Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Història i autors de la literatura llatina clàssica

Latín4,55 KB

Tit Livi: Vida i obra

Tit Livi va néixer a la ciutat de Pàdua, al nord d'Itàlia, l'any 59 aC (o el 64 aC, segons alguns estudiosos) i es va dedicar a l'estudi de la filosofia i de la retòrica. Va anar a viure a Roma, on va entrar en els cercles íntims de la família d'August, fins al punt que va ser professor de Claudi, el qual més tard també arribaria a ser emperador. Va morir a Pàdua l'any 17 dC, tres anys després de la mort d'August.

Tit Livi va redactar una història de Roma començant des dels seus orígens: Ab urbe condita libri. Estava composta per cent quaranta-dos llibres, però tan sols ens han arribat els llibres de l'1 al 10 i del 21 al 45. L'obra començava explicant els antecedents de la fundació de la ciutat, l'arribada...

Continuar leyendo "Història i autors de la literatura llatina clàssica" »

Agustin Hiponakoa: Bizitza, Idazlanak eta Pentsamendua

Latín2,63 KB

Agustin Hiponakoaren bizitza eta ibilbidea

Agustin Hiponakoa Ipar Afrikako Tagaste hirian jaio zen 354. urtean. Aita (Patrizio) paganoa zen; amak (Monika), aldiz, kristaua. Azken honek kristautasunean hezi zuen Agustin.

Gaztaroa eta bilaketa espirituala

Oinarrizko ikasketak egin ondoren, 370. urtean Kartago hirira joan zen erretorika ikastera, eta urte batzuk geroago erretorika irakasle gisa jardun zuen hainbat hiritan: Kartagon, Erroman eta Milanen. Ospea eta arrakasta ezagutu zituen, eta plazerrez eta luxuz beteriko bizitzaz gozatu zuen.

Hala ere, bilakuntza espiritualari ekin zion bere bizitza osoan zehar: erlijio kristauak ezin zituen bere kezkak ase, eta 373. urtean manikeismora hurbildu zen. Aurretik, Zizeron idazle latindarraren Hortensius...

Continuar leyendo "Agustin Hiponakoa: Bizitza, Idazlanak eta Pentsamendua" »

El sistema d'aigua i clavegueram a l'antiga Roma

Latín2,08 KB

El proveïment d'aigua a l'antiga Roma

Els romans van gestionar l'emmagatzematge i la distribució de l'aigua mitjançant sistemes avançats d'enginyeria. L'aigua era un recurs fonamental per al consum domèstic, les termes, els tallers i les indústries urbanes.

Fonts d'abastament i captació

Els romans situaven les ciutats a prop dels rius, construïen pous per aprofitar les aigües subterrànies i cisternes per recollir l'aigua de la pluja. Quan els recursos locals eren insuficients, recorrien a la innovació dels aqüeductes, que transportaven l'aigua des de fonts llunyanes.

El funcionament dels aqüeductes

L'aqüeducte recollia l'aigua d'un petit embassament i la conduïa fins a la ciutat mantenint una inclinació constant en tot el recorregut:...

Continuar leyendo "El sistema d'aigua i clavegueram a l'antiga Roma" »

La Eneida de Virgilio y la Fundación Mítica de Roma

Latín4,83 KB

La Eneida: El Poema Épico de Virgilio y el Origen de Roma

La Eneida (obra del siglo I a.C., aunque vinculada a la tradición de Homero del siglo VIII a.C.) fue escrita por el poeta Virgilio. Se titula así por su protagonista, Eneas. Virgilio la escribe con una clara intención propagandística: narra la historia de un troyano que, tras la caída de Troya, debe exiliarse para buscar un destino incierto donde finalmente encontrará y fundará la "Nueva Troya".

El Conflicto de Troya y la Huida de Eneas

Eneas se ve obligado a abandonar Troya debido a la gran batalla provocada por Helena, la reina que vivía en Esparta y que estaba casada con el rey Menelao. Un príncipe troyano llamado Paris, tras oír que en Esparta se encontraba la mujer más...

Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio y la Fundación Mítica de Roma" »

Les Llengües Indoeuropees: Origen, Famílies i Evolució

Latín4,03 KB

Les Llengües Indoeuropees

Amb el nom de llengües indoeuropees coneixem la família de llengües més gran del món pel que fa al nombre de parlants. Amb l'excepció del finès, el basc i l'hongarès, pertany a aquesta família la majoria de les llengües parlades a Europa i a l'Àsia central i meridional. Totes elles presenten una sèrie de trets comuns en els diferents nivells del llenguatge. Aquestes semblances testifiquen l'existència d'una llengua originària que ha rebut el nom d'Indoeuropeu.

No conservem cap testimoniatge escrit en aquesta llengua, però ha estat construïda pels lingüistes mitjançant un mètode comparatiu i, segons els estudis, se situava en una zona concreta, l'Europa central, i en un temps molt antic, cap al V mil·lenni...

