Complements Verbals i Nominals en Català: CD, CI, CRV, CC, CPred, CAtr, CN i Subjecte

Complements Verbals i Nominals

Complement Directe (CD)

Rep la acció expressada pel verb directament. És necessari i no es pot suprimir. No porta mai cap preposició davant, amb algunes excepcions:

1. Davant pronom personal tònic (Us he vist a vosaltres)
2. Davant els pronoms tots, tothom o ningú.
3. Reciprocitat o ambigüitat entre subjecte i CD (Es miraven l'un a l'altre)

El CD no concorda amb el verb, per tant no variarà la forma d'aquest (Va saludar el professor/els professors)

Estructures del CD:

1. Sintagma nominal (Va filmar una pel·lícula)
2. Proposició (He pensat que no cal que vingueu)
3. Pronom feble (No ho saps)

Substitució pronominal:

• El, la, els, les: si el CD és determinat (Els menja bé)
• En: si el CD és indeterminat, es consideren els casos següents:
  1. CD sense cap partícula introductòria
  2. CD introduïts per un numeral
  3. CD introduïts per un quantificador
  4. CD introduïts per un indefinit
  5. CD en forma d'infinitiu. (La Teresa llegeix llibres -> En llegeix)
• Ho: si el CD és neutre o si és proposició subordinada (No facis això -> No ho facis)
• Em, ens, et, us, es: fa referència al subjecte en les oracions reflexives i cap a l'altre quan fa de CD (El noi em saluda)

Complement Indirecte (CI)

Informa sobre el destinatari de l'acció expressada pel verb, representa l'objecte amb què es relaciona indirectament l'acció. Va introduït per a, a vegades per per, evitant imprecisions semàntiques (Compra les flors per a la Montserrat).

El CI es refereix a persones o animals (Explica al nen) però de vegades a inanimats (Dóna corda al rellotge)

Els verbs trucar, telefonar, escriure, imputar i impedir demanen CI; en català, el CI va darrere del CD.

Substitució pronominal:

• Li si és singular (Regala el llibre a en Jaume, li regala el llibre)
• Els si el CI és plural (Regala als nois, els regala)
• Hi quan s’utilitza en joc de li, el, la, els, les en funció de CD (El catàleg, al Pere, l'hi ha donat)
• Em, ens, et, us, es: fa referència al subjecte de les oracions reflexives i ja s'ha vist que fa de CD (La Mar em canta una cançó, ens mirem els ulls al mirall)

Complement de Règim Verbal (CRV)

És una extensió del significat del verb, exigeix una preposició per relacionar-se. El CRV va lligat al verb per preposició àtona (a, en, de, amb, per) (S'ha acostumat a la bona vida, confia en la teva mestra)

És exigit pels verbs de règim preposicional, sempre acompanyats d’un pronom feble, acostumar-se a, preguntar per, dedicar-se a, conformar-se amb.

Davant d’un verb en infinitiu, cal introduir CRV amb la preposició a en comptes de la preposició en (Penso a estendre els llibres demà)

Estructures:

• SN (Penso en els llibres)
• Infinitiu (Penso a estendre els llibres)
• Que i oració (Penso que heu d'estendre els llibres)

Substitució pronominal:

• Hi: encapçalat per a, en, amb, per (Anirem a nadar, hi anirem)
• En: encapçalat per de (Parla molt de política, en parla molt)

Complement Circumstancial (CC)

Indica: temps, lloc, quantitat, manera, companyia, instrument, causa, etc. El CC no és exigit pel verb, es pot suprimir sense que s’alteri l’estructura de l’oració.

Estructures:

1. Adverbi: El nen mastega lentament
2. Locució adverbial: Es pentinava a poc a poc
3. Sintagma nominal: Els vaig veure a la plaça
4. Preposició + proposició: En entrar-hi, em va veure
5. Conjunció + proposició: Quan va marxar, ja ens havíem acomiadat

Substitució pronominal:

• Hi:
  1. Quan el CC no va encapçalat per qualsevol preposició, a excepció de la preposició de (La terra es mou lentament - La terra s'hi mou)
  2. Quan el CC va encapçalat per qualsevol preposició, a excepció de la preposició de (Vivien amb els pares - Hi vivien)
  3. Quan el CC va encapçalat de la preposició de i sigui CC de manera (Es comportava de forma estranya - S'hi comportava)
• En: només s’utilitza quan el CC està encapçalat per la preposició de i no és de manera. Normalment serà un CC de lloc (Tots venim del mateix lloc - Tots en venim)

Complement Predicatiu (CPred)

És un complement de doble atribució, és a dir, complementa el verb i alhora el subjecte o el CD.

Representació:

1. Adjectiu (Porta les sabates brutes)
2. Participi (La soprano canta cansada)
3. Sintagma nominal (El consideren un pobre home)
4. Preposició + SN (Els han donat per desapareguts)
5. Preposició + oració (No em prengueu pel que no sóc)

Substitució pronominal:

• Hi: és la forma de substitució pronominal per excel·lència del CPred. (El vi s'ha tornat agre - El vi s'hi ha tornat) (Porta les ulleres entelades - Hi porta les ulleres)
• En: només s’utilitza en 2 casos molt concrets:
  • Amb alguns verbs com fer-se i dir-se (Em dic Emili - Me'n dic)
  • Quan volem donar un matís intensiu o partitiu (En Joan sempre en va, de ben vestit) (Me'n sento molt, d'afalagat)

Complement Atributiu (CAtr)

Fa referència al verb i subjecte de l’oració i depèn dels verbs copulatius ser, estar, semblar i parèixer.

Estructures:

1. Adjectiu (El meu fill està malalt)
2. Adverbi o locució adverbial (Això està bo)
3. SN (La Glòria és la delegada del nostre curs)
4. Preposició + SN (Aquest noi és de la colla)
5. O. subordinada substantiva (Em sembla que està nerviós)

Substitució pronominal:

1. El, la, els, les quan l’atribut és determinat (El Carles és el vostre professor - Sí que l'és)
2. Ho quan l’atribut és indeterminat (És feliç - Ho és)

Complement del Nom (CN)

Acompanya al nom, introduït per la preposició de, el substitueix en (Conec les tradicions, en conec)

Subjecte (Sub)

Designa la persona o cosa que realitza l’acció o bé de la qual es diu alguna cosa.

Estructura:

1. SN (El professor de matemàtiques és molt avorrit)
2. Pronom (Jo jugo a bàsquet)
3. Infinitiu (Fumar mata)
4. Proposició (M'agrada que el meu equip guanyi)