Chuletas y apuntes de Lengua y literatura

Literatura: L'Assaig i Joan Fuster

L'assaig és un gènere literari d'extensió variable (des de l'aforisme o la sentència fins al llibre) que presenta una visió personal i subjectiva sobre un tema (humanístic, científic, sociològic, etc.) sense pretendre exhaurir-lo, sinó buscant incitar a la reflexió del lector. Té una tradició humanística europea que ve de Montaigne i Voltaire.

Joan Fuster: Màxim exponent del segle XX

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) n'és el màxim exponent del segle XX. El seu context històric està marcat per la postguerra, la repressió de la dictadura franquista (censura) i la influència de l'existencialisme europeu, que influeix en el seu pessimisme i crisi moral inicial. La seua intenció és la modernització...

Context Històric i Cultural de La plaça del Diamant

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de La plaça del Diamant (escrita el 1960, publicada el 1962)?

L'escriptura de La plaça del Diamant (1959-1960, publicada el 1962) se situa en el context de la dictadura franquista i la postguerra.

Històricament, cau en la segona etapa de la literatura catalana de postguerra (a partir de 1959), caracteritzada per una certa tolerància cap a la cultura catalana, buscant millorar la imatge internacional del règim. Això va permetre una ampliació editorial i una normalització relativa, encara amb una fèrria censura. Rodoreda va escriure l'obra des de l'exili a Ginebra, i culturalment, l'obra s'inscriu en la narrativa psicològica....

Identitat i alteritat

S'observa la pèrdua progressiva d'identitat de la Natàlia. Aquí és quan abandona el seu nom original i passa a anomenar-se Colometa per imposició d'en Quimet. En Quimet és una figura que marca molt el personatge de la Colometa, ja que representa una presó constant, sempre mostrant la seva superioritat masclista, abusant de la Colometa i omplint-li la casa de coloms. A més, l'ha de fer càrrec de la casa, del fill i dels coloms. La tensió social afecta en Quimet, qui participa en manifestacions a favor de la República.

Coloms i maternitat

La Natàlia ha de posar-se a treballar netejant cases perquè a en Quimet li anava malament la feina. És el moment on decideixen construir un colomar al terrat de la casa. La Natàlia...

El Teatro de Juan Mayorga: Características y Estilo Dramático

4.1. El Teatro de Juan Mayorga

El teatro de Mayorga se define por una serie de rasgos estilísticos y temáticos fundamentales:

• TEATRO COMPLEJO

  Multitud de influencias, entre las que, simplificando mucho, podríamos destacar la de Walter Benjamin, la de los clásicos, Bertolt Brecht y José Sanchis Sinisterra, y la del teatro pobre de Jerzy Grotowski.

• TEATRO INTERTEXTUAL

  Muchas de sus obras se inspiran en otras obras consagradas por la tradición. En otras, los personajes citan o aparecen en la creación de otros textos.

• TEATRO NARRATIVO

  Narratividad: Todas sus obras presentan una densidad narrativa pocas veces conseguida.

• TEATRO METATEATRAL

  Se pregunta sobre los límites entre realidad

Grans assagistes i prosistes catalans del segle XX

En el context de l'escriptura del Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster, altres autors destacats van contribuir a l'assaig i la prosa de no-ficció. Entre ells trobem Manuel Sanchis Guarner amb La llengua dels valencians (1962), l'assaig polític d'Agustí Calvet, "Gaziel", amb Castella endins (1961), o Josep Maria Espinàs amb el seu llibre de viatges Viatge al Pirineu de Lleida (1957).

A continuació, es presenten alguns dels autors més rellevants d'aquest període i de les dècades posteriors.