Continuar leyendo "Les Llengües Indoeuropees: Origen, Famílies i Evolució" »

Aqüeducte Romà de Tarraco: Història, Estil i Funció

Latín4,8 KB

Aqüeducte Romà de Tarraco: Context Històric

Cronologia i Època Imperial

L'Aqüeducte de Tarraco data del segle I aC, probablement construït entre el 24 i el 22 aC. Aquesta obra s'emmarca en l'Època Imperial, un nou sistema polític liderat per l'emperador, que va dividir el territori en províncies. La societat romana d'aquest període presentava una sòlida estructura jurídica, política i comercial. En aquest context, Octavi August, hereu de Juli Cèsar, va jugar un paper fonamental.

Tarraco i la Romanització

La Península Ibèrica esdevingué un territori romà des del final de les Guerres Púniques (s.III aC). Va ser Juli Cèsar qui va elevar Tarraco a la dignitat de Colònia, un estatus que implicava l'ús d'importants recursos hidràulics....

Continuar leyendo "Aqüeducte Romà de Tarraco: Història, Estil i Funció" »

Context Històric i Cultural: Roma, Pompeia, Etruscs

Latín3,97 KB

Context Cronològic, Històric i Cultural

Obres del Període Imperial Romà

  • Maison Carrée
  • Panteó
  • Colosseu
  • Pont del Diable
  • August de Prima Porta
  • Escultura Eqüestre de Marc Aureli
  • Ara Pacis Augustae

Se situa a l'inici del període imperial, en concret en l'anomenada Pau d'August o Pax Romana: l'Imperi aconseguí una sòlida estructura social, jurídica (Dret Romà: en aquest període seran els mateixos emperadors els que legislaran mitjançant els Edictes i les Constitucions), política i comercial. El regnat d'Octavi August posà fi a les guerres civils i a les amenaces exteriors, donant lloc a dos segles (I i II dC) de pau i prosperitat. L'expansió territorial assolí els màxims límits en la història de Roma: els territoris incorporats van ser...

Continuar leyendo "Context Històric i Cultural: Roma, Pompeia, Etruscs" »

Història de Tàrraco: De Base Militar a Capital Romana

Latín3,32 KB

L'arribada dels romans a Tàrraco

Els romans van arribar al que avui coneixem com a Tarragona a l'inici de la Segona Guerra Púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió va atacar un campament cartaginès situat al costat d'un poblat ibèric (Kese). Poc després, Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània, comandats pels germans Escipió. Per aquest motiu, Plini va anomenar la ciutat Scipionum opus (obra dels Escipions).

En acabar la Segona Guerra Púnica, Tàrraco va consolidar-se com una base militar fonamental per a l'extensió del poder romà a la península ibèrica, gràcies a la seva proximitat amb l'Ebre i les Illes Balears, així com per la seva excel·lent comunicació amb Itàlia i la Meseta...

Continuar leyendo "Història de Tàrraco: De Base Militar a Capital Romana" »

Guia Completa de Locucions Llatines Comunes

Latín6,51 KB

Expressions Llatines Essencials: Significat i Ús

Descobreix una selecció d'expressions llatines clàssiques amb el seu significat i exemples d'ús en català. Aquesta guia et permetrà entendre millor l'origen de moltes frases i enriquir el teu vocabulari.

  • Ad infinitum

    Significat: Fins a l'infinit.

  • Ad kalendas graecas

    Significat: Mai (literalment, "a les calendes gregues", ja que els grecs no tenien calendes).

  • Alias

    Significat: D'una altra manera, altrament dit.

    Exemple: Antoni, alias Toni.

  • Alma mater

    Significat: Mare nodridora (referint-se a la universitat o institució on s'ha estudiat).

  • Alter ego

    Significat: Un altre jo.

  • Altius, citius, fortius

    Significat: Més alt, més ràpid, més fort (lema olímpic).

  • Beatus ille

    Significat: Feliç aquell (inici d'

...
Continuar leyendo "Guia Completa de Locucions Llatines Comunes" »

Plaute i Terenci: Els grans autors de la comèdia romana

Latín2,7 KB

Plaute: El mestre de la comèdia trepidant

De Plaute tenim dades incertes, exceptuant la data de la seva mort, cap al 184 aC. Va néixer a Sàrsina l'any 251 aC. De les seves obres s'intueix un gran coneixement de l'escena. Sembla ser que, després d’arruinar-se amb un negoci, va tornar al teatre, però aquest cop com a autor (comèdies destacades: Aulularia, Miles gloriosus).

Personatges típics de Plaute

  • Adulescens: El jove enamorat.
  • Virgo: La noia jove.
  • Lena: La propietària del prostíbul on treballa la noia.
  • Senex: El vell.
  • Parasitus: L'adulador.
  • Creditor: El prestamista.
  • Servus: L'esclau llest.

Estil i tècnica dramàtica

L'objectiu de Plaute era provocar la riallada dels espectadors. Sovint no es preocupava de donar coherència a l'acció, fins...

Continuar leyendo "Plaute i Terenci: Els grans autors de la comèdia romana" »