Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Tarraco: Historia y Arquitectura de la Capital Romana en Hispania

Latín4,18 KB

Orígenes de Tarraco: La llegada de los Escipiones

Los romanos llegaron a lo que ahora es Tarragona al inicio de la Segunda Guerra Púnica (218 a.C.), cuando Cneo Cornelio Escipión, para afianzar la nueva dominación romana desde Empúries hasta el río Ebro, atacó un campamento cartaginés situado en el borde de un poblado ibérico llamado Kese, en la parte baja de la actual Tarragona, cerca del mar. Poco después, Tarraco se convirtió en la principal base de invernada de los ejércitos romanos de Hispania, comandados por los hermanos Escipión y, tras la muerte de estos, por Publio Cornelio Escipión el Joven. Por eso, Plinio calificó la ciudad de Scipionum opus, obra de los Escipiones (Historia natural, III, 4, 21). El campamento militar...

Continuar leyendo "Tarraco: Historia y Arquitectura de la Capital Romana en Hispania" »

Historia de la Península Ibérica: Paleolítico, Colonizaciones, Romanización y Reino Visigodo

Latín6,52 KB

Historia antigua de la Península Ibérica: Paleolítico, Colonizaciones, Romanización y Reino Visigodo

1.1 Paleolítico y Neolítico. Pinturas rupestres

El Paleolítico es la primera etapa de la Prehistoria, caracterizada por una economía depredadora, basada en la caza, la pesca y la recolección de frutos para sobrevivir. La población era nómada; se desplazaba sin asentarse en un lugar fijo, vivía al aire libre y se refugiaba en las rocas. Empezaron a habitar cuevas gracias al descubrimiento del fuego. En el Paleolítico medio destaca el arte rupestre y, en el Paleolítico superior, en la cornisa cantábrica (como en Altamira), se produjeron manifestaciones en las profundidades de las cuevas con figuras de animales realistas, aisladas,...

Continuar leyendo "Historia de la Península Ibérica: Paleolítico, Colonizaciones, Romanización y Reino Visigodo" »

Latinezko esamolde juridiko nagusiak eta haien esanahia

Latín2,45 KB

Latinezko esamolde juridiko nagusiak

Jarraian, zuzenbidearen munduan maiz erabiltzen diren latinezko esamoldeak eta haien esanahiak azaltzen dira:

1. Consuetudo pro lege servatur

“Ohitura legearen aurretik doa”: Gizarte batean hedatuta dauden ohiturek legearen indarra daukatela adierazten du.

2. Ab intestato

“Testamenturik gabe”: Testamenturik gabe hil direnen ondasunak senide hurbilenari eman behar zaizkion defendatzen duen oinarri juridikoa.

3. Exequatur

“Exekutatu zaitez”: Pertsona bat bere herritik kanpo epaitua bada, epailearen erabakia bidezkoa delakoan, jatorrizko herrialdeari erabaki hori errespetatzeko egiten zaion eskaera internazionala da.

4. Ignorantia legis neminem excusat

“Legearen ezjakintasunak ez du inor erruduntasunetik

...
Continuar leyendo "Latinezko esamolde juridiko nagusiak eta haien esanahia" »

El Legado Clásico: Mitos, Expresiones Latinas y Etimología

Latín8,43 KB

El Legado Clásico: Mitología, Locuciones y Etimología

El Mito de Aracne: Desafío y Transformación

En el Capítulo VI, versos 1-141, se narra la historia de Aracne, hija de Idmón de Colofón. Famosa en Hipepa por su excepcional habilidad para el tejido y el bordado, las alabanzas que recibió terminaron por subírsele a la cabeza, lo que la llevó a afirmar que sus habilidades eran superiores a las de la diosa Atenea.

La diosa, enfadada, dio a Aracne la oportunidad de redimirse, pero esta se burló y propuso un concurso de tejido. Atenea tejió la escena de su victoria contra Poseidón, un tapiz de gran majestuosidad. Por su parte, el tapiz de Aracne representaba 22 episodios de infidelidades de los dioses, disfrazados de animales.

Atenea...

Continuar leyendo "El Legado Clásico: Mitos, Expresiones Latinas y Etimología" »

Barcino i Emerita Augusta: Les Grans Ciutats Romanes

Latín4,26 KB

Barcino: La Colònia Romana de Barcelona

La colònia romana de Barcino va ser fundada per l’emperador August al final del segle I a.C., en territori de la tribu ibera dels laietans; fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino i tenia una extensió d’unes 10 hectàrees. Sembla que el motiu principal de la seva fundació va ser tenir el control dels dos eixos de penetració en el territori interior: els rius Llobregat i Besòs.

La ciutat, de nova planta i situada dalt d’un petit turó, tenia forma de rectangle, tot i que particularment escapçat en cada un dels seus vèrtexs per adaptar-se a la geografia del turonet. La quadrícula d'insulae era perfectament regular i s’estructurava en paral·lel al cardo i al decumanus...

