Guia completa de l'obra i els senyals d'Ausiàs March

Els senyals en la poesia d'Ausiàs March

En la poesia d'Ausiàs March, l'amor apareix representat a través de diferents senyals que identifiquen diversos tipus de relació amorosa:

• «Plena de seny»: Simbolitza l'amor fidel o bona amor, on la dona és sabia, raonable i virtuosa. El sentiment combina raó i emoció en un equilibri moral, tot i que no està exempt de sofriment.
• «Llir entre cards»: Representa l'amor cortès o idealitzat, en el qual la dona és pura i delicada, com un lliri entre espines, reflectint un amor elevat però difícil i dolorós.
• «Amor, amor»: Expressa el sofriment amorós en general, mostrant un sentiment intens que provoca conflicte i dolor interior en el poeta.
• «Oh, folla amor»: Al·ludeix al desig passional i descontrolat, un amor impulsiu i perillós que es deixa portar per la passió i s'oposa a l'amor racional i virtuós.

Biografia i context vital

Ausiàs March va ser un poeta i noble valencià nascut probablement a Gandia o Beniarjó l'any 1397. Fill del poeta Pere March i membre de la petita noblesa, va participar en campanyes militars al servei del rei Alfons el Magnànim a Còrsega, Sardenya i el nord d'Àfrica (1420-1424). Fou senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa. En la seva vida personal, tingué cinc fills bastards; es casà primer amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, matrimoni marcat per problemes amb la dot i per la mort prematura d'ella el 1439, i posteriorment es casà amb Joana Escorna.

Obra i estil literari

La seva producció, formada per 128 poemes, s'organitza en Cants d'amor, Cants de mort i Cants de moral. March vol allunyar-se de la poesia trobadoresca de l'amor cortès i fonamenta l'amor en la veritat, incorporant la dimensió sensual i presentant-lo com una realitat dual (espiritual i física), amb una forta introspecció on el desig entra en tensió amb els valors religiosos i morals. Tot i això, manté trets medievals com la primacia de la religió, el valor del deure i l'obediència, oferint una visió més humana de la dona.

El Poema LXVI

En aquest poema, l'amor apareix com una força incontrolable que provoca el patiment del jo líric davant un amor nou i possiblement no correspost. Es compara amb una malaltia sobtada, utilitzant el senyal «Amor, amor» per ocultar el nom de la dama i mantenint tòpics trobadorescos com la petició de recompensa pel servei prestat.

Tòpics i figures retòriques

La poesia de March es basa en diversos tòpics trobadorescos:

• La mort per amor: El poeta prefereix morir abans que viure sense l'estimada.
• L'amor com a malaltia: Un mal que fa patir constantment.
• L'enamorament com a ferida: Expressa el dolor emocional com si fos físic.

Utilitza nombroses figures retòriques com la personificació, la interrogació retòrica, la paronomàsia (joc de sons com «amar amor»), l'antítesi, la comparació, l'hipèrbaton, l'antonomàsia i la metàfora. Pel que fa a l'estil, escriu en versos decasíl·labs amb un llenguatge culte combinat amb expressions populars, fet que li va valer el sobrenom de «el Oscuro».

Classificació temàtica de l'obra

• Cants d'amor (91 poemes): Mostren una evolució des de la tradició trobadoresca cap a un estil més realista i conflictiu.
• Cants de mort (6 poemes): Elegies dedicades a la mort de l'estimada que reflecteixen la preocupació pel destí de l'ànima.
• Cants morals: Tracten temes com l'amor, el dolor, la virtut i el plaer; li van donar fama de poeta filòsof.
• Cant espiritual: Un únic poema de 224 versos que consisteix en una pregària a Déu on el jo líric es penedeix dels seus pecats.