El Segle d'Or de la Literatura Catalana: Autors, Context i Evolució

El Segle d'Or de la Literatura Catalana

- Segle d'Or: Al final de l'edat mitjana a Catalunya va ser un moment històric clau. Pere III el Cerimoniós va tenir dos fills. Van governar els dos fills, però com que cap va tenir descendència legítima, es va proclamar rei d'Aragó al Compromís de Casp.

El segle XV és el segle d'or de la literatura catalana, on autors tan importants com Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March com a poetes, i Joanot Martorell amb Tirant lo Blanc com a prosista, van fer que fos coneguda per Europa. Al final del XV, la literatura va assolir una difusió suficient gràcies a la impremta.

- Quan Barcelona va començar a perdre pes cultural, la corona d'Aragó es va desplaçar cap a València, per causes com econòmiques i socials, religioses, polítiques i estratègiques.

- Alfons el Magnànim

Després del canvi de dinastia, va regnar Alfons el Magnànim, era amant de la falconeria i de la caça, de la música i la cançó; per això es va envoltar de personatges d'armes de la noblesa, sobretot de valencians, però també poetes cultes. Alfons, la seva part d'armes, el va emportar a expedicions on conqueriria noves terres si en tot cas l'economia ho permetia, i l'home culte feia que s'endugués a aquestes expedicions els músics i els poetes propers. - 1421 es va decidir que era l'hereu legítim de les terres de Nàpols. - XVI època on va florir l'anomenat Renaixement.

- L'evolució de la poesia

Jaume Marc i Pere Marc, germans d'Ausiàs March, van escriure poesies. Van passar a ser autors de caire narratiu, i van adaptar la seva poesia.

- Gilabert de Pròixita: vint-i-un poemes de Pròixita, que conserven els sentiments amorosos melancòlics i desesperats, però no arriba a deixar tòpics de la poesia trobadoresca.

L'obra presenta influències de Dante i pel que fa a la llengua.

- Jordi de Sant Jordi

Un cop de mala sort va fer que caigués presoner el 1423 a Nàpols i, tot i que aviat va ser alliberat, durant el temps presoner va escriure un dels poemes més sensibles coneguts, ''Presoner''. Aquest poema és més aviat realista, perquè planteja la situació que pateix i considera una petició perquè agilitzin els seus tràmits per tal que sigui alliberat.

-- Poesies: La majoria dels poemes que es conserven de Jordi de Sant Jordi són reflexions, que poques vegades s'allunyen dels tòpics trobadorescos.

- Ausiàs March

(jo poètic) (llengua catalana)

Vida: era de bona família, situada en la noblesa valenciana, durant el segle XV es va veure colpejada de morts inesperades que els deixa quasi sense descendència. Per el 1397 neix Ausiàs.

Va créixer quasi sol, després de la mort del seu germanastre va tenir els millors tutors on va haver d'aprendre a ser un bon cavaller com un bon home de lletres.

Es va sentir atret per la falconeria on després va ser nomenat falconer major per Alfons el Magnànim.

1420 - part de la primera expedició militar (torna a València i es fa presoner)

Es casa dues vegades i mor el 3 de març del 1459.

Poesia: té força i passió, el gran poeta de l'amor català (ja no amor cortès).

La llengua és en català, sense provençals, i l'estil directe, versos decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba, usos de comparacions, metàfores i imatges.

Obres: divisió en sis cicles, cada cicle presenta les seves preocupacions. -- plena de seny, llir entre cards, oh foll amor, amor amor, mon darrer bé i bell ab bon seny.

- Els orígens de la ficció en prosa: s II d.C, presentada com si fos històrica, per això irònicament el títol: Històries veritables)

Tipus de novel·la medievals: bizantines -- novel·les de cavallers i novel·les idealistes. (Ramon Llull)

- Ficció en la prosa catalana: entre el XIII i el XVI també es van escriure en català les quatre grans cròniques.

Humanisme: hi va introduir la visió sobre l'home.

Les novel·les exemplars, anònimes i presents a totes les literatures romàniques. No religioses, però tenen molt bona la moral.

- Llibre de cavalleria: va conèixer la llegenda artúrica, XVII. Són les que tenen temes amb els cavallers.