Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

El Esperpento

El término Esperpento se utiliza para describir un estilo literario creado por Ramón del Valle-Inclán que se caracteriza por la deformación grotesca de la realidad, al servicio de una implícita intención crítica de la sociedad.

Características del Esperpento

1. Lo grotesco como forma de expresión

   • La degradación de los personajes.
   • La reificación o cosificación de los personajes, reducidos a mero signo o a muñecos.
   • La animalización o fusión de formas humanas y animales.
   • La literaturización del lenguaje coloquial, frecuentemente investido de todo tipo de intertextualidades.
   • El abuso del contraste.
   • La mezcla del mundo real y la pesadilla.
   • La distorsión de la escena exterior.

2. La deformación sistemática de la realidad

   • La apariencia

As Vangardas Literarias Galegas do Século XX

Os poetas que constrúen e difunden a súa obra ao longo do Período Nós son moi numerosos e con características moi diversas, tanto dende o punto de vista xeracional como estético. Dende Antonio Noriega Varela ata Álvaro Cunqueiro van máis de corenta anos de diferenza de idade entre os que contribúen ao esplendor lírico do Segundo Rexurdimento. Na Xeración de antre dous séculos, Xeración Nós, Xeración de 1925 e Xeración de 1936 engádense un conxunto de correntes estéticas que atinxen dende o conservadorismo decimonónico ata as vangardas máis extremas, de maneira que a vivacidade da literatura e da poesía galega móvese entre dúas grandes polarizacións: a que sitúa o autóctono...

Personatges Principals de Mirall Trencat

Teresa Goday

Teresa Goday, filla d'una peixatera, jove i bella, té una aventura amorosa amb un fanaler casat (Miquel Masdéu), de la qual en neix un fill (Jesús Masdéu). Amagarà aquesta relliscada per casar-se amb Nicolau Rovira, un vell adinerat i delicat de salut que li proporciona el seu ascens social. Quan aquest mor, coneixerà Salvador Valldaura, amb qui es casa i es traslladen a la torre de Sant Gervasi. Des de llavors rebrà el seu fill (Jesús Masdéu), com si fos el seu fillol, però no deixarà de ser una nosa per a ella. El seu matrimoni amb Valldaura fracassa, perquè aquest viu en un món propi. L'amor que li falta el trobarà en la seva relació amb el notari Riera. Del seu matrimoni...

Els amants:

aquest poema pertany al llibre de les Meravelles de Vicent Andrés Estellés inclòs dintre de l’Antologia poètica.

Dintre del llibre de Meravelles (1971) és una crònica de la València vençuda de postguerra però també apareixen diversos poemes amb una temàtica amorosa, com és el cas d’aquest poema.

Estellés utilitza una gran varietat de formes, des de versos molt curts a versos molt llargs, en aquest cas utilitza versos de 6+6 amb cesura.
Aquest poema comença de forma similar al poema “no escric èglogues”, amb la diferència que el record d’aquesta dama és feroç i animalitzat, en canvi l’altre és més dolç. Podem veure com Estellés utilitza elements quotidians com per exemple “estenent la roba”, en...

Els senyals en la poesia d'Ausiàs March

En la poesia d'Ausiàs March, l'amor apareix representat a través de diferents senyals que identifiquen diversos tipus de relació amorosa:

• «Plena de seny»: Simbolitza l'amor fidel o bona amor, on la dona és sabia, raonable i virtuosa. El sentiment combina raó i emoció en un equilibri moral, tot i que no està exempt de sofriment.
• «Llir entre cards»: Representa l'amor cortès o idealitzat, en el qual la dona és pura i delicada, com un lliri entre espines, reflectint un amor elevat però difícil i dolorós.
• «Amor, amor»: Expressa el sofriment amorós en general, mostrant un sentiment intens que provoca conflicte i dolor interior en el poeta.
• «Oh, folla amor»: Al·ludeix al desig passional i descontrolat,

Literatura: L'Assaig i Joan Fuster

L'assaig és un gènere literari d'extensió variable (des de l'aforisme o la sentència fins al llibre) que presenta una visió personal i subjectiva sobre un tema (humanístic, científic, sociològic, etc.) sense pretendre exhaurir-lo, sinó buscant incitar a la reflexió del lector. Té una tradició humanística europea que ve de Montaigne i Voltaire.

Joan Fuster: Màxim exponent del segle XX

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) n'és el màxim exponent del segle XX. El seu context històric està marcat per la postguerra, la repressió de la dictadura franquista (censura) i la influència de l'existencialisme europeu, que influeix en el seu pessimisme i crisi moral inicial. La seua intenció és la modernització...

Context Històric i Cultural de La plaça del Diamant

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de La plaça del Diamant (escrita el 1960, publicada el 1962)?

L'escriptura de La plaça del Diamant (1959-1960, publicada el 1962) se situa en el context de la dictadura franquista i la postguerra.

Històricament, cau en la segona etapa de la literatura catalana de postguerra (a partir de 1959), caracteritzada per una certa tolerància cap a la cultura catalana, buscant millorar la imatge internacional del règim. Això va permetre una ampliació editorial i una normalització relativa, encara amb una fèrria censura. Rodoreda va escriure l'obra des de l'exili a Ginebra, i culturalment, l'obra s'inscriu en la narrativa psicològica....

Identitat i alteritat

S'observa la pèrdua progressiva d'identitat de la Natàlia. Aquí és quan abandona el seu nom original i passa a anomenar-se Colometa per imposició d'en Quimet. En Quimet és una figura que marca molt el personatge de la Colometa, ja que representa una presó constant, sempre mostrant la seva superioritat masclista, abusant de la Colometa i omplint-li la casa de coloms. A més, l'ha de fer càrrec de la casa, del fill i dels coloms. La tensió social afecta en Quimet, qui participa en manifestacions a favor de la República.

Coloms i maternitat

La Natàlia ha de posar-se a treballar netejant cases perquè a en Quimet li anava malament la feina. És el moment on decideixen construir un colomar al terrat de la casa. La Natàlia...

El Teatro de Juan Mayorga: Características y Estilo Dramático

4.1. El Teatro de Juan Mayorga

El teatro de Mayorga se define por una serie de rasgos estilísticos y temáticos fundamentales:

• TEATRO COMPLEJO

  Multitud de influencias, entre las que, simplificando mucho, podríamos destacar la de Walter Benjamin, la de los clásicos, Bertolt Brecht y José Sanchis Sinisterra, y la del teatro pobre de Jerzy Grotowski.

• TEATRO INTERTEXTUAL

  Muchas de sus obras se inspiran en otras obras consagradas por la tradición. En otras, los personajes citan o aparecen en la creación de otros textos.

• TEATRO NARRATIVO

  Narratividad: Todas sus obras presentan una densidad narrativa pocas veces conseguida.

• TEATRO METATEATRAL

  Se pregunta sobre los límites entre realidad

Grans assagistes i prosistes catalans del segle XX

En el context de l'escriptura del Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster, altres autors destacats van contribuir a l'assaig i la prosa de no-ficció. Entre ells trobem Manuel Sanchis Guarner amb La llengua dels valencians (1962), l'assaig polític d'Agustí Calvet, "Gaziel", amb Castella endins (1961), o Josep Maria Espinàs amb el seu llibre de viatges Viatge al Pirineu de Lleida (1957).

A continuació, es presenten alguns dels autors més rellevants d'aquest període i de les dècades posteriors.

Maria Aurèlia Capmany

Impulsora de l'assaig modern, tracta temes de manera semblant al que es feia en altres països. Les seves obres més destacades són:

• La dona a Catalunya (1966), que és