Anàlisi de 'La plaça del Diamant': Identitat i Evolució

Identitat i alteritat

S'observa la pèrdua progressiva d'identitat de la Natàlia. Aquí és quan abandona el seu nom original i passa a anomenar-se Colometa per imposició d'en Quimet. En Quimet és una figura que marca molt el personatge de la Colometa, ja que representa una presó constant, sempre mostrant la seva superioritat masclista, abusant de la Colometa i omplint-li la casa de coloms. A més, l'ha de fer càrrec de la casa, del fill i dels coloms. La tensió social afecta en Quimet, qui participa en manifestacions a favor de la República.

Coloms i maternitat

La Natàlia ha de posar-se a treballar netejant cases perquè a en Quimet li anava malament la feina. És el moment on decideixen construir un colomar al terrat de la casa. La Natàlia no gaudeix de la maternitat, manifesta una actitud passiva i d'abúlia, manca de voluntat. Es tracta d'una forma de rebel·lar-se contra una relació, i en general, d'un context que no li permet ser lliure, ja que està lligada i sotmesa a un home.

La revolució

Es veu marcada per un seguit de fets que fan que la Colometa es vegi obligada a evolucionar. Per exemple, en el moment en què li donen la notícia que el seu marit és mort al front de la Guerra Civil, la Colometa es veu perduda sense ell i no sap com sortir de la misèria en què es troba, fins a tal punt que acaba decidint matar els fills i seguidament suïcidar-se ella.

L'alliberament

La Colometa tracta de recuperar definitivament la seva identitat. L'Antoni és la figura de salvació de la Colometa, és un personatge clau per evitar la seva mort i la dels seus fills. Es converteix en el seu marit i l'ajuda a retrobar-se amb la seva identitat. L'escena es tanca amb la Colometa gravant el nom de Colometa a la porta de l'antic pis on vivia amb en Quimet, aquesta imatge significa la mort de Colometa i el ressorgiment de la Natàlia.

Personatges

Natàlia (Colometa)

Noia jove que viu al barri de Gràcia a Barcelona. A l'inici de l'obra és molt innocent i no s'adona gaire de la realitat que l'envolta. Mentre va creixent, s'adona que la vida no és tan bonica com li semblava. Al llarg dels anys evoluciona; la guerra i la mort del seu marit li fan veure el món amb altres ulls i s'adona que ha de lluitar pels seus fills, tot i que hi ha punts en l'obra que es mostra molt debilitada i amb dependència a la figura de l'home.

Quimet

És el primer marit de la Natàlia. Representa en la seva totalitat la figura de l'home masclista i possessiu que obliga la seva dona a dedicar-se a la casa i als seus fills, obligant-la a deixar la feina. Durant la Guerra Civil va haver d'anar al front d'Aragó, on va ser assassinat.

Antoni

És qui li compra el salfumant per matar els seus fills i suïcidar-se. Quan l'Antoni s'adona que el salfumant no és per netejar sinó per matar-se, decideix oferir feina a la Colometa. Aquesta accepta i tots dos formen una família. Representa una figura angelical perquè li deixa total llibertat a la Colometa per fer el que ella cregui. Amb l'aparició d'aquest personatge, s'abandona el nom de Colometa i torna al seu nom, Natàlia.

Senyora Enriqueta

Veïna de la Natàlia, actua com una mena de mare i d'amiga per a la Natàlia, que és òrfena. És la seva confident, li dóna consells i té cura dels fills.