Chuletas y apuntes de Lengua y literatura

Locucions, frases fetes i tipus de verbs en català: guia amb normes ortogràfiques

Lengua y literaturaActualizado el 4,82 KB

Locucions i Frases Fetes

Són expressions de caràcter popular que tenen un sentit figurat. Sempre tenen el mateix significat i no es poden traduir al peu de la lletra a una altra llengua. Per diferenciar una locució d’una frase feta ens hem de fixar en l’estructura: la locució està formada per sintagmes, mentre que la frase feta és una oració que té com a nucli un verb.

Tipus de Verbs

Verbs Copulatius

Són ser, estar i semblar. El predicat de l’oració és el predicat nominal.

Verbs Predicatius

Són els que tenen una significació plena i es refereixen a una acció. Són predicatius tots els verbs excepte els copulatius. Tenen com a nucli un verb: el predicat verbal.

Verbs Transitius

Són verbs que necessiten un complement que n'amplia...

Continuar leyendo "Locucions, frases fetes i tipus de verbs en català: guia amb normes ortogràfiques" »

El valencià i els dialectes del català: característiques i subdivisions

Lengua y literaturaActualizado el 5,09 KB

El Valencià: Característiques i Subdialectes

El valencià és una variant que s’inclou dins del bloc occidental de la llengua, juntament amb el nord-occidental. Els primers van repoblar les comarques de l'interior valencià, mentre que els catalans s'encarregaren del repoblament de les comarques costaneres. Les comarques que van ser repoblades per aragonesos parlen castellà, i les altres són de predomini lingüístic valencià. Està influenciat pel substrat àrab.

Característiques del Valencià

El valencià es parla a les comarques següents:

  • Castelló
  • València
  • Alacant

Trets Fonètics

  • Tendència a articular creixent el diftong –ui.
  • Manteniment dels grups consonàntics finals –nt, –ng i –lt.
  • Pèrdua de la -d- intervocàlica.

Trets Morfològics

  • Manteniment
...
Continuar leyendo "El valencià i els dialectes del català: característiques i subdivisions" »

Fonética y morfología del aragonés: rasgos distintivos

Lengua y literaturaActualizado el 5,8 KB

Fonética: Vocalismo

Es importante el paso del latín al castellano de la /ě/ (breve tónica) y la /ǒ/ (breve tónica). En castellano aparecen dos diptongos: /jé/ y /wé/. Vemos otros resultados en aragonés: buano (bueno), cualla (cuello), fuogo (fuego)

Tenemos un rasgo diferencial en aragonés: el sufijo diminutivo –ellum en castellano da –illo. En aragonés, cuando este sufijo queda lexicalizado va sin monoptongar: corbiella (corbillo, cestillo), bertiello (vertello, bola de madera).

En castellano no diptongó la /o/ frente a /j/, lo que sí ocurre en aragonés (también ante grupos secundarios como /k’l/: fuella (hoja), guello (ojo).

El grupo /kt/ en castellano acaba dando /ĉ/, pero la /k/ en aragonés forma un diptongo: peito...

Continuar leyendo "Fonética y morfología del aragonés: rasgos distintivos" »

El Cantar de Mío Cid: resumen por capítulos, vocabulario y mester de juglaría

Lengua y literaturaActualizado el 6,67 KB

1. Destierro del Cid

El Cid es desterrado por el rey Alfonso VI tras ser acusado de quedarse con las ganancias de una batalla. El rey ordena a los ciudadanos de Burgos que no le den hospedaje. El Cid acampa fuera de la ciudad; Martín Antolínez lo ayuda con pan y vino.

2. La Estafa a Raquel y Vidas

El Cid, junto con Martín Antolínez, idea una estafa: les pide 600 marcos como préstamo a Raquel y Vidas. Les deja arcas llenas de tierra como garantía, haciéndolas pasar por oro. Exige que no las abran durante un año. Martín recibe 30 marcos como recompensa.

3. Despedida de su Familia

El Cid visita a su esposa e hijas en San Pedro de Cardeña. Pide al abad que las proteja a cambio de una recompensa. Parte con 115 hombres, dejando atrás a su familia....

Continuar leyendo "El Cantar de Mío Cid: resumen por capítulos, vocabulario y mester de juglaría" »

Normativización do galego: estándar, interferencias e desviacións

Lengua y literaturaActualizado el 4,59 KB

Historia da Normativización do Galego

A variedade estándar serve de medio de comunicación para os individuos dunha mesma comunidade lingüística e sobreponse ás diferenzas e ás modalidades faladas. Presenta un carácter conservador, sendo empregada nos usos formais e baseándose nun conxunto de regras recollidas por gramáticas e dicionarios.

No proceso de estandarización lingüística ou normativización, ocupáronse os lingüistas e filólogos, creando unha gramática e establecendo as normas ortográficas e morfolóxicas. É necesario establecer unha variedade común e coñecida por todos.

O galego, debido á situación que viviu nos Séculos Escuros, quedou ao marxe deste proceso, conservándose só como lingua oral e popular.

