Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Historiografia eta Literatura Erroman

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 393,81 KB

Historiografia:

SARRERA: Grezia eta Erroman, historiagileek beren idatziak lan literariotzat hartzen zituzten, ikertzaile eta idazle moduan jardunez. Ekintzak eta protagonistak aztertzen zituzten eta estilo erakargarri batekin idazten zuten irakurlearen arreta lortzeko.

Genero honek Grezian du jatorria K.a. V. mendean, prosaz idatzitako lehen generoa izanik. Herodotok sortu zuen, erretorikaren arauak jarraituz irakurlea limurtzeko.

Erroman literatura genero gisa hasi zen K.a. III-II. mendeetan, greziar ereduei jarraituz. Lehen historiagile ezaguna Katon izan zen, "Jatorriak" izeneko Erromako eta Italiako historia orokorra idatziz (galdu egin dena). Historiografia prosako generorik garrantzitsuena bihurtu zen Erroman, eta hainbat azpigenero zituen:
... Continuar leyendo "Historiografia eta Literatura Erroman" »

Relatos Históricos y Estrategias Militares de la Antigüedad

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,57 KB

Crónicas de la Antigüedad: Estrategias y Relatos

1. El enfrentamiento contra los germanos

Mientras se combatía desde el mediodía hasta casi la puesta del sol, con resultado incierto, los germanos, agrupadas sus tropas en un solo sector, lanzaron un ataque contra los enemigos y los hicieron retroceder. Puestos estos en fuga, los arqueros fueron rodeados y asesinados.

2. Rutinas y costumbres cotidianas

Después de la comida del mediodía, tal como estaba vestido y calzado, con los pies descubiertos, descansaba un poco, colocando la mano sobre los ojos. A la hora de la cena se retiraba a su pequeño gabinete de estudio; allí permanecía hasta bien entrada la noche.

3. Reflexiones sobre la fragilidad de la vida

El filósofo Aristóteles cuenta que... Continuar leyendo "Relatos Históricos y Estrategias Militares de la Antigüedad" »

Cronología y Estructura del Imperio Romano: De Augusto a la Caída de Constantinopla

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,13 KB

Cronología y Etapas del Imperio Romano

¿Entre qué fechas se desarrolló el Imperio Romano? El Imperio Romano se extendió desde el 27 a.C., con el ascenso de Augusto, hasta el 476 d.C., con la caída del último emperador romano de Occidente, Rómulo Augústulo.

Divisiones del Imperio

El Imperio se divide en dos grandes etapas:

  • Principado (27 a.C. - 284 d.C.)
  • Dominado (284 d.C. - 476 d.C.)

Emperadores y Dinastías

Augusto: El Primer Emperador

¿Quién fue el primer emperador de Roma y qué títulos recibió? El primer emperador de Roma fue Augusto, conocido originalmente como Octavio. Fue investido por el Senado con los títulos de Princeps (Primer Ciudadano) y Augustus (Venerable).

¿Qué aspectos destacan de su gestión? De su gestión destacan... Continuar leyendo "Cronología y Estructura del Imperio Romano: De Augusto a la Caída de Constantinopla" »

La Monarquía Romana: Historia y Legado de los Siete Reyes Fundadores de Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,2 KB

Los Siete Reyes de Roma: Origen y Transición a la República

El Imperio Romano tiene su origen en la figura de Rómulo, hijo de Rea Silvia y del dios Marte, engendrado junto a su hermano Remo en un único parto.

Rómulo (Fundador y Primer Rey)

Fundada la ciudad, a la que llamó Roma a partir de su nombre, Rómulo llevó a cabo las siguientes acciones:

  • Acogió en la ciudad a una multitud de vecinos.
  • Eligió a cien ancianos, a quienes nombró senadores debido a su edad.
  • Al no tener él ni su pueblo esposas, invitó a los pueblos vecinos al espectáculo de los juegos y raptó a sus doncellas (el Rapto de las Sabinas).

Originándose repentinamente una tormenta, Rómulo fue consagrado (divinizado) en el trigésimo séptimo año de su reinado.

Numa Pompilio

... Continuar leyendo "La Monarquía Romana: Historia y Legado de los Siete Reyes Fundadores de Roma" »

Ciceró, Historiografia i Comèdia: Figures Clau de la Literatura Llatina

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,03 KB

L'Oratòria a Roma: Art i Influència Política

Definició i Rols

  • L'Oratòria: L'art d'expressar-se bé i convèncer els oients. Era essencial a Roma per a la política, ja que els bons oradors podien influir en lleis, eleccions i judicis.
  • Importància a la República: Durant la República, l'oratòria va ser essencial per a la carrera política. La retòrica (teoria del discurs) s'ensenyava a les escoles de rètors, especialment per a aquells que volien influir en la vida pública.
  • Ciceró: Considerat l'orador més important de Roma. Va ser influenciat per l'ensenyament dels millors oradors i juristes, i va completar la seva formació a Grècia i l'Àsia Menor.

