bé (adverbi, propietat)

bóta (recipient)

Déu (divinitat)

dóna, dónes (verb donar)

és (verb ésser)

féu (perfet verb fer, va fer)

mà (extremitat)

més (de quantitat)

mòlt (participi de moldre)

món (univers)

móra (fruit)

nét, néta, néts, nétes (parentiu)

ós, óssa, óssos, ósses (animal)

pèl (vellositat)

què (interrogatiu, relatiu tònic)

sé (verb saber)

séc (plec)

sí (afirmació)

sóc (verb ésser)

sòl (terra)

són (verb ésser)

té (verb tenir)

ús (d'usar)

véns, vénen (verb venir)

vés (verb anar)

be (ovella)

bota (calçat, verb)

deu (verb deure, número, font)

dona, dones (persona)

es (pronom)

feu (present, imperatiu verb fer)

ma (possessiu)

mes (possessiu, període de l'any)

molt (quantitatiu)

mon (possessiu)

mora (del Magrib)

net, neta, nets, netes (adjectiu)

os, ossos (de l'esquelet)

pel (contracció)

que (conjunció, relatiu àton)

se (pronom)

sec (verb seure)

si (condicional)

soc (soca)

sol (adjectiu, astre, verb soler...)

son (ganes de dormir, possessiu)

te (infusió, pronom)

us (pronom)

vens, venen (verb vendre)

ves (verb veure)

alfil, futbol, handbol, hoquei, xandall, oceà, iber, poliglot, cautxú,

interval, timpà, elit, fluor, misantrop, oboè, quilogram, radar, tiquet,

zenit...

míssil, atmosfera, rèptil, tèxtil, torticoli, medul·la, termòstat,

amoníac, omòplat, cardíac, austríac, intèrfon, acne, alvèol, centilitre,

consola, gramòfon, guru, hidrosfera, libido, policíac, tèrmit, uníson,

víking, copia (i altres formes dels presents dels verbs acabats en -iar: estudia, negocia, denuncia...)

pneumònia, diòptria, olimpíada, rubèola, èczema, període, Himàlaia,

Hèlsinki, aurèola, demagògia, màrqueting, metàstasi...

Tipus de diftongs

• Diftongs decreixents

vocal +i/u

ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina

au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu

• Diftongs creixents

i/u + vocal (en els següents casos:)

qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota

gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota

i+vocal (començament de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga...

i, u entre vocals noia, deia, veuen...

Atenció!

No sempre que tenim una i seguida d'una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l'inici de paraula o bé es troba entre vocals.

Exemple:

Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...

No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…