Ritme, rima i mètrica de la poesia catalana: tipus de versos, estrofes i figures

Ritme i rima

Ritme

Ritme: El ritme d'un vers s'aconsegueix mitjançant la combinació de síl·labes tòniques i àtones i amb la repetició de petites sèries ordenades dels dos tipus de síl·labes. En el conjunt d'una tirada, una estrofa o una composició, el ritme es crea amb la rima i amb repeticions de tot tipus (mètriques, estròfiques...).

Tipus de rima

A banda de la rima consonant i assonant, a la rima s'apliquen altres conceptes:

• Rima falsa: les característiques fonètiques dels sons afectats són plenament idèntiques.
• Rima fàcil: els sons repetits formen terminacions morfològiques (per exemple, temps verbal) o pertanyen a paraules provinents d'una arrel comuna.
• Rima interna: la repetició de sons es produeix entre el mot final del vers i un mot que es troba a l'interior del vers.

Tipus de versos

Segons el nombre de síl·labes

• Monosíl·lab: vers d'una síl·laba (rar).
• Bisíl·lab: vers de 2 síl·labes.
• Trisíl·lab: vers de 3 síl·labes.
• Tetrasíl·lab: vers de 4 síl·labes.
• Pentasíl·lab: vers de 5 síl·labes.
• Hexasíl·lab: vers de 6 síl·labes.
• Heptasíl·lab: vers de 7 síl·labes.
• Octosíl·lab: vers de 8 síl·labes.
• Eneasíl·lab: vers de 9 síl·labes.
• Decasíl·lab: vers de 10 síl·labes (amb cesura o sense).
• Hendecasíl·lab: vers de 11 síl·labes (amb cesura o sense).
• Dodecasíl·lab: vers de 12 síl·labes (sense cesura).
• Alexandrí: vers de 12 síl·labes (amb cesura).

Segons l'acabament

• Vers masculí: vers que acaba en mot agut.
• Vers femení: vers que acaba en mot pla o esdrúixol.

En el marc del poema

• Icosil·làbics: mateix nombre de síl·labes.
• Anisosil·làbics: nombre diferent de síl·labes.
• Blancs: patró mètric per la quantitat sil·làbica i el ritme; no tenen rima. Els versos estramps són versos blancs decasíl·labs i femenins.
• Esparsos: en una composició amb rima són l'excepció i no tenen rima.
• Lliures: no tenen un patró mètric per la quantitat sil·làbica ni pel ritme.

Agrupacions de versos: s'agrupen en tirades, estrofes i composicions de tipus diversos.

Les tirades

Agrupació d'un nombre indeterminat de versos que comparteixen característiques mètriques. Classificació:

• Tirallonga monorima: llarga; versos isosil·làbics amb una sola rima.
• Noves rimades: versos isosil·làbics, sovint octosíl·labs, que rimen de 2 en 2.
• Codolada: versos anisosil·làbics que rimen de 2 en 2.
• Romanç: adaptada de la poesia castellana; alterna versos heptasíl·labs amb rima assonant i versos blancs.

Les estrofes

Agrupació de versos que comparteixen ritme, rima i sentit; queda delimitada per una pausa o per un doble espai en blanc. Pot constituir per ella mateixa una composició poètica o ser una de les parts d'una composició més àmplia.

• Apariat o rodolí: de 2 versos, isosil·làbics, de rima constant.
• Tercet: de 3 versos, isosil·làbics. Hi ha tirades de tercets encadenats per la rima i també apareixen en la segona meitat dels sonets.
• Quartet i quarteta: de 4 versos isosil·làbics. Per influència de la poètica barroca castellana, els versos d'un quartet són d'art major i els d'una quarteta d'art menor.
• Quintet o quinteta: de 5 versos isosil·làbics amb dues rimes consonants que poden disposar-se en diversos esquemes.
• Lira: de 5 versos anisosil·làbics amb dues rimes consonants.
• Sextet o sexteta: de 6 versos isosil·làbics amb 2 o 3 rimes consonants que poden disposar-se en diversos esquemes.
• Cobla o octava: de 8 versos isosil·làbics amb 3 o 4 rimes consonants que poden estar en diferents esquemes.
• Dècima: de 10 versos isosil·làbics; habitualment heptasíl·labs amb 4 rimes consonants. La més habitual és l'espinela.

Les composicions

Unitat major de la mètrica; es tanca amb una pausa anomenada pausa major i pot estar formada per una tirada de versos, una estrofa o diverses estrofes iguals o diferents o per versos lliures. Tipus:

• Auca: popular, formada per 48 rodolins heptasíl·labs i 48 dibuixos.
• Cançó: lírica, pot ser popular o culta, amb estrofes i parts repetides.
• Corranda: popular improvisada, formada per una quarteta d'heptasíl·labs amb rimes consonants fàcils.
• Dansa: trobadoresca, de tema amorós o religiós; perdura fins al Renaixement.
• Estança: culta italiana consistent en la repetició d'una estructura estròfica un cert nombre de vegades.
• Glossa: culta, encapçalada per una entrada (una quarteta que presenta el tema) i unes estrofes més llargues que es tanquen amb la repetició successiva de cadascun dels versos de l'entrada.
• Goigs: populars, dedicats a la Mare de Déu o a algun sant.
• Haikú: lírica culta breu japonesa; tradicionalment de 3 versos.
• Tanka: lírica culta breu japonesa; tradicionalment de 5 versos.
• Lletres satíriques: de caràcter culta i tema satíric.
• Madrigal i silva: composicions cultes breus, sovint de tema amorós.
• Sextina: forma culta d'origen trobadoresc.
• Sonet: forma culta d'origen italià.

Figures retòriques

Relacionades amb la forma externa dels mots

• Al·literació: repetició d'un mateix so o sons semblants en un mateix fragment.
• Anagrama: reordenació dels sons d'una paraula per formar una altra paraula que s'hi relaciona d'una manera subjectiva.
• Onomatopeia: combinació de sons de la llengua per imitar o suggerir sons de la realitat.
• Paronomàsia: joc de paraules en què s'oposen dos mots que es diferencien per un so o en què un mateix mot s'utilitza en dos sentits diferents.

Relacionades amb la sintaxi

• Anàfora: repetició d'un mot o d'uns mots al començament de dues o més oracions o versos per reforçar el sentit.
• Asíndeton: omissió de conjuncions; acostuma a ser una acumulació de mots o sintagmes (separats per comes) utilitzada amb la finalitat d'accelerar i intensificar l'expressió.
• Hipèrbaton: alteració de l'ordre sintàctic habitual de les oracions, per raons mètriques o per conferir dinamisme al text.
• Paral·lelisme: repetició, en oracions o versos successius, d'una mateixa estructura sintàctica i d'una part de les paraules que la formen.
• Polisíndeton: acumulació de conjuncions de coordinació entre sintagmes, oracions o versos.
• Quiasme: disposició simètrica d'elements, de manera que el tercer reprengui el segon i el quart l'primer.

Relacionades amb el significat

• Antítesi: contraposició de dos mots, sintagmes o oracions de sentit oposat.
• Comparació: relació de semblança entre dos termes que s'estableix mitjançant el nexe «com».
• Epítet: ús d'un adjectiu qualificatiu per remarcar una qualitat inherent d'un nom.
• Equívoc: paraula o expressió de doble sentit o que pot induir diverses interpretacions segons el context.
• Metàfora: associació de dos termes, un real i un imaginari, als quals s'atribueix una semblança o analogia; hi ha metàfores pures i impures.
• Al·legoria: conjunt de metàfores relacionades dins el marc d'un text o composició poètica.