Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Otros cursos

Bilingüisme, diglòssia i normalització lingüística: tipus i processos

Lengua y literaturaActualizado el 6,38 KB

Tipus de bilingüisme

Bilingüisme individual

  • Passiu: el parlant coneix les dues llengües però no en fa servir una.
  • Actiu: coneix les dues i les fa servir.
  • Simètric: les coneix i parla les dues llengües equilibradament.
  • Asimètric: fa servir en més ocasions una llengua que una altra.

Bilingüisme territorial

Fa referència a l'ús de dues o més llengües en un àmbit territorial definit (ex: Suïssa).

Bilingüisme social

Es refereix a una persona que adquireix un altre idioma per factors socials com la migració, la unificació geopolítica, la mobilització forçada per conflictes interns o la integració en una societat distinta.

Nota: El bilingüisme es considera sovint un mite perquè l'equilibri és gairebé impossible; el bilingüisme social...

Continuar leyendo "Bilingüisme, diglòssia i normalització lingüística: tipus i processos" »

Euskal idazleak eta hizkuntza: Etxepare, Axular, Larramendi eta hizkuntza-kontzeptuak

Lengua y literaturaActualizado el 8,26 KB

Bernat Etxepare

  1. Noiz eta non jaio zen Bernat Etxepare?

    Bernat Etxepare 1475 inguruan jaio zen, Sarrasketan (Nafarroa Garaia).

  2. Zein helbururekin idatzi zuen?

    Euskara idatzian erabiltzeko eta hizkuntza honen edertasuna eta baliagarritasuna erakusteko idatzi zuen.

  3. Non eta noiz argitaratu zuten bere liburua eta nola deitzen da?

    Bere liburua, "Linguae Vasconum Primitiae", Bordelen argitaratu zen 1545ean.

  4. Bere bizitzari buruzko zein aitorpen egin zuen bere poema batean?

    Bere poema batean aipatu zuen apaiza zela eta bere bizimoduak ez zituela beti Elizako arauak zorrotz betetzen.

  5. Zertarako idatzi zituen Kontrapas eta Sautrela?

    Euskal dantza eta musika tradizionalak goraipatzeko eta hedatzeko idatzi zituen.

Axular

  1. Zein dira Axularren izen-abizenak eta non eta

...
Continuar leyendo "Euskal idazleak eta hizkuntza: Etxepare, Axular, Larramendi eta hizkuntza-kontzeptuak" »

Análisis de personajes en El lobo estepario de Hermann Hesse

Lengua y literaturaActualizado el 9,52 KB

Personajes

Al igual que la novela está cargada de simbolismo, los protagonistas de la novela representan diferentes imágenes y blasones que giran en torno al protagonista y ayudan a conducir la trama hacia el fatal desenlace.

Harry Haller

Es el protagonista de la novela. Hombre cincuentón, pesimista, extraño, insociable y misterioso nacido para el sufrimiento. Su angustia es debida a dolorosas experiencias que han hecho que se sienta desplazado del mundo, e intenta encontrar una vía de escape por medio de su imaginación, Harry se construía intelectualmente fuera del mundo exterior. En la obra está constantemente en lucha con sus dos naturalezas: la espiritual, propia del hombre, y la instintiva, presente en todo animal. Harry está descontento...

Continuar leyendo "Análisis de personajes en El lobo estepario de Hermann Hesse" »

Misererea: euskara arkaikoaren ezaugarri filologikoak eta testuaren iruzkina

Lengua y literaturaActualizado el 27,14 KB

Filologoarentzat hizkuntza-ezaugarriak dira testuak nongoak diren eta noizkoak diren jakiteko erabakigarri diren argudio bakarrak, baina egia da batzuetan hizkuntzaz kanpoko laguntzaren bat aurkitzen dugula. Ordea, Misererea izengabea da: norena den ez dakigu; lekugabea ere bada: nongo euskara den ez dakigu; bai eta datarik gabekoa ere: noizkoa den ez dakigu, ezpada berarekin batera koadernatutako dokumentuak XVI. mendeko dokumentuen XVII. mendeko kopia omen direla. Horregatik bereziki interesgarria da gure metodologia saiatzeko. Testuaren iruzkina egiteko hizkuntza-ezaugarriez eta ezaugarrion hedaduraz (non eta noiz?) dakiguna erabiliko dugu, bai eta aztertutako beste testuez gogoratzen duguna ere.

EUSKARAREN HISTORIA II Testua iruzkintzeko

...

Continuar leyendo "Misererea: euskara arkaikoaren ezaugarri filologikoak eta testuaren iruzkina" »

Bi anai (Atxaga): erantzukizuna, anaien harremana eta Obaba

Lengua y literaturaActualizado el 3,03 KB

1. Bi anai eleberriaren gai nagusia eta garapena

Obraren gai nagusia erantzukizuna eta anaien arteko maitasuna da. Istorioaren hasieran, aita oso gaixo dago eta badaki laster hilko dela; horregatik, Paulori eskatzen dio Daniel zaintzeko, anaia nagusia izan arren arazo mentalak dituelako eta ezin duelako bere kabuz bizi. Une horretatik aurrera, Pauloren bizitza erabat aldatzen da.