Etapas

...
Continuar leyendo "Normativización do galego: estándar, interferencias e desviacións" »

Poesia catalana de postguerra: generacions, estils i Vicent Andrés Estellés

Lengua y literaturaActualizado el 5,82 KB

La Poesia Catalana Durant la Postguerra

L'acabament de la guerra i la instauració de la dictadura franquista provocaren la pèrdua de les llibertats i la repressió de la cultura, la literatura i la llengua catalana. Això va fer que els escriptors hagueren de mantenir-se en silenci i alguns van haver d'exiliar-se. Això va provocar que l'activitat literària comencés a desenvolupar-se en tertúlies i reunions.

Tot i això, durant la postguerra la poesia va ser el gènere més representatiu, important i creatiu de la literatura catalana. El tema principal era la mort i també va tenir molta importància l'exili.

Durant la postguerra van coincidir diverses generacions de poetes: els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba, Josep Vicenç

...
Continuar leyendo "Poesia catalana de postguerra: generacions, estils i Vicent Andrés Estellés" »

Análisis del poema "Donde habite el olvido" de Luis Cernuda

Lengua y literaturaActualizado el 5,97 KB

Luis Cernuda: Donde habite el olvido (1933)

Autor

Luis Cernuda (Sevilla, 21 de septiembre de 1902 – Ciudad de México, 5 de noviembre de 1963) fue un destacado poeta y crítico literario español, miembro de la llamada Generación del 27.

Su obra se inscribe dentro de una corriente que muchos han calificado de neorromántica, pues la sensibilidad, melancolía y dolor que destila su poesía se halla siempre dentro de unos límites de serena contención, a la manera de Gustavo Adolfo Bécquer, pero con características matizadas por una aguda actitud intelectual, rasgo esencial de la generación a la que perteneció.

Estudió derecho en su ciudad natal bajo la dirección de Pedro Salinas, de quien fue discípulo y quien orientó, asimismo, sus...

Continuar leyendo "Análisis del poema "Donde habite el olvido" de Luis Cernuda" »

Macbeth: resumen de la trama en los actos I, II y III

Lengua y literaturaActualizado el 4,41 KB

Macbeth: Resumen Detallado de la Trama (Actos I, II y III)

Este resumen escena por escena detalla los eventos cruciales que marcan el inicio de la tragedia de William Shakespeare, desde las profecías iniciales hasta el ascenso de Macbeth al trono y el comienzo de su tiranía.

Acto I: La Semilla de la Ambición

  1. Escena 1: El Encuentro con las Brujas

    Tres brujas deciden encontrarse con Macbeth y Banquo, quienes regresan victoriosos de la guerra, para entregarles una profecía.

  2. Escena 2: La Victoria y el Título

    Tras salir vencedor en la guerra, Macbeth es nombrado Señor de Cawdor.

  3. Escena 3: Las Profecías Cumplidas

    Las brujas se reúnen con Banquo y Macbeth. Profetizan que Banquo será padre de reyes y que Macbeth será Señor de Cawdor y, posteriormente,

...
Continuar leyendo "Macbeth: resumen de la trama en los actos I, II y III" »

Complement de règim verbal i complement indirecte: guia completa

Lengua y literaturaActualizado el 3,56 KB

El Complement de Règim Verbal (CR)

El complement de règim verbal (CR) és un complement que el verb demana amb la presència obligatòria d’una preposició. Observa els elements destacats en aquestes oracions:

  • S’absté de votar.
  • Contribueix a la causa.
  • S’avé amb els amics.

Fixa’t que, sense aquests complements, les oracions quedarien incompletes. En aquest sentit, el complement de règim s’assembla al complement directe: en molts casos és una extensió del significat del verb i la seva absència pot deixar incompleta l’oració. Exemple: Obligar algú (CD) a alguna cosa (CR).

Estructura del CRV

El CRV pot ser:

  • Un sintagma preposicional:
    • Penso en tu.
    • Em recordo de tot.
    • S’avé amb tothom.
  • Un infinitiu:
    • Es presta a ajudar-nos.
    • S’acostumà
...
Continuar leyendo "Complement de règim verbal i complement indirecte: guia completa" »

Teatre culte del Segle XIX

Lengua y literatura5,25 KB

El teatre decimònic al mostré territorio. Teatre culto en castella i els autors amb millor acollida entre el public son Pere d’Alcantara Penya(1823-1906) i Bartolomeu Ferrà(1843-1924)creadors d’un teatre de tipus consumista
El teatro popular:
Defensava l'ús de la llengua tal com es parla. Temes tractats de la vida quotidiana i hi havia teatre religiós

Gènere mes representatiu del teatre popular fou el sainet; hi predominava el carácter còmic i burlesc amb personatges de clases populars amb una temàtica amorosa. A Catalunya, va destacar Serafí Pitarra, mentre que a la comunitat valenciana destacaren Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.
Teatre culte compartia els ideals i els criteris de la Renaixença, que pretenia recuperar
...
Continuar leyendo "Teatre culte del Segle XIX" »