Chuletas y apuntes de Latín

La historiografia en l'antiguitat grecoromana

En l'antiguitat grecoromana, els historiadors concebien els seus escrits com a obres literàries i es consideraven a ells mateixos investigadors i autors literaris (historia en grec significa «investigació»). Com a investigadors, es documentaven sobre els fets, les seves causes, les circumstàncies en què es produïen i els protagonistes. Com a escriptors, maldaven per expressar-se d'una manera elegant i atractiva amb la finalitat de guanyar-se l'atenció i l'aprovació del lector.

Va ser el primer dels gèneres literaris en prosa; va néixer i configurar-se a Grècia al llarg del segle V a.C. Es considera Heròdot el pare de la història i Tucídides el seu representant més qualificat. A Roma... Continuar leyendo "Historiografia i oratòria en la literatura romana" »

L'oratòria

• Art d'expressar-se bé i convèncer.

• Clau a Roma per:

  • aprovar o rebutjar lleis,

  • elegir magistrats,

  • condemnar o absoldre acusats.

• Indispensable per a la carrera política.

• La retòrica: base de l'ensenyament superior.

• Època d'or: República.

• Orador per excel·lència: Ciceró.

Parts del discurs

1. Proemi: captar el públic i anunciar el tema.

2. Exposició: explicar els fets.

3. Argumentació: defensar i atacar arguments.

4. Conclusió: resum i convèncer.

Parts de l'art de l'oratòria

• Inventio: trobar idees.

• Dispositio: ordenar-les.

• Elocutio: triar paraules.

• Memoria: memoritzar.

• Actio: gest i dicció.

Vida de Ciceró

• Neix 106 aC a Arpino.

• Família de cavallers.

• Estudis a Roma i viatges a Grècia i Àsia Menor.

• Carrera política brillant.

• Cònsol (63 aC).

• Contra Catilina

El Imperio en el Siglo I: La Dinastía Julio-Claudia (14 d.C. - 68 d.C.)

Desde el 14 d.C. al 68 d.C. se desarrolla la dinastía Julio-Claudia. Durante su desarrollo, se producen dinámicas y cambios que van a condicionar el desarrollo interior. En este periodo, hay que tener en cuenta tres hechos fundamentales:

1. La difusión de la ciudad.
2. La difusión de la cultura helenística.
3. El cristianismo.

Este periodo va a ser difícil de reconstruir, a pesar de tener una tradición literaria importante, pero que tiende a la manipulación.

La Difusión de la Ciudad

En cuanto a la difusión de la ciudad, se puede considerar como urbano al Imperio Romano, tanto que cuando la ciudad entra en quiebra, el imperio también lo hará. Roma creará un mundo privilegiado... Continuar leyendo "El Imperio Romano en el Siglo I: Dinastía Julio-Claudia, Urbanización y Cristianismo" »

Expressions Llatines i Gregues Essencials

Accèssit

Aproximació, recompensa inferior al premi.

Addenda

Coses que cal afegir.

Alter ego

L'altre jo, persona de confiança.

Ex-libris

Dels llibres, marca que identifica el propietari.

Ínterim

Entrant, moment intermedi entre dos fets.

Quid

El què, punt clau del tema.

Quorum

Nombre mínim de persones en una assemblea.

Rictus

Obertura de boca.

Summum

El grau més elevat, el punt més alt possible.

Vis comica

Força còmica, sinònim de capacitat de fer riure.

Primus inter pares

El primer entre iguals.

Quid pro quo

Una cosa per una altra.

Rara avis

Ocell rar.

Statu quo

En l'estat en què.

In illo tempore

Des d'aquell temps.

In articulo mortis

En el moment de la mort.

Ipso facto

En l'acte mateix.

Ad hoc

Per a això.

Bis

Dues vegades.

Ex

1.ª Declinación

Femeninos

• aqua -ae: ‘agua’
• colonia -ae: ‘colonia’
• insula -ae: ‘isla’
• natura -ae: ‘naturaleza’
• paeninsula -ae: ‘península’
• patria -ae: ‘patria’
• provincia -ae: ‘provincia’
• pugna -ae: ‘lucha’
• via -ae: ‘camino, calzada’
• victoria -ae: ‘victoria’
• villa -ae: ‘villa, casa de campo’
• vita -ae: ‘vida’

Masculinos

• agricola -ae: ‘agricultor’
• incola -ae: ‘habitante’
• nauta -ae: ‘marinero’
• poeta -ae: ‘poeta’

2.ª Declinación

Masculinos

• amicus -i: ‘amigo’
• equus -i: ‘caballo’
• filius -i: ‘hijo’
• gladius -i: ‘espada’
• hortus -i: ‘huerto, jardín’
• legatus -i: ‘legado, embajador’
• ludus -i: ‘juego’
• nuntius -i: ‘mensajero’
• populus -i: ‘pueblo’
• servus -i: ‘siervo, esclavo’