Istorioan zehar ikusten da Paulo oso gaztea dela, baina heldu baten moduan jokatu behar duela. Daniel ezin da bakarrik moldatu, eta Paulok eguneroko gauzetan lagundu behar dio. Momentu batean, Paulok Daniel garbitu eta arropaz aldatzen laguntzen dio; horrek bere arduraren tamaina erakusten du. Horrela, istorioak Pauloren heldutasun prozesua eta erantzukizun horrek bere...

Continuar leyendo "Bi anai (Atxaga): erantzukizuna, anaien harremana eta Obaba" »

Documents administratius públics: característiques, referències i redacció d'oficis

Lengua y literaturaActualizado el 5,63 KB

1. Característiques Especials dels Documents Administratius Públics

Indica quines característiques especials tenen els documents administratius públics que els diferencien dels altres documents:

  • Documents de comunicació.
  • Documents de constància.
  • Documents dels ciutadans.

2. Característiques dels Documents dels Ciutadans

Explica les característiques que diferencien els documents dels ciutadans dels altres tipus de documents:

  • Documents Administratius de constància: Serveixen per acreditar determinats fets i actes.
  • Documents dels ciutadans: Són els que els particulars adrecen a l'Administració.

3. Suports Documentals i Requisits

Enumera els suports documentals que coneguis. Quins requisits han de reunir perquè se'ls consideri com a suports dels...

Continuar leyendo "Documents administratius públics: característiques, referències i redacció d'oficis" »

Gèneres literaris, tòpics i expressions grecollatines: guia de revisió

Lengua y literaturaActualizado el 17,89 KB

Gèneres Literaris

Gènere Poètic

Lírica: Alguns exemples

  • Oda: Composició en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
  • Elegia: Poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua, que pot ser la mort d'algú estimat.
  • Sàtira: S'exposen ximpleries, abusos o defectes humans individuals al públic a través del ridícul, paròdia, ironia, etc., amb la intenció de produir millores.

Gènere Èpic: Alguns exemples

  • Epopeia: Narra les gestes dels herois barrejant elements reals i llegendaris.

Gènere Narratiu

  • Conte: Narració escrita en prosa, generalment breu.
  • Novel·la: Text relativament extens on s'expliquen fets de ficció.
  • Faula: Relat breu de ficció amb protagonistes animals o plantes que parlen.
  • Crítica: Judici
...
Continuar leyendo "Gèneres literaris, tòpics i expressions grecollatines: guia de revisió" »

La novela picaresca: orígenes, características y contexto social en el siglo XVI

Lengua y literaturaActualizado el 3,98 KB

La Novela Picaresca: Un Retrato de la España del Siglo XVI

La novela picaresca es parte del género narrativo. Es un texto en prosa más extenso que un cuento. Además, la novela presenta más de un conflicto y personajes desarrollados profundamente, entre otros aspectos. El cuento, por el contrario, solo presenta un único conflicto.

Características de la Novela Picaresca

En la novela picaresca se enfatizan los aspectos negativos desde el punto de vista del autor. Se narra en primera persona porque es una autobiografía. Quien narra, es personaje. Es decir, el narrador es interno. Es una autobiografía fingida de un pícaro, una autobiografía de mentira. El que hace el relato de la vida es el mismo que vivió esa vida. En el caso de Lazarillo,...

Continuar leyendo "La novela picaresca: orígenes, características y contexto social en el siglo XVI" »

Figures retòriques i mètrica literària: resum amb exemples

Lengua y literaturaActualizado el 8,57 KB

Figures retòriques

Figures fonètiques

  • Al·literació: repetició d’un so al llarg d’un vers o frase. “La serp sisseja suau”.
  • Onomatopeia: paraula o expressió que imita un so. “Cric-cric de les cigales.”
  • Paronomàsia: dos mots molt semblants en el so però diferents en el significat. “Balla damunt la palla.”

Figures morfosintàctiques

  • Anadiplosi: repetició d’una paraula al final d’un vers i al començament del següent. “Tinc por. Por de perdre’t.”
  • Epanadiplosi: repetició al començament i al final del mateix vers. “Plou, sempre plou.”
  • Enumeració: relació d’elements d’un mateix camp o concepte. “Vaig comprar pa, llet, fruita i arròs.”
  • Asíndeton: supressió de conjuncions. “Vine, mira, escolta, corre.”
  • Polisíndeton:
...
Continuar leyendo "Figures retòriques i mètrica literària: resum amb exemples" »

Antonio Machado, El crimen fue en Granada: análisis de la elegía a Federico García Lorca

Lengua y literaturaActualizado el 2,86 KB

El crimen fue en Granada

Contextualización

Antonio Machado, uno de los poetas más representativos de principios del siglo XX, escribió este poema en su última etapa durante la Guerra Civil, siguiendo sus convicciones republicanas. En él recuerda y rinde homenaje a Federico García Lorca, asesinado al inicio del conflicto. Pertenece a su obra Poesías de Guerra (1937), su quinto y último libro, que reúne alrededor de veinte composiciones sobre la contienda, incluyendo poemas breves, coplas, romances y sonetos. El crimen fue en Granada destaca como la elegía más conmovedora.

Tema

El dolor del poeta por la trágica muerte de Federico García Lorca, asesinado en Granada, su ciudad natal.

Contenido

El poema narra la muerte de Federico García...

Continuar leyendo "Antonio Machado, El crimen fue en Granada: análisis de la elegía a Federico García Lorca" »