Comentari literari: Els amants de Vicent Andrés Estellés

Els amants:

aquest poema pertany al llibre de les Meravelles de Vicent Andrés Estellés inclòs dintre de l’Antologia poètica.

Dintre del llibre de Meravelles (1971) és una crònica de la València vençuda de postguerra però també apareixen diversos poemes amb una temàtica amorosa, com és el cas d’aquest poema.

Estellés utilitza una gran varietat de formes, des de versos molt curts a versos molt llargs, en aquest cas utilitza versos de 6+6 amb cesura.
Aquest poema comença de forma similar al poema “no escric èglogues”, amb la diferència que el record d’aquesta dama és feroç i animalitzat, en canvi l’altre és més dolç. Podem veure com Estellés utilitza elements quotidians com per exemple “estenent la roba”, en aquest cas ens vol dir que són una parella felíç.
Es pot dir que per a ells l’amor és una cosa passional i salvatge, com es pot veure en els versos 6,7 “i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenen l’amor com un costum amable” encara que ell a vegades volia un amor ROMàntic i convencional “Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa de tocadiscos, negligentment besant-te”, però els podia els seus baixos instints, d’amor salvatge i animal “el nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos i arraps”.
Vicent Andrés Estellés fa referència a diferents poetes ROMàntics com Petrarca, Riba i Bécquer, per així dir-nos que els protagonistes d’aquest poema ignoren el tipus d’amor que aquests poetes expliquen.
Ells reconeixen que aquest amor no és convencional, encara que alguna vegada els hi agradaria “comprenem que som bàrbars, i que això no Déu ser, que no estem en l’edat, i tot això i allò”. En els dos últims versos ens diu que és poc convencional que hi hagi només relacions carnals i no d’amor.
També veiem com utilitza el recurs de l’anàfora per repetir el primer vers amb el penúltim “no hi havia a València dos amants com nosaltres”.
V. Andrés Estellés fa una citació d’Ausiàs March “la carn vol carn”.
En conclusió podem dir que seguidament al començar el poema trobem un adverbi, “feroçment”, que contrasta amb l’altre poema, és a dir, amb “no escric èglogues”. I hem de fer referència al tipus de verbs que utilitza, ja que parla del passat, perquè és un record, però els verbs estan en present.