Frases llatines i expressions populars

Vbi sunt [qui ante nos fuerunt?

: “On són [aquells que foren abans que nosaltres?]”. Tòpic literari, procedent d’un poema medieval anònim, amb el qual, preguntant on són personatges famosos del passat, es destaca el caràcter transitori de la vida de l’home i la vanitat de les coses d’aquest món.

Ad Kalendas Graecas

: “per a les calendes gregues”, és a dir, “mai”. Les calendes, que en el calendari romà eren el primer dia del mes, no existien en el grec.

Alea iacta est:

“el dau ha estat tirat”, la sort està decidida. és emprada en prendre una decisió important i arriscada de la qual no ens podrem fer enrere.

Audaces fortuna iuvat:

“la sort afavoreix els agosarats”.

Cogito ergo sum:

“Penso, per tant existeixo”. Principi fonamental a partir del qual el filòsof Descartes construí el seu sistema filosòfic mitjançant l’aplicació del dubte metòdic.

De gustibus non disputandum [est]:

“ a propòsit dels gustos no s’ha de discutir”, sinònim de la nostra expressió : “sobre gustos no hi ha res escrit”.

Errare humanum est:

“Errar és humà”.

Facta, non verba:

“Fets, no paraules”.

Festina lente:

“Afanya’t lentament”. S’utilitza amb el mateix sentit de recomanar la prudència a l’hora d’actuar.

Intelligenti pauca:

“a l’intel·ligent, poques coses”. Recomanació de no donar massa explicacions a la persona que entén.

Mens sana in corpore sano:

“Un esperit sa en un cos sa”. Aquesta és una de les peticions que, segons Juvenal, l’home ha de fer als déus. Actualment, aquesta frase s’ha convertit en lema propagandístic de la pràctica esportiva com a font de salut.

Nihil novi sub sole:

“res de nou sota el sol”. Expressió del poc que canvia allò que és essencial, malgrat l’aparença de tants canvis.

Non plus ultra:

“No més enllà”. Conta la llegenda que Hèrcules escriví aquestes paraules sobre les muntanyes de Calpe i Abila, a banda i banda de l’estret de Gibraltar que ell mateix havia obert, establint-hi els límits del món, més enllà dels quals ningú no podia anar. Avui s’utilitza aquesta expressió per tal d’indicar que una cosa ha aconseguit el màxim de perfecció.

Panem et circenses

: “Pa i espectacles de circ”. Juvenal critica el poble que ha perdut l’interès per la política i només desitja menjar i divertir-se.

Veni, vidi, vici:

“Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer”. Juli Cèsar, en la celebració del seu triomf a la guerra del Pontus, va fer portar davant seu un cartell amb aquestes tres paraules, volent significar la rapidesa amb què havia aconseguit la victòria. Són recordades, encara que esporàdicament, quan es vol fer palesa la rapidesa o facilitat amb què s’ha aconseguit un objectiu.

Verba volant, scripta manent

: “les paraules volen, les coses escrites romanen”

In situ:

“En el lloc”. indica la presència personal d’algú en el lloc dels fets als quals es fa referència.

Inter nos:

“Entre nosaltres”. S’aplica quan es vol indicar la limitació de la difusió d’una notícia al cercle dels interlocutors.

Per se:

“Per si mateix”. Expressió filosòfica que indica tot el que és naturalment essencial a un ésser.

Post scriptum

: “Escrit després”. Paraules afegides a un escrit que s’havia donat per acabat.

Sui generis:

“De la seva classe,a la seva manera”. s’acostuma a indicar el caràcter especial d’una persona o cosa.

Verbi gratia

: “En favor de la paraula”, és a dir, “per exemple”.

Versus

: “En direcció a”. Aquesta preposició llatina, que indicava direcció, avui s’usa com a terme que posa en confrontació dos elements (contra).

Viceversa:

“Girat el sentit”, és a dir, “en sentit contrari, a la inversa”. indica l’ordre contrari d’un segon terme respecte al primer.

Vid./ V. (vide):

“ves”, “mira”. S’utilitza en els textos escrits, normalment en nota a peu de pàgina, per a referir a un altre text o a un autor que es cita a continuació.

Confer:

“compara”, “consulta”. S’utilitza en els llibres o escrits sota l’ abreviatura cf. o cfr. per a remetre a una pàgina o passatge determinats.

Etcètera

: “I les coses restants”. Aquesta fórmula és emprada habitualment a l’hora d’escurçar una relació de coses fàcilment deduïbles pel context.

Idem

: “El mateix”. Emprat quan es vol evitar la repetició innecessària d’una cosa que s’ha esmentat abans en el mateix context.