Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

1. L'oci en el món romà

La major part dels edificis públics en el món romà eren construïts pels personatges més rics de cada ciutat. D'aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i, alhora, tenien el poble content. També els espectacles o jocs públics que s'hi celebraven eren organitzats i pagats sovint per algun ric. La política de panem et circenses (pa i jocs de circ) va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi de distribucions gratuïtes de blat i diners i de distraccions. Els jocs públics se celebraven els dies de festivals religiosos (ludi o feriae). Els espectacles de més èxit eren els del circ i de l'amfiteatre, molt per sobre de les representacions... Continuar leyendo "L'oci i el teatre en el món romà: Història i arquitectura" »

1- Las consonantes finales del latín se pierden, salvo -s y -l.

2- La -u final que queda tras la caída de consonante final se abre en -o.

3- La -e breve tónica diptonga en -ie.

4- La -o breve tónica pasa a -ue. 5- La f- inicial se aspira en h-.

6- La -i consonántica se pierde o pasa a -j. Algunas veces pasa a -y.

7- Las consonantes interiores p,t,c se sonorizan b,d,g entre vocales o después de vocal y ante consonante sonora.

8- Monoptongación de los diptongos: oe>e, au>o, ae>e

9- La -e final detrás de -r,-t,-d,-c,-l,-n,-s se pierde.

10- La -s inicial seguida de consonante antepone una e- protética.

11- Desaparición de vocales átonas pretónicas y postónicas en interior palabra: bonitatem,delicatum,laborare,calidum,dominicum,nebulam,... Continuar leyendo "Cambios fonéticos del latín al español" »

Características del Paleolítico y el Neolítico

El Paleolítico: La Economía Depredadora

El Paleolítico se caracteriza por una economía depredadora, ya que los hombres se dedicaban a la caza y la recolección, siendo por lo tanto nómadas que vivían en cuevas.

También en esta etapa aparece el arte, denominado arte rupestre, porque las pinturas se realizaban sobre las rocas dentro de las cuevas. Es una pintura realista, ejecutada en negro y rojo, donde se representan animales, pero nunca la figura humana. Tenía una función mágica, conocida como magia simpática, pues creían que al pintar un animal sería más fácil cazarlo.

El Neolítico: La Economía Productiva

El Neolítico se caracteriza por una economía productiva, basada en la agricultura... Continuar leyendo "La Configuración de Hispania: Prehistoria, Pueblos Prerromanos y Legado Romano-Visigodo" »

Sòfocles: El Mestre de la Tragèdia Grega

Sòfocles era d'Atenes, provinent dels privilegiats. Fou l'introductor del tercer protagonista i va escriure més de 120 obres, però només se'n van seleccionar 7. Feia les seves obres en trilogies. És l'autor amb més èxit del teatre grec. La llengua que utilitza és més moderna. Les més importants són Antígona i Èdip Rei, considerades les més cabdals de tot el teatre grec. Té una altra obra: Èdip a Colonos, on s'explica la part de l'obra en què Antígona cuida el seu pare després que s'hagi tret els ulls.

Virgili: El Poeta Èpic de l'Antiga Roma

Virgili (segle I a.C.) va ser un escriptor important de la literatura universal. De família camperola (Roma tenia més d'un milió d'habitants)... Continuar leyendo "Sòfocles, Virgili i Ovidi: Mestres de la Literatura Clàssica" »

Llatinismes en la A ;

Accèssit:

Segon premi.

Ad absurdum:

Demostració de la validesa d'un argument.

Ad calendas graecas:

Mai.

Ad hoc:

Per a això precisament.

Ad nauseam:

Fins a la nàusea.

Agenda:

Les coses que s'han de fer.

Album:

Llibre per omplir amb fotos, cromos, adhesius…

Alea iacta est:

La sort està llançada. 

Alias:

Mal nom.

Alma mater:

Designa la Universitat.

Alter ego:

Persona de confiança.

Altius, citius, fortius:

“Més alt, més ràpid, més fort”. 

