Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

El Conde Lucanor: Un Análisis Detallado

Género

El Conde Lucanor es el primer texto narrativo escrito en prosa castellana. Un narrador nos cuenta las situaciones por las que pasa el conde y cómo se le aconseja. Los distintos relatos pertenecen al subgénero del cuento (narraciones breves, pocos personajes y argumento sencillo donde el nudo lleva rápidamente al desenlace). Aparecen elementos propios de una narración: narrador, personajes, espacio, tiempo y acción. Tipologías textuales: narración en sí misma, diálogo marcado por los guiones, descripción de acciones y pensamientos.

Tema y Estructura

La obra encierra distintas narraciones: la historia de Lucanor y los distintos relatos contados por Patronio con distintos personajes y situaciones....

Història del soldat: Anàlisi temàtica i estructural

Tema principal

El poema de Pòrcel narra el dia a dia amorós d’un militar, fent una enumeració de les diverses noies de les quals s’enamora.

Anàlisi estrofa per estrofa

Primera estrofa: Introduïda amb la paradoxa «això era i no era», ambienta l'acció en un lloc atemporal i irreal. Ho confirma amb la frase «naixia la Primavera», que pot referir-se als inicis preexistents o a quelcom impossible de situar temporalment. Aquesta frase també serveix per relacionar l'estrofa amb la infància i els primers anys de vida, al·ludint al verb «néixer».

Segona estrofa: Més extensa que la primera, però més curta que la tercera, estableix un paral·lelisme amb les etapes de la vida (*infància-...

Ausiàs March: Característiques i Estil

Estil

Estilísticament, Ausiàs March s'allunya de les convencions de la poesia trobadoresca:

• Evita el retoricisme i cerca la senzillesa expressiva.
• Renuncia a l'ús del provençal, considerant que ni la llengua ni la tradició dels trobadors són adequats per a la sinceritat dels seus versos.

March fou més valorat com a filòsof que com a poeta. Destaquen dos trets originals:

• Estil expositiu, propi de qui vol ensenyar i moralitzar.
• Presència del "jo" poètic; el protagonisme de la dama queda eclipsat per l'anàlisi dels sentiments i l'estat d'ànim de March.

Estructura dels poemes

Els seus poemes tenen una estructura fixa i, normalment, expositiva:

1. Exposa una situació hipotètica o real.
2. Aplica l'exposició

Análisis del poema "Lo fatal" de Rubén Darío

Introducción

El poema “Lo fatal” pertenece al poeta nicaragüense Félix Rubén Darío, figura central del Modernismo literario hispanoamericano. Forma parte de su último libro, Cantos de vida y esperanza, con el cual lo cierra. Este poema, a diferencia de otras obras de Darío que se centran en la belleza y la sonoridad, explora la angustia existencial del ser humano.

Tema principal

El tema fundamental del poema “Lo fatal” es el sentido de la existencia humana, resumido en sus dos versos finales: “¡y no saber a dónde vamos, / ni de dónde venimos…!”. La vida, según el poema, produce dolor e incertidumbre, en contraste con la certeza de la muerte. El ser humano, consciente de su...

Accentuar Formes Verbals Agudes

S'accentuen les formes verbals agudes acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in, i no s'accentuen la resta de formes (incloses les acabades en diftong).

Hi ha un temps verbal amb totes les formes agudes, el futur: unes s'accentuen i altres no, segons la terminació.

ballaré / ballaràs / ballarà / ballarem / ballareu¹ / ballaran

• En la resta de temps verbals només una part de les formes són agudes: cada forma s'accentua o no segons la terminació. Exemples:

Passat simple (formes agudes): ballí / ballà.
Imperfet de subjuntiu (forma aguda): ballés.

• Les formes no personals, tret d'algunes excepcions, són agudes. No s'accentuen ni els infinitius (acabats en -r), ni els gerundis (en -nt) ni

Adverbis: Classificació General

• Ordre: Primerament.
• Punt de vista: Morfològicament.
• Actitud: Desgraciadament.
• Modalitat: Probablement.
• Connector textual: Seguidament.

