Anàlisi del conte de Quim Monzó: ironia i ofici d'escriptor
Anàlisi del conte de Quim Monzó
1.1. L'encàrrec i la mesura
Es tracta d'un escriptor acostumat a escriure narracions llargues, omplint pàgines i més pàgines sense haver-se de preocupar d'expurgar-les. Aquest escriptor rep l'encàrrec d'un responsable del suplement d'un diari d'escriure un conte curt que ha de tenir, ni més ni menys, trenta línies. De fet, el conte mateix de Monzó, que acabarà tenint exactament trenta línies i que, doncs, complirà la condició del conte encarregat, no és més que una descripció, irònicament demostrativa, del fet que un escriptor, no tenint res a dir, és tanmateix capaç d'escriure un conte mesuradíssim sobre el tema de no tenir res a dir.
1.2. La ironia de Monzó
En la mesura que l'escriptor que...