Anàlisi de La vaca cega i Lo pi de Formentor: temes i estructura

Anàlisi de "La Vaca Cega" de Joan Maragall

La bellesa de la natura a través de la vaca

En el poema "La Vaca Cega", Maragall transmet la bellesa de la natura a través d'un animal: la vaca. El poeta ens mostra els sentiments, les vivències i les emocions humanes del protagonista, utilitzant la personificació.

Estructura i figures retòriques

El poema consta de vint-i-tres versos decasíl·labs d'art major, sense ritme regular. Utilitza figures retòriques com l'enumeració (a la quarta estrofa: "Ses companyes, pels cingles, per les comes, per silenci dels prats i en la ribera") i nombrosos encavalcaments. La personificació és evident en versos com: "l’embanyada testa amb una gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna".

L'estructura es divideix en tres tercets, un quartet i una dècima reial. La primera part presenta la vaca, un animal irracional amb semblança sentimental humana. L'autor utilitza paraules curtes per reproduir la imatge de la vaca caminant lentament. La segona part presenta la tragèdia de la vaca que es queda cega. A la tercera estrofa, la tragèdia s'intensifica recordant moments del passat. La quarta part continua amb la tragèdia. Finalment, a l'última part, desapareix el jo poètic i l'autor descriu el paisatge com si fos dins de l'escena.

La natura com a escenari d'adversitats

En aquest poema, observem l'ús de la natura pels modernistes com un escenari ple d'adversitats. La vaca, un ésser agredit per l'home, representa la individualitat davant la massa perversa, frustrada i mediocre.

Anàlisi de "Lo Pi de Formentor" de Miquel Costa i Llobera

Context de l'autor

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922), de família benestant amb grans propietats rurals, va ser deixeble de Josep Lluís Pons Gallarza. Ordenat sacerdot el 1888, no abandonà la poesia. El 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona, reconegut com a mestre pels intel·lectuals del Principat. En la seva poesia modernista, distingim dos períodes: un primer de caire romàntic, amb el recull Poesies (1885), que inclou poemes com "L’arpa", "la Vall", "Miramar", i "Lo Pi de Formentor" (1875), considerada una obra mestra de la poesia romàntica.

Inspiració i descripció

Costa i Llobera s'inspirà en els pins dels penya-segats de Formentor, una propietat familiar. Aquests paisatges, que freqüentà des de jove, inspiraren bona part de la seva obra.

A la primera estrofa, descriu el pi amb admiració. A la segona, explica que l'arbre no veu qui l'estima i que Déu l'ha situat en un lloc elevat amb aigua abundant. Descriu el lloc on es troba el pi. A la tercera, el pas dels ocells i la sortida del sol mouen les fulles del pi. A la quarta, destaca la seva longevitat i la seva subsistència gràcies a la natura. A la cinquena i sisena, atribueix qualitats divines al pi, presentant-lo com a ésser dominant del paisatge.

A les dues últimes estrofes, l'autor expressa la seva admiració i enveja cap al pi.

Simbolisme i personificació

Costa i Llobera expressa la perfecció del pi, que només necessita allò que té. El descriu com un heroi, un vividor que ho observa tot. L'arbre és un símbol recurrent en la seva poesia, adoptant diversos valors. L'autor el personifica i l'elogia, atribuint-li trets humans com la lluita, la llibertat i la bellesa. El pi, supervivent a les inclemències del temps, simbolitza la força i la resistència.

Conclusió

Inspirat en els pins de Formentor, el poema mostra l'admiració de l'autor pel pi, desitjant la seva fortalesa davant les adversitats. L'enveja admirable pel pi reflecteix el desig de ser fort i resistent. Costa i Llobera atribueix trets humans al pi, exaltant les seves qualitats en un poema ple de força i ímpetu, que evidencia l'amor i l'admiració de l'autor, contagiant al lector amb aquest sentiment.