Història i autors de la literatura llatina clàssica

Latín4,55 KB

Tit Livi: Vida i obra

Tit Livi va néixer a la ciutat de Pàdua, al nord d'Itàlia, l'any 59 aC (o el 64 aC, segons alguns estudiosos) i es va dedicar a l'estudi de la filosofia i de la retòrica. Va anar a viure a Roma, on va entrar en els cercles íntims de la família d'August, fins al punt que va ser professor de Claudi, el qual més tard també arribaria a ser emperador. Va morir a Pàdua l'any 17 dC, tres anys després de la mort d'August.

Tit Livi va redactar una història de Roma començant des dels seus orígens: Ab urbe condita libri. Estava composta per cent quaranta-dos llibres, però tan sols ens han arribat els llibres de l'1 al 10 i del 21 al 45. L'obra començava explicant els antecedents de la fundació de la ciutat, l'arribada d'Enees a Itàlia i la fundació de Roma, i acabava amb els esdeveniments de l'any 9 aC. Comprenia, doncs, els fets llegendaris o històrics de 745 anys.

Aquest fet convertia els Ab urbe condita libri en una gran obra. Aquesta monumentalitat va provocar que molt aviat es posés de moda fer-ne sumaris i resums, cosa que va contribuir indirectament a la pèrdua de la major part de l'obra original. Les històries abreujades de Roma de Florus i d'Eutropi ens serveixen per conèixer el contingut de l'obra perduda de Livi.

Abans de Tit Livi: Els historiadors llatins

Els primers historiadors llatins van escriure la seva obra en grec, o bé perquè desitjaven glorificar Roma seguint els costums del món hel·lenístic, o bé perquè la llengua llatina encara no els semblava prou adient per redactar aquesta mena d'obres. Cap a la meitat del segle II aC, Marc Porci Cató va escriure els Origens, una història de Roma des de la seva fundació, de la qual només es conserven alguns fragments.

Més tard van aparèixer un seguit d'escrits de caràcter històric, els autors dels quals han estat denominats annalistes perquè narraven els esdeveniments més importants any per any. Aquests annals van ser font i model per als historiadors posteriors fins que, al segle I aC, el mètode va ser reelaborat per altres historiadors que van introduir en la història romana el to moralitzant i l'estil retòric que provenien del món hel·lenístic. Aquesta tendència va ser valorada i emprada per Tit Livi.

Altres figures clau de la historiografia

  • Gai Juli Cèsar: Fou un home d'una activitat extraordinària. És una de les glòries de les lletres llatines per la seva prosa senzilla i clara. Els seus Comentaris de la guerra de les Gàl·lies i els Comentaris de la guerra civil són obres de caràcter propagandístic.
  • Corneli Nepos: Conreà el gènere biogràfic amb un mètode retòric i anecdòtic. En la seva obra Homes il·lustres compara la vida de personatges grecs i romans.
  • Gai Sal·lusti Crisp: Va escriure dues monografies, la Conjuració de Catilina i la Guerra de Jugurta, a més d'unes Històries. S'inspirà en l'historiador grec Tucídides.

L'obra Ab urbe condita

Sembla ser que Tit Livi, per redactar la seva obra, usava les fonts antigues i seguia un text que després corregia i ampliava amb els altres autors, sense preocupar-se gaire d'anacronismes i de contradiccions. Cal entendre la importància d'aquesta obra dins el conjunt de la literatura de l'època d'August. Tit Livi va escriure els fets dels homes antics, models a seguir per a les generacions futures, idealitzant el passat republicà.

Tal com diu Livi en el pròleg de la seva obra, la utilitat de la història és l'ensenyament que se'n pot extreure. En això, segueix la idea de Ciceró, segons el qual l'historiador ha de ser veraç i eloqüent. La posteritat ha magnificat els fets i els exemples de virtut que ens explica Tit Livi, els quals han estat font d'inspiració per a pintors i escultors al llarg dels segles.

La historiografia romana després de Tit Livi

Un altre historiador molt notable és Publi Corneli Tàcit (55-120 dC). Entre altres obres, va escriure Germània, els Annals i les Històries. Tàcit s'interessà molt pels mòbils humans que impulsen els fets històrics i va donar a la seva obra un to marcadament psicològic.

Al segle II, Gai Suetoni Tranquil va escriure Les vides dels dotze Cèsars, una obra de gènere biogràfic que abasta el període des de Juli Cèsar fins a Domicià, plena d'anècdotes i detalls històrics.

Descargar

PDF Word HTML