Chuletas y apuntes de Latín

Aunque la información es discutida, la mayor parte de los estudiosos opinan que Cayo Petronio Arbitro (14-27?-66 d. C.) era un aristócrata contemporáneo y amigo de Nerón, que era seguidor de la filosofía epicúrea y amante de los placeres refinados. También parece que fue procónsul en Bitinia y que, como tantos partidarios y fervientes admiradores en su momento de Nerón, acabó cayendo en desgracia y suicidándose en el año 66 d. C.

Sea este el autor del Satiricón o sea Tito Petronio Nigro o Petronio Turpiliano —o que opinen otros estudiosos—, lo cierto es que el autor de esta novela conocía perfectamente el ambiente de la corte de Nerón y el entorno social de la Roma del siglo I d.C.

La Obra: El Satiricón

El Satiricón es una... Continuar leyendo "Petronio y el Satiricón: Un Retrato de la Roma Neroniana" »

Ciutats romanes a la Península Ibèrica

Tarraco

La ciutat de Tarraco, coneguda oficialment com Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, fou fundada l’any 218 aC per Cneu Corneli Escipió. El motiu de la seva fundació fou l'establiment d'una base militar estratègica per a les campanyes de la Segona Guerra Púnica, situada sobre un turó rocallós habitat anteriorment pels cessetans, prop del mar i del riu Francolí. La seva importància històrica fou immensa, ja que esdevingué la capital de la província Hispània Citerior i, durant l’estada de l’emperador August (27-25 aC), va actuar pràcticament com a capital de l’Imperi.

Urbanísticament, la ciutat s'estructurava en terrasses protegides per una muralla de 4 km. A la part alta se... Continuar leyendo "Ciutats Romanes i Mites d'Ovidi: Guia Històrica" »

Las Calzadas Romanas

Tito Maccio Plauto (c. 250-184 a. C.): El Maestro de la Comedia Romana

Tito Maccio Plauto fue el rey indiscutible de la escena de su tiempo. Sus comedias no solo son de tema griego, sino que además están basadas en obras previas de autores helenos, sobre todo de la Comedia Nueva, destacando la influencia de Menandro. Plauto cultiva la comedia de situación, caracterizada por la presencia de personajes fijos o arquetípicos.

Personajes Típicos y Estilo

Los personajes recurrentes en la obra plautina incluyen:

• El anciano enamorado (*senex*).
• El joven enamorado (*adulescens*).
• El esclavo astuto (*servus callidus*), figura central en la intriga.

Un personaje fundamental de Plauto solía ser el stribax o bufón, lo que hoy conocemos como el payaso. Las... Continuar leyendo "Tito Maccio Plauto: El Genio de la Palliata y la Comedia Romana Clásica" »

Etapes de la història de Roma

La història romana abasta la Monarquia, la República i l'Imperi. Els Triumvirats i l'ascens d'August marquen la transició de la República a l'Imperi. Durant la República, hi havia un sistema polític amb magistrats electes i legislatura bicameral. L'Imperi romà va durar més de cinc segles i es va caracteritzar per la seva expansió territorial i complexitat política. Aquesta evolució defineix la trajectòria política i social de Roma al llarg del temps.

Ròmul i Rem

Ròmul i Rem són personatges llegendaris de la fundació de Roma segons la mitologia romana. Segons la llegenda, van ser fills de Rea Sílvia i descendents d'Eneas, un heroi troià que va arribar a Itàlia i va establir les bases per a la fundació... Continuar leyendo "Evolució Política i Social a l'Antiga Roma" »

El Género de la Historiografía Latina

La historiografía en la antigua Roma se define por una serie de rasgos fundamentales que marcaron su evolución y propósito:

• Carácter patriótico y propagandístico: Se centraba en ensalzar la civilización y la moral tradicional romana (mos maiorum). Su objetivo principal era inculcar el respeto y la emulación de los antepasados en la educación de los jóvenes ciudadanos.
• Subjetividad: Aunque los autores buscaban explicar el pasado y pretendían mantener cierta objetividad, la historiografía romana presenta, en la práctica, fuertes rasgos de subjetividad.
• Diversidad de fuentes: Para producir sus obras, los historiadores consultaban tanto documentos públicos (inscripciones, registros, listas y actas

Expressions i Termes Comuns

Accèssit

Premi de reconeixement, encara que no hagis guanyat. Ex: Quan quedes segona en un concurs i et donen un accèssit.

Agenda

Llibre per apuntar coses. Ex: Tinc una agenda on apunto els deures i les cites.

Àlies

Nom fals o diferent del real. Ex: El cantant fa servir un àlies en lloc del seu nom real.

Alter ego

Un altre “jo”, una altra personalitat teva. Ex: Quan actues en una obra de teatre ets el teu alter ego.

Esnob

Persona que vol aparentar el que no és. Ex: Algú que no és ric però vol fer veure que ho és.

Sic

“Tal com està escrit”, per indicar que una cosa està malament però és textual. Ex: Va escriure “haber” en lloc d’“a ver” (sic).

Ex-libris

Marca que poses en un llibre per indicar que

Historiografía. Carácterísticas generales

Intencionalidad moral, patriotismo y compromiso político de la mayoría de los historiadores y el componente retórico que se halla siempre presente en la obra histórica considerada como un asunto artístico.

Orígenes

Las fuentes más antiguas son los documentos oficiales y los registros públicos. Durante la II Guerra Púnica, aparecieron los primeros retratos sobre los acontecimientos pasados, que recibieron la misma denominación de Annales porque la exposición seguía el mismo diseño cronológico que las anotaciones de los sacerdotes del Estado. El primer autor de Annales de tipo literario fue Q. Fabio Pictor que vivíó entre los siglos III y II a.C. Pero fue M. Porcio Catón, el autor de... Continuar leyendo "El soldado fanfarrón características de los personajes" »

Gai Mari: Ascens i Reformes (157-86 aC)

• Gai Mari va ser un homo novus que va aconseguir gran fama a Roma gràcies a les seves campanyes militars: la Guerra contra els invasors germànics (Cimbres i Teutons) i la Guerra de Jugurta a Numídia.
• Casat amb Júlia, tia de Juli Cèsar.
• Va ser escollit cònsol en diverses ocasions.

La Reforma de l'Exèrcit Romà de Mari

• Va permetre que els proletaris, lliberts i, extraordinàriament, esclaus s'allistessin a l'exèrcit.
• L'exèrcit es va convertir en professional: els soldats tindrien una paga, participarien en el repartiment del botí i rebrien terres en llicenciar-se.
• Conseqüències:
  • Augment de la seva capacitat i efectivitat.
  • Els soldats van esdevenir més lleials al general que al Senat, fet que va atorgar