El sistema d'aigua i clavegueram a l'antiga Roma
El proveïment d'aigua a l'antiga Roma
Els romans van gestionar l'emmagatzematge i la distribució de l'aigua mitjançant sistemes avançats d'enginyeria. L'aigua era un recurs fonamental per al consum domèstic, les termes, els tallers i les indústries urbanes.
Fonts d'abastament i captació
Els romans situaven les ciutats a prop dels rius, construïen pous per aprofitar les aigües subterrànies i cisternes per recollir l'aigua de la pluja. Quan els recursos locals eren insuficients, recorrien a la innovació dels aqüeductes, que transportaven l'aigua des de fonts llunyanes.
El funcionament dels aqüeductes
L'aqüeducte recollia l'aigua d'un petit embassament i la conduïa fins a la ciutat mantenint una inclinació constant en tot el recorregut:
- L'specus: La canal oberta per on circulava l'aigua, feta de pedra amb parets impermeabilitzades (dos metres d'alçada per un d'amplada), coberta per una volta de mig punt o lloses planes.
- Si el terreny ho permetia, l'specus anava arran de terra.
- En zones muntanyoses, es perforaven túnels.
- Per travessar valls, s'utilitzaven ponts i murs.
En arribar a la ciutat, l'aqüeducte s'elevava mitjançant arcades per superar les muralles.
Distribució i qualitat de l'aigua
L'aigua arribava a una torre d'aigua, el castellum aquae, situada a la part alta de la ciutat. Des d'allà, es distribuïa mitjançant canonades de plom o terrissa cap a tres destinacions principals:
- Fonts públiques.
- Termes.
- Cases privades.
Els romans garantien la puresa de l'aigua mitjançant filtres i dipòsits de decantació per eliminar impureses.
El sistema de clavegueram (Cloacae)
L'aigua consumida s'eliminava a través d'una xarxa de clavegueram. Les cloacae eren túnels subterranis de grans dimensions amb voltes de mig punt que recollien l'aigua de la pluja, els residus domèstics i les aigües de les termes, abocant-los finalment a rius o al mar.