Teatre culte del Segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,25 KB
El teatre decimònic al mostré territorio. Teatre culto en castella i els autors amb millor acollida entre el public son Pere d’Alcantara Penya(1823-1906) i Bartolomeu Ferrà(1843-1924)creadors d’un teatre de tipus consumista
El teatro popular:
Defensava l'ús de la llengua tal com es parla. Temes tractats de la vida quotidiana i hi havia teatre religiós
Gènere mes representatiu del teatre popular fou el sainet; hi predominava el carácter còmic i burlesc amb personatges de clases populars amb una temàtica amorosa. A Catalunya, va destacar Serafí Pitarra, mentre que a la comunitat valenciana destacaren Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.
Teatre culte compartia els ideals i els criteris de la Renaixença, que pretenia recuperar la literatura culta, es caracteritzava pel conreu d'un teatre ROMåntic que recreava ambients i personatges històrics, preferentment vulgaris medievals, i també temes realistes i de crítica social. Els autors més represen tatius foren Angel Guimerà i Víctor Balaguer.
Ängel Guinerà (1845-1924) nasqué a Santa Cruz de Tenerife, però quan tenia vuit anys la família es trasladà a Tarragona. Fou un dels fundadors del setmanari La Renaixença (1871), i es donà a conèixer com a poeta el 1877, quan guanyà tres premis dels Jocs Florals. Però el gènere que li atorgà el reconeixement del públic fou el teatre. E n la trajectoria teatral de Guimerà es poden distingir tres etapes:
Etapa ROMàntica. Correspon a l'estrena de la primera obra teatral, Gal-la Placídia, dins l'estètica romantica de tema històric, que suposà la restaura- ció del teatre culte català, consolidat amb l'estrena de Mar i cel
Etapa dels drames realistes. Entre 1890 i 1900, Guimerà abandonà l'estè- ica romantica i evolucionà vers el Realisme amb temes més pròxims als pro Dlemes de l'època en obres com María Rosa, Terra Baixa i La filla del mar. És el període de plenitud de l'autor.
Etapa final. És un període eclèctic, en què rep la influència del moder. Nisme i prova de renovar-se amb noves formes d'expressió. Finalment però, retorna a la tragèdia ROMàntica amb Jesús que torna i L'anima és meva
En el teatre de Guimerà, hi trobam constants com les següents: a) La seva qualitat de fill natural: els seus pares no es casaren per l'Es- glésia fins que ell no hagué nascut, fet que l'obsessionà fins al punt de falsejar la seva data de naixement. B) La seva qualitat de nouvingut: no va aprendre català fins als vuit anys, quan vengué de les Canàries. Això el dugué a accentuar la seva catalanitat, no només en l'obra literària sinó també en la seva actuació com a personatge públic. C) El fracàs amorós de l'adolescència: aquest fet el va marcar tan profundament que pareix que després no va tornar a intentar cap altra relació amorosa. Aquest tema també es relaciona amb el de la paternitat frustrada.
Terra baixa és, segurament, el millor de tots els drames de Guimerà. L'obr planteja l'oposició ROMàantica entre la terra baixa (el pla), on viu la societat que ho corromp tot, i la terra alta (la muntanya), un paradís immaculat i no corromput. Aquesta oposició es materialitza en la lluita de dos ho bastià i Manelic) per la possessió d'una dona (Marta). Sebastià representa el poder, és un pr terra baixa. D'ell també depèn Manelic, un pastor de la muntanya qu tot sol, en contacte amb la natura. Es tracta d'un ésser primitiu, ingenu corromput pel món de la terra baixa, que personifi l'home. Marta és una pobra òrfena que també depèn economi Sebastià opietari rural i amo de tots els que fan feina i habiten la iu e v de ca la bondat natural de l’home. Marta es una pobra òrfena que també depen economicament de Sebastián
El teatro popular:
Defensava l'ús de la llengua tal com es parla. Temes tractats de la vida quotidiana i hi havia teatre religiós
Gènere mes representatiu del teatre popular fou el sainet; hi predominava el carácter còmic i burlesc amb personatges de clases populars amb una temàtica amorosa. A Catalunya, va destacar Serafí Pitarra, mentre que a la comunitat valenciana destacaren Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.
Teatre culte compartia els ideals i els criteris de la Renaixença, que pretenia recuperar la literatura culta, es caracteritzava pel conreu d'un teatre ROMåntic que recreava ambients i personatges històrics, preferentment vulgaris medievals, i també temes realistes i de crítica social. Els autors més represen tatius foren Angel Guimerà i Víctor Balaguer.
Ängel Guinerà (1845-1924) nasqué a Santa Cruz de Tenerife, però quan tenia vuit anys la família es trasladà a Tarragona. Fou un dels fundadors del setmanari La Renaixença (1871), i es donà a conèixer com a poeta el 1877, quan guanyà tres premis dels Jocs Florals. Però el gènere que li atorgà el reconeixement del públic fou el teatre. E n la trajectoria teatral de Guimerà es poden distingir tres etapes:
Etapa ROMàntica. Correspon a l'estrena de la primera obra teatral, Gal-la Placídia, dins l'estètica romantica de tema històric, que suposà la restaura- ció del teatre culte català, consolidat amb l'estrena de Mar i cel
Etapa dels drames realistes. Entre 1890 i 1900, Guimerà abandonà l'estè- ica romantica i evolucionà vers el Realisme amb temes més pròxims als pro Dlemes de l'època en obres com María Rosa, Terra Baixa i La filla del mar. És el període de plenitud de l'autor.
Etapa final. És un període eclèctic, en què rep la influència del moder. Nisme i prova de renovar-se amb noves formes d'expressió. Finalment però, retorna a la tragèdia ROMàntica amb Jesús que torna i L'anima és meva
En el teatre de Guimerà, hi trobam constants com les següents: a) La seva qualitat de fill natural: els seus pares no es casaren per l'Es- glésia fins que ell no hagué nascut, fet que l'obsessionà fins al punt de falsejar la seva data de naixement. B) La seva qualitat de nouvingut: no va aprendre català fins als vuit anys, quan vengué de les Canàries. Això el dugué a accentuar la seva catalanitat, no només en l'obra literària sinó també en la seva actuació com a personatge públic. C) El fracàs amorós de l'adolescència: aquest fet el va marcar tan profundament que pareix que després no va tornar a intentar cap altra relació amorosa. Aquest tema també es relaciona amb el de la paternitat frustrada.
Terra baixa és, segurament, el millor de tots els drames de Guimerà. L'obr planteja l'oposició ROMàantica entre la terra baixa (el pla), on viu la societat que ho corromp tot, i la terra alta (la muntanya), un paradís immaculat i no corromput. Aquesta oposició es materialitza en la lluita de dos ho bastià i Manelic) per la possessió d'una dona (Marta). Sebastià representa el poder, és un pr terra baixa. D'ell també depèn Manelic, un pastor de la muntanya qu tot sol, en contacte amb la natura. Es tracta d'un ésser primitiu, ingenu corromput pel món de la terra baixa, que personifi l'home. Marta és una pobra òrfena que també depèn economi Sebastià opietari rural i amo de tots els que fan feina i habiten la iu e v de ca la bondat natural de l’home. Marta es una pobra òrfena que també depen economicament de Sebastián