Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Otros cursos

Narratzaile mota: orojakilea, objektiboa, lekukoa eta protagonista

Lengua y literaturaActualizado el 7,98 KB

KONTAKIZUNETIK KANPO (3º pertsona)



NARRATZAILE OROJAKILEA: Pertsonaiei buruzko informazio guztia du (zer sentitzen duten, zer dioten, zer pentsatzen duten…) + balorazioak egiten ditu.


Adib


  • Trinidok harria altxa eta aitak maiorazko izendatu zuenean, suminaren garra izeki zitzaion bihotzean Felizianori, eta honek sua eta mina gorputz osora hedatzen nabari zuen.

NARRATZAILE OBJEKTIBOA: Iritzi eta baloraziorik eman gabe adierazten du pertsonaiek egiten dutena. Ikusten duena soilik kontatzen du (ez daki zer sentitzen edo pentsatzen duten pertsonaiek). Dideokamera baten moduan ematen duela kontakizuna esaten da.


adib.

  • Durkehim-eko estazioa hutsik dgeratu da. Bigarren klaseko itxarongelan, lehen baino kolila gehiago dago lurrean, hauts gehiago, bokadillo

...
Continuar leyendo "Narratzaile mota: orojakilea, objektiboa, lekukoa eta protagonista" »

Cuando Hitler robó el conejo rosa: resumen, personajes y temas

Lengua y literaturaActualizado el 11,45 KB

"CUANDO Hitler ROBÓ EL CONEJO ROSA" es un libro de literatura juvenil creado por la autora alemana Judith Kerr.
Introducción:
En la contraportada del libro se nos habla del carácter autobiográfico de esta novela. En sus páginas, la autora ha trazado un retrato histórico y social de la época en la que una familia judía con dos hijos debe abandonar la Alemania de 1933 antes del triunfo electoral de Hitler.
Los hechos nos narran la peripecia de dicha familia víctima de la emigración, la xenofobia, el desarraigo y temas tan candentes en nuestra sociedad que conseguirán interesar, sin duda, al joven lector para su análisis y posterior reflexión.
RESUMEN:
Estamos en puertas de la II Guerra Mundial. En Berlín, Anna es una niña alemana...

Continuar leyendo "Cuando Hitler robó el conejo rosa: resumen, personajes y temas" »

Neotrobadorismo e vangardas na poesía galega: Álvaro Cunqueiro

Lengua y literaturaActualizado el 4,35 KB

VANGARDAS (xeración do 25/novecentista, os membros naceron arredor de 1900)

As tendencias do vangardismo galego son hilozoísmo, neotrobadorismo, creacionismo e outros ismos. Hilozoísmo e o trobadorismo foron liñas poéticas que máis debotos tiveron nos poetas dos anos 20-30. As revistas foron os 1º medios de difusión. Autores: Euxenio Montes, Manuel Luís Acuña, Manuel Antonio, Luís Pimentel, Amado Carballo, Bouza Brey, Xulio Sigüenza, Blanco Amor e Álvaro Cunqueiro. Tamén pertence a este grupo Rafael Dieste, escribiu narrativa e teatro, poesía non.

Creacionismo: “creación” dunha realidade autónoma. O poeta debe ser coma un deus que cree o seu propio mundo. principal representante Manuel Antonio (De catro a catro)

Surrealismo:

...
Continuar leyendo "Neotrobadorismo e vangardas na poesía galega: Álvaro Cunqueiro" »

Romanticismo Hispanoamericano: Características, Autores y Obras Clave

Lengua y literaturaActualizado el 3,14 KB

Según Esteban Echeverría, el romanticismo se caracteriza por la exaltación de la naturaleza, el nacionalismo, el subjetivismo, el individualismo, el sentimentalismo, la evasión de la realidad burguesa, la preocupación filosófica y el ansia por la libertad en todos los aspectos. Además, el romanticismo es sinónimo del idealismo, presentando nociones idealizadas del amor, la mujer, la naturaleza, la patria y la libertad. El subjetivismo y el individualismo son características principales, donde el "yo" romántico está en constante contraste con el mundo exterior. También se destaca el sentimentalismo como expresión de los sentimientos, siendo una necesidad para el artista romántico abandonarse a sus emociones, ya sea el amor o la...

Continuar leyendo "Romanticismo Hispanoamericano: Características, Autores y Obras Clave" »

Bezain eta bezala konparazio egiturak euskaraz: berdintasunaren menderagailuak

Lengua y literaturaActualizado el 6,3 KB

BERDINTASUNA: (-EN MENDERAGAILUA)

(e)n bezain:

Konparazio perpaus hauek ADJS edo ADBS inguruan kokatzen dira. Normalean izen predikatuaren lekuan aurkituko Ditugu.

Honelako egitura izango du Sintagmak orokorrean konparazioa adjs eta adbs ekin:

[AdjS/adbs…(aditza + -(e)n + bezain + (adjektiboa/adberbioa))]

bezain-ek ezkerretara Perpaus bat izango du, osorik edo, Gehienetan gertatzen den bezala, konparazioa egiteko beharrezkoak diren Osagaiak gordetzen ditu.

Bestalde, Badirudi konparazioa adjektiboaren mailaz egiten denean,  adjektibo hori mugatzailerik gabe jar daiteke.