Neutros

• aurum

Deucalió i Pirra

Júpiter inunda la Terra per castigar la humanitat pels seus crims. Només sobreviuen Deucalió i Pirra, que arriben al cim del mont Parnàs amb una barca, seguint el consell de Prometeu. Quan les aigües es retiren gràcies a Tritó, la parella, desesperada per la solitud, demana ajuda a la deessa Temis. L'oracle els ordena: “llanceu darrere l’esquena els ossos de la vostra gran mare”. Deucalió interpreta que la “gran mare” és la Terra i els “ossos” són les pedres. En llançar-les, aquestes es transformen en humans: les de Deucalió en homes i les de Pirra en dones.

Conclusió: La humanitat reneix de les pedres, adquirint un caràcter fort i resistent.

Metamorfosi de Dafne

Apol·lo es burla de Cupido, qui, en... Continuar leyendo "Mites de les Metamorfosis: Guia completa dels relats clàssics" »

L'Èpica: Un Gènere Narratiu d'Herois i Deïtats

L'èpica és un gènere narratiu que relata llegendes, les quals poden ser fictícies o històriques. Els protagonistes solen ser herois i deïtats, i l'objectiu principal és exaltar la pàtria d'un poble, país o regió. L'etimologia del propi gènere prové de la paraula grega έπος, que significa "discurs" o "paraula". El seu inici rau en el Poema de Gilgamesh, escrit en l'idioma acadi (originari de Mesopotàmia) al voltant de l'any 2000 a.C. A més, té arrels pròpies de les obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea, les quals van ser la influència principal d'aquest gènere.

Èpica Romana

• Livi Andrònic, Odussia (250 a.C). No és una obra amb una qualitat literària específica, ja que és

El Imperio Romano (31 a.C. - 476 d.C.)

La profunda crisis que vivió el Imperio romano en el siglo III d.C. permite dividir su historia en dos grandes etapas: el Alto Imperio (o Principado) y el Bajo Imperio (o Dominado).

El Principado (31 a.C. - 284 d.C.)

Tras un siglo de constantes conflictos, se restablece la paz (la Pax Augusta).

Octavio Augusto

Tras el segundo triunvirato, Octavio reina sin oposición. Cónsul desde el 31 a.C., el Senado le confiere el título de Augustus, posteriormente el de Pontifex Maximus y, diez años más tarde, el apelativo de Pater Patriae (acumulando poderes jurídicos, religiosos, entre otros). Tras su muerte, diversas dinastías asumieron el título de emperador:

• Dinastía Julio-Claudia (14 - 68 d.C.): Tiberio, Calígula,

1-PAPEREZKO GORPUTZAK

Manexek trenean lan egiten du, tiketak konprobatzen. Horietako batean ume bat ikusten du trenean bakarrik, eta nora joango den galdetzen dio bere buruari. Manexek egunero kontatzen dizkio bere emazteari trenean ikusitako xehetasun guztiak, baina berak ez dio kasu handirik egiten. Bestetik Elena dago, honek ere senarrarekin arazoak ditu eta moztea pentsatzen ari da, eta bukaeran trenean Manexekin aurkitzen da.

2-BEHE LAINOA

Maitane (Saioak askotan urduri jartzen dio), Laura eta Saioa (bidea daki bere mutilarekin egin duelako) mendira joaten dira. Maitane azken aldian ez dago ondo eta lagunak buelta bat ematera joatea proposatzen diote ea hobetzen den. Behe lainoa jaisten da ibilaldi erdian eta ez dute ezer ikusten. Halako... Continuar leyendo "Gorputzak eta Beste Istorio Batzuk: Laburpenak eta Zuzenketak" »

La Tragedia Romana

Sabemos muy poco de la tragedia romana porque solo nos quedan títulos y fragmentos de versos. Esto es lo que conocemos, en orden cronológico:

• Livio Andrónico: Escribió fabulae cothurnatae (tragedias griegas). Algunas de sus obras son: Equus Troianus, Ajax y Achilles.
• Cneo Nevio: Escribió tragedias griegas como Andromacha e Hector proficiscens. Fue de los primeros en crear fabulae praetextae (tragedias romanas). De este tipo conocemos: Romulus y Clastidium.
• Quinto Ennio: Compuso tragedias griegas como Aiax, Achilles y Hecuba. También escribió dos tragedias romanas: Sabinae y Ambracia.
• Pacuvio: Escribió doce tragedias griegas y una romana. Destacan entre ellas: Antiope, Armorum iudicium y Paulus.
• Accio: Cultivó tanto tragedias