Adverbis de Mode

Adverbis acabats en -ment

• Exemples: comunament, lliurement, pobrament, obligatòriament.

Altres adverbis de mode

Adverbis curts

• Exemples: parlar baix, volar alt, caminar recte.

Adverbis pronominals

• Exemples: així, com.

Altres adverbis

• Exemples: bé, ben (davant d'un adjectiu o un adverbi: ben clar, ben bé), millor, pitjor, debades o endebades, corrents, alhora...

Locucions adverbials de mode

• Exemples: a corre-cuita, a tort i a dret, a les palpentes, a peu coix, a ulls clucs, de debò, de pressa...

Adverbis de Lloc

Formes simples

• pertot
• arreu
• enlloc
• onsevulla
• prop
• lluny
• dalt
• baix
• amunt
• avall
• damunt
• davall
• enlaire
• dins
• fora
• endins
• enfora
• avant
• enrere
• sobre
• sota

Adverbis

Historia da Normativización do Galego

A variedade estándar serve de medio de comunicación para os individuos dunha mesma comunidade lingüística e sobreponse ás diferenzas e ás modalidades faladas. Presenta un carácter conservador, sendo empregada nos usos formais e baseándose nun conxunto de regras recollidas por gramáticas e dicionarios.

No proceso de estandarización lingüística ou normativización, ocupáronse os lingüistas e filólogos, creando unha gramática e establecendo as normas ortográficas e morfolóxicas. É necesario establecer unha variedade común e coñecida por todos.

O galego, debido á situación que viviu nos Séculos Escuros, quedou ao marxe deste proceso, conservándose só como lingua oral e popular.

Etapas

La Poesia Catalana Durant la Postguerra

L'acabament de la guerra i la instauració de la dictadura franquista provocaren la pèrdua de les llibertats i la repressió de la cultura, la literatura i la llengua catalana. Això va fer que els escriptors hagueren de mantenir-se en silenci i alguns van haver d'exiliar-se. Això va provocar que l'activitat literària comencés a desenvolupar-se en tertúlies i reunions.

Tot i això, durant la postguerra la poesia va ser el gènere més representatiu, important i creatiu de la literatura catalana. El tema principal era la mort i també va tenir molta importància l'exili.

Durant la postguerra van coincidir diverses generacions de poetes: els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba, Josep Vicenç

El Segle d'Or de la Literatura Catalana

- Segle d'Or: Al final de l'edat mitjana a Catalunya va ser un moment històric clau. Pere III el Cerimoniós va tenir dos fills. Van governar els dos fills, però com que cap va tenir descendència legítima, es va proclamar rei d'Aragó al Compromís de Casp.

El segle XV és el segle d'or de la literatura catalana, on autors tan importants com Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March com a poetes, i Joanot Martorell amb Tirant lo Blanc com a prosista, van fer que fos coneguda per Europa. Al final del XV, la literatura va assolir una difusió suficient gràcies a la impremta.

- Quan Barcelona va començar a perdre pes cultural, la corona d'Aragó es va desplaçar cap a València, per causes...

Complements Verbals i Nominals

Complement Directe (CD)

Rep la acció expressada pel verb directament. És necessari i no es pot suprimir. No porta mai cap preposició davant, amb algunes excepcions:

1. Davant pronom personal tònic (Us he vist a vosaltres)
2. Davant els pronoms tots, tothom o ningú.
3. Reciprocitat o ambigüitat entre subjecte i CD (Es miraven l'un a l'altre)

El CD no concorda amb el verb, per tant no variarà la forma d'aquest (Va saludar el professor/els professors)

Estructures del CD:

1. Sintagma nominal (Va filmar una pel·lícula)
2. Proposició (He pensat que no cal que vingueu)
3. Pronom feble (No ho saps)

Substitució pronominal:

• El, la, els, les: si el CD és determinat (Els menja bé)
• En: si el CD és indeterminat, es consideren els casos següents: