Chuletas y apuntes de Lengua y literatura

Primera part: Tirant a Anglaterra

Després d'explicar la història del comte Guillem de Varoic, retirat de la vida cavalleresca i reclòs en una ermita, ens és presentat el nostre cavaller, que topa amb l'ermità de manera accidental. Tirant, juntament amb altres gentilhomes de Bretanya, s'ha desplaçat a Anglaterra per assistir a les festes del casament del rei amb la finalitat de rebre l'ordre de cavalleria. En el camí, a causa del cansament, es queda ressagat i s'adorm damunt del cavall. Aquest s'aparta del camí i, prenent una senda, s'endinsa en el bosc fins que arriba a un prat on hi ha l'ermità, que casualment es delecta en aquell moment amb la lectura del tractat de cavalleria del segle XV Arbre de batalles d'Honoré de Bouvet. L'...

Euskara Europako Hizkuntza Uharte Gisa

Lehen ikuspegia: Euskara, Erromania nagusian kokaturik, hizkuntza ez-latinoa eta ez-indoeuroparra da. Europako mintzaira multzoan, euskara uharte bat da, beste mintzaira altaiko eta eraldarrekin batera, enbor indoeuroparretatik bereizten delarik. Aldiz, Europako hizkuntza gehienak mintzaira anglosaxoi, germaniar, eslabiar, zelta eta bestelako greko-latindarren multzoan sartzen dira, funtsean, indoeuroparrak izanik.

Euskarak, hala ere, bere hiztegian latinaren eta mintzaira erromanikoen menderakizun lexikal handia du. Mendeetan zehar, inguruko gaskoi, aragoiera, gaztelania zahar eta frantses mintzairatatik mailegu multzo berehalakoa hartu duelarik. Beharbada mailegu horiei esker bizi da gure mintzaira, nolabait....

Idea principal i altres idees (fragment)

Identifica una de les idees que Fuster utilitza en el fragment respecte al tema de l’obra. Quines altres idees introdueix?

En Gent, Fuster parteix de l’observació de diversos tipus humans per reflexionar sobre la complexitat, la contradicció i la inestabilitat de la conducta humana. Una idea central és que les persones no són éssers coherents ni transparents, sinó que actuen sovint darrere de màscares socials condicionades pel context i per les convencions. A més, introdueix la relativitat dels judicis morals, ja que ningú no pot ser valorat de manera absoluta. També reflexiona sobre la dificultat de conèixer realment els altres i, fins i tot, a nosaltres mateixos. Mitjançant retrats quotidians,...

El Conde Lucanor: Un Análisis Detallado

Género

El Conde Lucanor es el primer texto narrativo escrito en prosa castellana. Un narrador nos cuenta las situaciones por las que pasa el conde y cómo se le aconseja. Los distintos relatos pertenecen al subgénero del cuento (narraciones breves, pocos personajes y argumento sencillo donde el nudo lleva rápidamente al desenlace). Aparecen elementos propios de una narración: narrador, personajes, espacio, tiempo y acción. Tipologías textuales: narración en sí misma, diálogo marcado por los guiones, descripción de acciones y pensamientos.

Tema y Estructura

La obra encierra distintas narraciones: la historia de Lucanor y los distintos relatos contados por Patronio con distintos personajes y situaciones....

Història del soldat: Anàlisi temàtica i estructural

Tema principal

El poema de Pòrcel narra el dia a dia amorós d’un militar, fent una enumeració de les diverses noies de les quals s’enamora.

Anàlisi estrofa per estrofa

Primera estrofa: Introduïda amb la paradoxa «això era i no era», ambienta l'acció en un lloc atemporal i irreal. Ho confirma amb la frase «naixia la Primavera», que pot referir-se als inicis preexistents o a quelcom impossible de situar temporalment. Aquesta frase també serveix per relacionar l'estrofa amb la infància i els primers anys de vida, al·ludint al verb «néixer».

Segona estrofa: Més extensa que la primera, però més curta que la tercera, estableix un paral·lelisme amb les etapes de la vida (*infància-...

Ausiàs March: Característiques i Estil

Estil

Estilísticament, Ausiàs March s'allunya de les convencions de la poesia trobadoresca:

• Evita el retoricisme i cerca la senzillesa expressiva.
• Renuncia a l'ús del provençal, considerant que ni la llengua ni la tradició dels trobadors són adequats per a la sinceritat dels seus versos.

March fou més valorat com a filòsof que com a poeta. Destaquen dos trets originals:

• Estil expositiu, propi de qui vol ensenyar i moralitzar.
• Presència del "jo" poètic; el protagonisme de la dama queda eclipsat per l'anàlisi dels sentiments i l'estat d'ànim de March.

Estructura dels poemes

Els seus poemes tenen una estructura fixa i, normalment, expositiva:

1. Exposa una situació hipotètica o real.
2. Aplica l'exposició

Análisis del poema "Lo fatal" de Rubén Darío

Introducción

El poema “Lo fatal” pertenece al poeta nicaragüense Félix Rubén Darío, figura central del Modernismo literario hispanoamericano. Forma parte de su último libro, Cantos de vida y esperanza, con el cual lo cierra. Este poema, a diferencia de otras obras de Darío que se centran en la belleza y la sonoridad, explora la angustia existencial del ser humano.

Tema principal

El tema fundamental del poema “Lo fatal” es el sentido de la existencia humana, resumido en sus dos versos finales: “¡y no saber a dónde vamos, / ni de dónde venimos…!”. La vida, según el poema, produce dolor e incertidumbre, en contraste con la certeza de la muerte. El ser humano, consciente de su...

Accentuar Formes Verbals Agudes

S'accentuen les formes verbals agudes acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in, i no s'accentuen la resta de formes (incloses les acabades en diftong).

Hi ha un temps verbal amb totes les formes agudes, el futur: unes s'accentuen i altres no, segons la terminació.

ballaré / ballaràs / ballarà / ballarem / ballareu¹ / ballaran

• En la resta de temps verbals només una part de les formes són agudes: cada forma s'accentua o no segons la terminació. Exemples:

Passat simple (formes agudes): ballí / ballà.
Imperfet de subjuntiu (forma aguda): ballés.

• Les formes no personals, tret d'algunes excepcions, són agudes. No s'accentuen ni els infinitius (acabats en -r), ni els gerundis (en -nt) ni

Adverbis: Classificació General

• Ordre: Primerament.
• Punt de vista: Morfològicament.
• Actitud: Desgraciadament.
• Modalitat: Probablement.
• Connector textual: Seguidament.

Adverbis de Mode

Adverbis acabats en -ment

• Exemples: comunament, lliurement, pobrament, obligatòriament.

Altres adverbis de mode

Adverbis curts

• Exemples: parlar baix, volar alt, caminar recte.

Adverbis pronominals

• Exemples: així, com.

Altres adverbis

• Exemples: bé, ben (davant d'un adjectiu o un adverbi: ben clar, ben bé), millor, pitjor, debades o endebades, corrents, alhora...

Locucions adverbials de mode

• Exemples: a corre-cuita, a tort i a dret, a les palpentes, a peu coix, a ulls clucs, de debò, de pressa...

Adverbis de Lloc

Formes simples

• pertot
• arreu
• enlloc
• onsevulla
• prop
• lluny
• dalt
• baix
• amunt
• avall
• damunt
• davall
• enlaire
• dins
• fora
• endins
• enfora
• avant
• enrere
• sobre
• sota

Adverbis

Santa Teresa de Jesús

(Gotarrendura, Ávila, 1515 - Alba de Tormes, 1582) Religiosa y escritora mística española, conocida también como Santa Teresa de Ávila. Teresa de Jesús es el nombre de religión adoptado por Teresa de Cepeda y Ahumada, hija de Alonso Sánchez de Cepeda, probable descendiente de judíos conversos, y de Beatriz de Ahumada, perteneciente a una noble familia abulense. Su vida y su evolución espiritual se pueden seguir a través de sus obras de carácter autobiográfico, entre las que figuran algunas de sus obras mayores: La vida (escrito entre 1562 y 1565), las Relaciones espirituales, el Libro de las fundaciones (iniciado en 1573 y publicado en 1610) y sus cerca de quinientas Cartas.

Primeros años y formación

La Vida...