Anno domini:

el mateix que “després de Crist” 

Annus horribilis:

Any terrible, horrorós.

Ante meridiem:

Abans del migdia.

A priori:

Amb anterioritat a algo.

A posteriori:

Amb posterioritat a algo.

Aurea mediocritas:

Punt mitjà entre dos extrems de la conducta.

Avé:

Salut, hola .

Avé, Caesar,

Evolució de l'Habitatge Romà

Els habitatges primitius dels romans es caracteritzaven per fonaments poc sòlids. Eren barraques, de planta regular o rodona, amb teulades de fang i palla i una única porta com a obertura. Amb la influència etrusca, es va imposar la planta rectangular. L'habitació principal, l'atrium, concentrava totes les funcions de la llar. Comptava amb una obertura rectangular al sostre que proporcionava llum, permetia la sortida del fum i recollia l'aigua de la pluja. Aquest espai es va anar ampliant progressivament fins a donar lloc a la domus.

La Domus: Ampliació i Confort

Al voltant de l'atri es van construir noves habitacions. Davant de l'entrada principal, es va ubicar el despatx del pater familias, seguit d'un jardí.... Continuar leyendo "Evolució de l'Habitatge Romà: De la Domus a la Vila Imperial" »

Orígenes del Teatro Latino

Clasificación de las Obras Dramáticas

Sabina Gojenolaren Erretratua

Sabina Gojenola 80 urte inguruko emakumea da, Altzerreka baserrian bizi izan dena betidanik. Liburu honetako protagonista da, izaera berezia eta nortasun sendoa duen andre bat. Adinagatik, eguneroko zeregin asko zailtzen zaizkio, are gehiago ebakuntza bat egin berri diotelako. Azken urteetan, gainera, ohetik mugitu ezin den Henri koinatuaren zaintzaz arduratu da.

Liburuaren izenburuak dioen bezala, Sabina pertsona basa bat da: andre egoskorra, tenperamentu handikoa eta nortasun handikoa. Modernitateari eta erosotasunari uko egiten dio, inork ezarritako arrastoan sartzeari. Ez da animalia otzan bat bezala makurtuko den norbait, bere hondamendia onartuko ez duena. Baliagarri sentitu behar du eta ez du inoren laguntzarik... Continuar leyendo "Sabina Gojenola: Altzerrekako Emakume Basa" »

La Poesía Lírica en la Antigua Roma

Orígenes y los Poetae Novi

La poesía lírica es la expresión del sentimiento subjetivo del autor. Aunque su origen se encuentra en Grecia, en Roma nace en el siglo I a.C., cuando la épica y el teatro ya estaban consolidados. El contacto con literatos, poetas y filósofos griegos fascinó a los romanos con las modas helenizantes. Así surge la generación de los poetae novi o neotéricos, un grupo de poetas innovadores pero sin un marcado interés por las cuestiones sociales. Escribían poemas de amor y de tono íntimo, inspirándose en la poesía alejandrina. Sus composiciones eran breves y se caracterizaban por un estilo erudito, refinado y una búsqueda constante de la perfección formal.

Catulo (87-

Comentarios de Bello Gallico: La Emigración Helvética y la Intervención de César

I. La Decisión Helvética y la Estrategia de Tierra Quemada (T.5)

T.5. Post eius mortem nihilo minus Helvetii id quod constituerant facere...

No por eso dejaron ellos de llevar adelante la resolución concertada de salir de su comarca.

Cuando les pareció estar ya todo a punto, llevaron a cabo una acción drástica:

• Ponen fuego a todas sus ciudades, que eran doce.
• Queman cuatrocientas aldeas con los demás caseríos.
• Queman todo el grano, salvo el que podían llevar consigo, para que, perdida la esperanza de volver a su patria, estuviesen más prontos a todos los trances.

Mandaron que cada cual se proveyera de harina para tres meses. Inducen a sus rayanos:

1. Los Rauracos
2. Los