Plaute i Terenci: Els grans autors de la comèdia romana

Plaute: El mestre de la comèdia trepidant

De Plaute tenim dades incertes, exceptuant la data de la seva mort, cap al 184 aC. Va néixer a Sàrsina l'any 251 aC. De les seves obres s'intueix un gran coneixement de l'escena. Sembla ser que, després d’arruinar-se amb un negoci, va tornar al teatre, però aquest cop com a autor (comèdies destacades: Aulularia, Miles gloriosus).

Personatges típics de Plaute

• Adulescens: El jove enamorat.
• Virgo: La noia jove.
• Lena: La propietària del prostíbul on treballa la noia.
• Senex: El vell.
• Parasitus: L'adulador.
• Creditor: El prestamista.
• Servus: L'esclau llest.

Estil i tècnica dramàtica

L'objectiu de Plaute era provocar la riallada dels espectadors. Sovint no es preocupava de donar coherència a l'acció, fins a resoldre-la d'una manera sobtada, però no sorprenent. Les obres plautines s'han qualificat de fabulae motoriae (comèdies trepidants).

Plaute utilitzava la contaminatio: a partir de dos o més originals grecs, els unia i creava una obra al seu gust. Això provocava moltes incoherències, però com que l’objectiu de Plaute era fer riure, no s’hi trencava el cap. L'aspecte de major originalitat i importància del teatre plautí és l'ús de la llengua (sermo vulgaris).

Terenci: La comèdia reposada i el cercle dels Escipions

Terenci va néixer a Cartago. De nen va ser traslladat a Roma com a esclau; vivia a casa del senador Terenci Lucà, qui l’educà com a un home lliure i aviat el va alliberar. A casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana i l’introduïren en el cercle dels Escipions, format per Publi Corneli, que constituïa el nucli central, envoltat de polítics, literats grecs i escriptors romans.

Les idees polítiques d’aquest cercle van provocar que els seus col·legues dramaturgs intentessin desprestigiar-lo i l’acusessin d’haver copiat els autors grecs. Després del 160 aC, emprengué un viatge a Grècia. En els set anys compresos entre el 166 i el 160 aC, representà les sis palliatae.

Innovacions i estil

Terenci crea un nou personatge: el Dabo, un esclau bo que aconsella i diu la veritat. Les comèdies de Terenci han estat qualificades de fabulae statariae, és a dir, comèdies reposades. Emprava els seus pròlegs per fer una captatio benevolentiae i una defensa davant els crítics.