Maria Aurèlia Capmany

Impulsora de l'assaig modern, tracta temes de manera semblant al que es feia en altres països. Les seves obres més destacades són:

• La dona a Catalunya (1966), que és

O pronome persoal tónico

Os pronomes tónicos constitúen un grupo fónico por si mesmos e poden ter funcións distintas segundo vaian acompañados ou non de preposición:

• Con preposición: complemento directo, indirecto, suplemento, complemento circunstancial ou complemento axente.
• Sen preposición: suxeito ou atributo.

As formas rectas do pronome tónico (que non levan preposición) actúan como suxeito e atributo. Pola súa banda, as formas oblicuas (min, ti, el/ela, vostede, nós/nosoutros, vós/vosoutros, eles/elas, vostedes), que necesitan preposición, funcionan como complemento.

Uso en comparativas e contraccións

A forma oblicua tamén se debe empregar nas comparativas cando o segundo termo é un pronome. Vai precedida das conxuncións...

Ritme i rima

Ritme

Ritme: El ritme d'un vers s'aconsegueix mitjançant la combinació de síl·labes tòniques i àtones i amb la repetició de petites sèries ordenades dels dos tipus de síl·labes. En el conjunt d'una tirada, una estrofa o una composició, el ritme es crea amb la rima i amb repeticions de tot tipus (mètriques, estròfiques...).

Tipus de rima

A banda de la rima consonant i assonant, a la rima s'apliquen altres conceptes:

• Rima falsa: les característiques fonètiques dels sons afectats són plenament idèntiques.
• Rima fàcil: els sons repetits formen terminacions morfològiques (per exemple, temps verbal) o pertanyen a paraules provinents d'una arrel comuna.
• Rima interna: la repetició de sons es produeix entre el mot final del

Tipus de Frases en Català

1. Declaratives: fet o pensament real, entonació descendent, mode verbal propi l’indicatiu. Afirmatives o negatives.

2. Interrogatives: plantegen una pregunta, entonació ascendent, solen portar el verb en indicatiu. Poden ser: totals, parcials; directes, indirectes, retòriques i confirmatòries.

3. Imperatives: donen una ordre o estableixen una prohibició. L’entonació és descendent, però més sobtada: mode verbal és l’imperatiu en les afirmatives i el subjuntiu en les negatives. També poden plantejar una invitació.

3. Exclamatives: expressen una emoció o un estat d’ànim. L’entonació és emfàtica, amb oscil·lacions en la corba melòdica. El mode verbal acostuma a ser l’indicatiu.

1. Predicatives: els verbs

Personajes y Temas Clave en El Coloquio de los Perros

La Bruja Cañizares: Hipocresía y Supervivencia

¿Qué actitud adopta la bruja Cañizares ante la sociedad?

Cañizares adopta una actitud hipócrita para evitar problemas con la Inquisición. Finge una religiosidad que no posee y se muestra humilde y compasiva, curando, según ella, a los enfermos.

El Origen de Berganza y Cipión: Magia y Profecía

¿Quién es, según Cañizares, la madre de Berganza y Cipión?

Según Cañizares, la madre de Berganza y Cipión es otra bruja y hechicera, la Montiela.

¿Quién los convirtió en perros, habiendo nacido humanos, y por qué?

La bruja Camacha los convirtió en perros cuando eran bebés. Lo hizo por enemistad hacia la Montiela, con quien había tenido...

En la obra de Tirso, nos encontramos con un personaje más plano, que no evoluciona mucho en el curso de la historia, y cuya actitud se mantiene hasta el final, lo que le cuesta la muerte. Si analizamos el personaje en la obra de Zorrilla, vemos cómo el personaje ha evolucionado a lo largo de la obra, de tal forma que al final cambia su actitud y su modo de pensar y se produce la salvación.

Podemos decir que el Don Juan de Zorrilla tiene un carácter más humano que el de Tirso, que después de conocer a Doña Inés, cambia sus sentimientos en el último instante. El mito es vencido, y Don Juan, enamorado, está dispuesto a vivir conforme a las normas sociales, atado al matrimonio. Mientras el Don Juan de Zorrilla acepta la misericordia de