Continuar leyendo "Barcino i Emerita Augusta: Les Grans Ciutats Romanes" »

Plauto: Obras e estilo do mestre da comedia latina

Latín3,87 KB

Plauto: Obras e estilo

Atribúenselle a Plauto 130 obras, das cales son auténticas 21. A súa produción abarca tres períodos:

  • Iniciación (ata o 200 a.C.): Mercator, Asinaria, Miles, Cistellaria, Stichus.
  • Madurez (1º decenio do II a.C.): Amphitruo, Menaechmi, Curculio, Rudens, Aulularia, Persa, Poenulus, Mostellaria, Epidicus.
  • Últimos anos da súa vida (191-184 a.C.): Pseudolus, Bacchides, Trinummus, Captivi, Truculentus, Casina.

Os seus modelos son tomados da νεα (comedia nova) grega, sobre todo de Menandro; pero tamén é débedor de Aristófanes, pola amplitude do seu efecto cómico e o seu incontenible derroche de palabrería.

Comentario sobre a súa técnica

A intriga é a miúdo moi complicada, pero a comprensión dos espectadores facilítase...

Continuar leyendo "Plauto: Obras e estilo do mestre da comedia latina" »

Tòpics literaris i figures retòriques: Guia completa

Latín4,71 KB

Tòpics literaris sobre la vida i el temps

Vita Flumen

Vita Flumen: Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Homo Viator

Homo Viator: Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca.

Vita Theatrum

Vita Theatrum: Com una obra de teatre, així és la vida.

Vita Somnium Breve

Vita Somnium Breve: El real, doncs, què és? Puix que a ple sol.

Tempus Fugit i Ubi Sunt

Tempus Fugit: Fugen volant les hores.

Ubi Sunt: Doncs, què n’heu fet, oh valls!, de l’asceteri?

Carpe Diem i Collige, Virgo, Rosas

Carpe Diem: Deixa’t besar i si et quedava enyor.

Collige, Virgo, Rosas: Heus aquí un ram que adés la meva mà.

Tòpics sobre l'existència i el destí

Vanitas Vanitatum i Spleen

Vanitas Vanitatum: És un malson tenir sempre al calaix.

Mal du Siècle, Spleen:

...
Continuar leyendo "Tòpics literaris i figures retòriques: Guia completa" »

La llegenda d'Alexandre el Gran

Latín3,44 KB

Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el nom d’Alexandria. La més famosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En una illa que hi havia al davant s’alçava el monument més famós de la ciutat, el gran far d’Alexandria, de cent vint metres d’altura.

  • Quin és el somni d’Alexandre?

Que la seva ciutat evolucionava i s’anaven aixecant cases i palaus amb jardins esplèndids, per tot arreu. Que la badia, protegida per la llarga illa, bullia plena de vaixells ancorats que descargaven mercaderies de tot tipus provinents de tots els països del món conegut. i va veure un moll que s’allargava fins a l’illa i una torre que s’hi alçava, gegantina, que feia fum a la nit per a les naus que s’acostaven. Però li semblava que sentia...

Continuar leyendo "La llegenda d'Alexandre el Gran" »

Gèneres Literaris Romans: Èpica, Lírica i Elegia (Virgili, Horaci, Ovidi)

Latín8,48 KB

L'Èpica: Origen i Desenvolupament

L'èpica és una manifestació literària de caràcter narratiu que conta les gestes llegendàries d'herois o els orígens mítics d'un poble. L'èpica sorgeix en les cultures primitives vinculada amb la tradició oral: són composicions que es transmeten oralment, generalment amb acompanyament musical.

L'enorme influència que exerceix la cultura grega en tota la civilització occidental fa que, a partir de la Ilíada i l'Odissea, l'èpica es converteixi en un gènere literari amb característiques ben definides. D'aquesta forma sorgeix el poema èpic, producte de la voluntat del seu autor, que escull el tema i utilitza conscientment els recursos estilístics.

L'Èpica a Roma: Característiques i Autors

En l'...

Continuar leyendo "Gèneres Literaris Romans: Èpica, Lírica i Elegia (Virgili, Horaci, Ovidi)" »

olerkigintza

Latín2,74 KB

Joxan ARTZE (1939 - 2018)

Usurbilen jaio eta hil zen. Poeta abangoardistatzat jo dezakegu, poesia beste arte batzuen elkarlanean landu izan baitzuen.

Bere lan esperimentaletako asko “poesia bisuala” deritzon mugimenduan koka daitezke, bi efektu sortzen dituelarik:
poema erakargarri bihurtzea eta hartzailearen inplikazioa. Beste lan batzuk, esperimentu fonikoak (hitz jokoak, hotsen arteko konbinazioak…) direla esan daiteke. Edonola ere, bere obraren oinarrizko kezka gizakiaren duintasuna da eta honekin batera, askatasunaren aldeko jarrera eta inguruarekiko harmonia bilatzea. 

Artzez ari garela, aipatu gabe ezin utz dezakegu “Ez dok amairu” taldeko sortzaile eta kide izan zela Mikel Laboa, Benito Lertxundi, Xabier Lete eta Lourdes Iriondorekin...

Continuar leyendo "olerkigintza" »