Característiques del dialecte alguerès

Dialecte central (catalàestàndar):

comprèn Girona, Bcn i nord-est de Tarragona.CARACTERÍSTIQUES:

• Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.

• Emmudiment de diverses consonants finals : fuste(r).

• Germinació d'oclusives en mots com poble, triple.

• Pronunciació de ll com una i .

• Ús de l'articles davant els noms propis de persona.

• Ús de les formes reforçadés dels pronoms febles davant de les formes verbals.

• Lèxic: abans-d'ahir, demà passat, escletxa, escombra, joguina, mandra, ocell, papallona, xai..

Dialecte alguerès:

Comprèn la ciutat d'Alguer.CARACTERÍSTIQUES:

• Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc oriental, amb excepcions..(la vocal neutra es pronunciada amb el so [ a].

• Articulació labiodental de la v( pronunciada de diferent manera de b).

• Articualció de la l i la d intervocàliqües com a r : taula (taura).

• Tendència a pronunciar la r seguida de consonants com una l : melcat, mercat

• Ús de l'article masculí: lo...

• ús dels possesius : meu, tou, sou, mia,tua...

• La primera persona del present d'indicatiu sense desinència : jo cant

• Lèxic: froment (blat), gonella(faldilla), llong(llarg), frucar(nevar), sécol(segle)...

Dialecte valencíà:

Compèn les comarques orientals del País Valencíà.CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL DIALECTE:

• Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.

• Articulació de la r final.

• Aritculació labiodental de la v, pronunciada de manera diferent de la b de beure.

• Tendència a emmudir la d intervocàlica, principalment en els sufixos -ador i -ada: llaura(d)or.

• Els demostratius presenten tres graus de localització : este, eixe, aquell

• Els pronoms febels presenten formes plenes davant el verb.

• La primera persona del prensent d'indicatiu prensenta la terminació -e.

• El present de subjuntiu manté les desinències antigues.

• Lèxic: xic (noi), morro(llavi).

Dialecte septentrional: ( rossellonès)

Correspon a la Catalunya Nord CARACTERÍSQUES:

• Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.

• Reducció de la quantitat de sons vocàlics per la pèrdua de la diferència d'obertura de les vocals, que adquireixen una obertura mitjana.

• Tendència a pronunciar amb el so [u] la o tònica tancada: canço: cançú.

• Articulació del grup eix amb el sol de la i : peix: pei

• Ús de les formes ples davant el verb i ús dels ponom febles davant de les formes no personals del verb ( per te casar – per casar-te).

• La primera persona del present d'indicatiu presenta la terminació -i.

• Lèxic: nugues (nous), ca (gos), cercar (buscar), eixir( sortir)...