Vida de Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC)

  • Naixement: Marc Tul·li Ciceró va néixer el
... Continuar leyendo "Ciceró, Historiografia i Comèdia: Figures Clau de la Literatura Llatina" »

El Segon Triumvirat i l'Ascens d'August: De la República a l'Imperi Romà

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

El Segon Triumvirat (43 aC - 33 aC)

Després de l’assassinat de Juli Cèsar (44 aC), Roma es va sumir en una guerra civil. Lluitaven els seguidors de Cèsar contra els seus assassins (Brut i Cassi). Per restaurar l'ordre, es va formar el Segon Triumvirat l'any 43 aC, integrat per:

  • Marc Antoni – Un dels generals de Cèsar, molt influent.
  • Octavi (futur August) – Nebot i hereu de Cèsar.
  • Lèpid – Un altre general, però amb menys poder.

El triumvirat va perseguir i eliminar els assassins de Cèsar, derrotant Brut i Cassi a la Batalla de Filipos (42 aC). Després, es van repartir el control de les províncies romanes:

  • Marc Antoni → Orient (incloent-hi Egipte)
  • Octavi → Occident (Roma i Hispània)
  • Lèpid → Àfrica (però amb poc poder real)
... Continuar leyendo "El Segon Triumvirat i l'Ascens d'August: De la República a l'Imperi Romà" »

Gramàtica Catalana: Verbs Irregulars i Tipus d'Oracions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,75 KB

Conjugació de Verbs en Català: Pretèrit Perfet Simple i Oracions

Verbs Irregulars Essencials (Pretèrit Perfet Simple)

A continuació, es presenten les conjugacions dels verbs irregulars més comuns en pretèrit perfet simple, persona per persona:

SER

  • 1a sg: fui
  • 2a sg: fores
  • 3a sg: fou
  • 1a pl: férem
  • 2a pl: féreu
  • 3a pl: foren

ESTAR

  • 1a sg: estiguí
  • 2a sg: estigueres
  • 3a sg: estigué
  • 1a pl: estiguérem
  • 2a pl: estiguéreu
  • 3a pl: estigueren

FER

  • 1a sg: fi
  • 2a sg: feres
  • 3a sg: féu
  • 1a pl: férem
  • 2a pl: féreu
  • 3a pl: feren

VEURE

  • 1a sg: viu
  • 2a sg: veieres
  • 3a sg: veié
  • 1a pl: veiérem
  • 2a pl: veiéreu
  • 3a pl: veieren

Altres Verbs Irregulars Clau

Aquí teniu altres verbs irregulars importants amb la seva conjugació completa en pretèrit perfet simple:

  • TENIR → tinguí, tingueres, tingué,
... Continuar leyendo "Gramàtica Catalana: Verbs Irregulars i Tipus d'Oracions" »

El teatre a l'antiga Roma: Comèdia, Plaute i Terenci

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,2 KB

El desenvolupament de l'espectacle teatral a Roma

A Roma, el teatre tenia lloc sobretot durant les festes religioses. Per als romans era, principalment, una diversió. Els ludi (jocs) eren cerimònies religioses i espectacles teatrals, de circ i d’amfiteatre. L'organització anava a càrrec dels edils o pretors, que organitzaven els espectacles i compraven l’obra a l’autor. Les representacions es feien a la tarda, amb entrada gratuïta i un públic sovint sorollós.

El públic i els actors

El públic era majoritàriament plebeu i preferia espectacles còmics, dobles sentits i escenes de música i ball (Plaute agradava més que Terenci). Pel que fa als actors, eren només homes, normalment esclaus o lliberts. En les farses de l’atellana... Continuar leyendo "El teatre a l'antiga Roma: Comèdia, Plaute i Terenci" »

La Elegía Latina Clásica: Estudio de Tibulo, Propercio y Ovidio

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,29 KB

La Poesía Elegíaca Romana: Tibulo, Propercio y Ovidio

Tíbulo

Tíbulo procedía del Lacio y de una familia adinerada del orden ecuestre que había sufrido las confiscaciones del Segundo Triunvirato. Figuró en el círculo de Marco Valerio Mesala Corvino, de quien era íntimo amigo y al que dedicó un famoso panegírico que se ha conservado.

Contexto y Actitud Antimilitarista

Combatió en la guerra civil en el bando de Augusto, pero enfermó y tuvo que abandonar la contienda. Quizá de esa experiencia proviene su poco amor por la guerra, lo que se traduce en su característica actitud antimilitarista.

Relaciones Literarias

Entre sus amigos estuvieron también otros poetas pertenecientes al círculo de Mecenas, como Horacio, Virgilio, Propercio y... Continuar leyendo "La Elegía Latina Clásica: Estudio de Tibulo, Propercio y Ovidio" »

Matrimoni i Família a l'Antiga Roma: Costums i Dret

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,63 KB

Matrimoni a Roma: La Família Romana

La família feia referència a tots els membres que vivien en una mateixa casa: pares, fills solters i casats, filles solteres i esclaus.

Tipus de Matrimoni Romà

Durant el temps de la República, els pares acostumaven a ser els qui triaven la núvia o el nuvi per als seus fills o filles, sense tenir en compte els desitjos dels joves. Calia que els nuvis haguessin arribat a la pubertat; la llei establia que les noies podien casar-se als 12 anys i els homes als 16.

L'altra condició indispensable era estar en possessió del ius connubii (dret al matrimoni), dret que només tenien els homes lliures. Als esclaus els calia el permís de l'amo, i els fills que tenien eren considerats esclaus de naixement.

Matrimoni

... Continuar leyendo "Matrimoni i Família a l'Antiga Roma: Costums i Dret" »