Hala ere:  “Mikel jator bezain adeitsu da”

Adibideak:

1)Ugao Bezain polita da Arrigorriaga.  à [ adjs [Ugao (den) + bezain] + Berritsua] da Arrigorriaga

2)Haiek Bezain azkar

...
Continuar leyendo "Bezain eta bezala konparazio egiturak euskaraz: berdintasunaren menderagailuak" »

Dialectes del Català: Característiques i Exemples

Lengua y literaturaActualizado el 4,97 KB

Dialectes del Català

1- Rossellonès (comarques de la Catalunya Nord)

Característiques fonètiques: No distingeixen entre la e oberta i la e tancada, ni tampoc entre la o oberta i la o tancada. Pronunciació de la o tònica en (u). Reducció dels mots esdrúixols a mots plans. Emmudiment de la a en el grup àton final -ia.

Morfologia: Desinència (i) en la 1a persona del singular del present d'indicatiu. Negació amb pas en comptes de no. Col·locació dels pronoms febles davant de l'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu.

Vocabulari: Gal·licismes: roba (vestit), bolanguer (forner), llapí (conill), vutura (cotxe)... Occitanismes: eixir (sortir), veire (got), peirer (paleta), muleta (truita), qualque (algun).

2- Alguerès (a Sardenya)

Característiques

...
Continuar leyendo "Dialectes del Català: Característiques i Exemples" »

Anàlisi de 'Gent' i 'Lectura' de Joan Fuster

Lengua y literaturaActualizado el 3,33 KB

Comentari sobre "Gent" de Joan Fuster

Fuster remarca el distanciament que exercim les persones quan parlem de «la gent» mitjançant un aforisme revelador: «la gent són els altres, i no jo». Així, proporciona la seua pròpia definició del terme a partir del rebuig a pertànyer a una multitud, a diferència de l'acceptació d'incloure'ns en paraules que emanen cert flaire identitari com «poble», «colla», «societat», «partit» o «equip». En efecte, aspectes negatius com les acumulacions humanes, el seguici d'un enterrament o les persones que «bramen» a l'estadi és el que identifiquem com a gent i, per tant, no ens incloem en aquest grup per la seua connotació negativa. És per això que l'autor remarca que «només podem parlar...

Continuar leyendo "Anàlisi de 'Gent' i 'Lectura' de Joan Fuster" »

Anàlisi de Poemes de Vicent Andrés Estellés: Llibre de Meravelles

Lengua y literaturaActualizado el 8,9 KB

Anàlisi de Poemes de Vicent Andrés Estellés

Aquesta secció presenta una anàlisi detallada de quatre poemes clau de Vicent Andrés Estellés, explorant la seva temàtica, context, mètrica i recursos estilístics. Els poemes analitzats són «Cant de Vicent», «Temps», «Ací» i «Per Exemple», tots ells representatius de la seva obra i del Llibre de meravelles.

Cant de Vicent

Context i Temàtica

El poema «Cant de Vicent» s'inicia amb una descripció de València, citant Sir John Talbot Dillon, un viatger del segle XVIII. També menciona carrers i pobles com Benimaclet, Alboraia i Burjassot, situant el poema a l'entorn de València. Estellés demostra un ampli coneixement literari, referint-se a trobadors, autors clàssics i escriptors...

Continuar leyendo "Anàlisi de Poemes de Vicent Andrés Estellés: Llibre de Meravelles" »

Guia de Figures Retòriques, Mètrica i Gramàtica Catalana

Lengua y literaturaActualizado el 16,69 KB

Figures retòriques

Figura retòricaDefinicióExplicació breu
Al·literacióRepetició de sons iguals o similars.Crea musicalitat.
ParanomàsiaÚs de paraules semblants fonèticament però diferents en significat.Juga amb el so i el sentit.
OnomatopeiaImitació de sons reals amb paraules.So escrit.
HomofoniaParaules que sonen igual però tenen significats diferents.Pot crear ambigüitat.
AnàforaRepetició d’una o més paraules al començament de versos o frases.Dona èmfasi i ritme.
Paral·lelismeRepetició d’una mateixa estructura sintàctica.Dona equilibri i harmonia.
PolisíndetonRepetició innecessària de conjuncions.Augmenta la intensitat.
AsíndetonSupressió de conjuncions.Ràpidesa i dinamisme.
EnumeracióLlista d’elements de la mateixa
...
Continuar leyendo "Guia de Figures Retòriques, Mètrica i Gramàtica Catalana" »

Testu motak: Argudio eta Azalpen Testuak

Lengua y literaturaActualizado el 3,68 KB

Testu Motak

Argudio Testua

Definizioa: Gertakizun, arazo edo fenomeno baten inguruan dagoen iritzi, tesi, uste edo postura egiaztatzeko aldeko edo kontrako arrazoiak ematen dituen testua.

Helburua: Hartzailearen iritzia aldatzea, ikuspegia moldatzea.

Motak: Editoriala, iritzi-artikulua.

Egitura:

  • Hasierako tesia: Zeri buruzkoa da? Bitxikeriarik?
  • Argudioen gorputza: Argudio motak (autoritatea, iritzi orokorra, kausa-ondorioa, adibideak...). Egitura motak (deduktiboa, induktiboa, zirkularra).

Ezaugarriak:

  • Galderak erabil daitezke hartzailearekin inplikatzeko.
  • Iritzia adierazteko aditzak edo adierazpenak.
  • Lexiko baloratzailea.
  • Testuaren koherentzia eta kohesioa antolatzaileen bidez.
  • Modalizazioa (probabilitatea, agindua...).

Azalpen Testua

Definizioa: Fenomeno...

Continuar leyendo "Testu motak: Argudio eta Azalpen Testuak" »