Història de Tàrraco: De Base Militar a Capital Romana

L'arribada dels romans a Tàrraco

Els romans van arribar al que avui coneixem com a Tarragona a l'inici de la Segona Guerra Púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió va atacar un campament cartaginès situat al costat d'un poblat ibèric (Kese). Poc després, Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània, comandats pels germans Escipió. Per aquest motiu, Plini va anomenar la ciutat Scipionum opus (obra dels Escipions).

En acabar la Segona Guerra Púnica, Tàrraco va consolidar-se com una base militar fonamental per a l'extensió del poder romà a la península ibèrica, gràcies a la seva proximitat amb l'Ebre i les Illes Balears, així com per la seva excel·lent comunicació amb Itàlia i la Meseta castellana.

La capital de la Tarraconense

Durant la segona meitat del segle I a.C., la ciutat va adquirir la categoria de colònia amb el nom de COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACO. En convertir-se en la capital d'Hispania Citerior Tarraconense, l'interès romà per monumentalitzar la ciutat i augmentar-ne el prestigi va créixer notablement.

Projectes urbanístics

• 1r Projecte: Reforma del fòrum i del teatre (ambdós a la part baixa).
• 2n Projecte: Construcció d'un complex a la part alta, format pel circ i un nou fòrum destinat a les necessitats de la província.

El procés de monumentalització va culminar amb l'edificació de l'amfiteatre a principis del segle II d.C.

Infraestructures i decadència

El circ ocupava una gran part de la ciutat, mentre que el fòrum se situava al sud-oest. Els carrers, empedrats i amb clavegueram, presentaven un fort pendent. Fora de la muralla es trobaven l'amfiteatre, el teatre i el port. A més, la ciutat comptava amb dos aqüeductes, un dels quals es bifurcava en arribar al nucli urbà.

Després d'una gran prosperitat econòmica al segle I a.C., la ciutat va entrar en decadència al segle II d.C., quan Septimi Sever va reprimir part de les elits locals pel seu suport a l'enemic Albí. Finalment, l'any 260, Tàrraco va ser devastada pels francs.

Principals monuments romans

Muralles

És la construcció més antiga. La primera fase es va aixecar entre el 217 i el 197 a.C. com a base militar, amb grans blocs irregulars de pedra (6 m d'alçada). La segona fase va consistir en una reforma i ampliació entre el 150 i el 125 a.C.

Teatre

Construït en temps d'August fora de la muralla. Actualment es conserven cinc grades inferiors, l'orquestra, trams d'escala i la frons scaenae.

Amfiteatre

Situat fora del nucli urbà, a prop de la platja, on es descarregaven els animals per als espectacles. L'arena mesurava 62,50 x 38,50 metres i les grades es van tallar directament a la roca del costat nord.

Fòrum Colonial

Situat a l'extrem sud-oest, albergava el centre administratiu i el districte judicial. Es conserva gran part de la basílica de tres naus i, al costat nord, dotze locals d'ús indeterminat.

Edificacions de l'entorn

El llegat romà es completa amb la necròpoli, l'aqüeducte de les Ferreres, l'arc honorífic de Berà, la vil·la romana de Centcelles, la pedrera del Mèdol i la torre dels Escipions.