Guia d'assagistes i prosistes catalans del segle XX

Grans assagistes i prosistes catalans del segle XX

En el context de l'escriptura del Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster, altres autors destacats van contribuir a l'assaig i la prosa de no-ficció. Entre ells trobem Manuel Sanchis Guarner amb La llengua dels valencians (1962), l'assaig polític d'Agustí Calvet, "Gaziel", amb Castella endins (1961), o Josep Maria Espinàs amb el seu llibre de viatges Viatge al Pirineu de Lleida (1957).

A continuació, es presenten alguns dels autors més rellevants d'aquest període i de les dècades posteriors.

Maria Aurèlia Capmany

Impulsora de l'assaig modern, tracta temes de manera semblant al que es feia en altres països. Les seves obres més destacades són:

• La dona a Catalunya (1966), que és la primera història moderna del feminisme a casa nostra.
• La joventut, és una nova classe? (1969).
• Pedra de toc (1970).

Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981)

Autor d'una obra vastíssima i variada, va cultivar diversos gèneres sovint relacionats amb l'assaig, com ara articles d'opinió, cròniques, reportatges, llibres de viatges, retrats i biografies. La seva obra ofereix una visió completa i plena de petits detalls de la societat del seu temps. Les característiques principals del seu estil són la simplicitat, la ironia i la claredat, ja que detestava els artificis i la retòrica buida.

Obres destacades

• Novel·les: El carrer estret (1951).
• Assajos: Els pagesos (1952).
• Dietaris i memòries: El quadern gris (1966) és el seu dietari més valorat. Escrit a partir de notes preses durant els anys 1918-1919, és un diari de ficció que tracta el paisatge de l’Empordà, la vida quotidiana i l'obsessió per l'escriptura d'un jove aprenent d'escriptor. És un llibre amè, d’observació aguda, ple de retrats, humor i descripció paisatgística, on sovinteja l’apunt literari, polític, sociològic i intimista.

Joan Francesc Mira (1939)

És un intel·lectual i humanista valencià. Com a articulista i assagista, reflexiona sobre la societat contemporània i els seus problemes. Manté un compromís cívic i social amb la societat valenciana i participa en la reflexió sobre la identitat com a poble.

És autor d’articles en diaris com El País i l'Avui, i a la revista El Temps, recollits en llibres com:

• Punt de Mira (2009).
• Una biblioteca en el desert (2009).

També ha redactat assajos sobre antropologia, sociologia i etnologia, com:

• Crítica de la nació pura.
• Sobre la nació dels valencians (1997).

Martí Domínguez i Romero (1966)

Dirigeix la revista de recerca científica Mètode i ha col·laborat al setmanari El Temps. Els seus assajos combinen l'estil divulgatiu científic, històric i artístic amb un to més profundament personal i deliberatiu.

Molts dels seus articles de divulgació han estat recollits en llibres com:

• Peiximinuti (1993).
• Bestiari (2000).
• El somni de Lucreci (2013).

Altres autors destacats

Quim Monzó

Reconegut narrador, ha col·laborat en la premsa escrita i ha publicat diversos reculls d’articles, entre els quals destaca No plantaré cap arbre (1994).

Montserrat Roig

Escriptora i periodista, és autora d'una obra cabdal del periodisme d'investigació i la memòria històrica: Els catalans als camps nazis (1977).

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961)

Va ser un destacat poeta, novel·lista, dramaturg i traductor. A les seves Memòries (1954), relata amb un estil àgil, clar i amè els primers vint-i-cinc anys de la seva vida. Aquesta obra descriu la seva època de formació com a persona i com a escriptor, un període enyorat, ric en vivències i relacions amb personatges il·lustres.