Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

III. El Setge de la Ciutat

Tirant, Diafebus i la Princesa estaven a l'hort de palau amb les donzelles quan l'Emperador els va reunir amb el consell. Un home enviat pel Gran Conestable els va informar que molts homes a peu s'havien amagat a la praderia. El duc de Macedònia, desoint advertències, va creuar el riu amb els seus soldats, però van ser derrotats pels moros i van fugir. L'Emperador va demanar ajuda a Tirant. Dues persones van aconsellar enviar les filles de l'Emperador a Hongria, cosa que va disgustar Tirant. Carmesina va preferir quedar-se amb el seu pare. Abans de partir, Tirant va demanar a la Princesa la seva camisa com a penyora, i ella li va donar amb molts petons. Finalment, van partir amb tots els senyors.

IV. L'Alliberament

Gaia: Poesia literarioaren lehen urratsak

Peru Abarka: Egilea, Generoa eta Argitalpena

Peru Abarka Joan Antonio Mogelek idatzi zuen 1880. urtean. Hala ere, ezin dugu eleberritzat hartu hainbat arrazoirengatik: bi pertsonaia nagusiren arteko elkarrizketa hutsa da, denbora eta espazioa ez daude zehaztuta, pertsonaiak lauak dira eta ez du eleberrien egitura ohikoena jarraitzen.

Txomin Agirreren Nobelak eta Euskalkiak

Txomin Agirrek hiru nobela idatzi zituen: Auñamendiko Lorea (1898) eta Kresala (1906), biak bizkaieraz idatzita, eta Garoa (1912), gipuzkeraz idatzita.

Garoa: Gaiak eta Eredua

Garoa lanaren gai nagusiak artzaintza eta nekazaritza dira. Euskaldunen eredu idealizatua ematen du, eta, ondorioz, pertsonaia literario gisa sinesgarritasun falta... Continuar leyendo "Euskal Poesiaren Bilakaera: Hasierako Pausoetatik Gerra Aurreko Aroa Arte" »

La Oratoria Romana: Arte, Influencia y Legado

Definiciones Fundamentales de la Oratoria

El «arte de hablar en público» se denomina oratoria, y a quien lo ejercía, orator. Un discurso, del tipo que fuera (político, judicial, fúnebre, etc.), recibía el nombre de oratio. El dominio de este «arte» se llamaba eloquentia. La teoría en que se basaba, aprendida y adaptada de los griegos, se llamaba rhetorica (del griego rhetor, orador). Las escuelas en que se estudiaba, equivalentes a nuestras universidades, se llamaban «escuelas de retórica».

Importancia y Declive en la República Romana

El arte de utilizar la palabra en público con corrección y belleza, sirviéndose de ella al mismo tiempo para agradar y persuadir, tuvo en Roma un uso... Continuar leyendo "Oratoria y Retórica en la Antigua Roma: Desarrollo e Influencia Cultural" »

Contexto y Formación

Debido a su carencia de formación política de tipo práctico, a **Tito Livio** le faltaba experiencia para emitir juicios e interpretar datos. Además, elaboró su historia sobre materiales que en muchas ocasiones son de segunda mano; obras de autores que no conocemos bien, de donde ha ido seleccionando y eliminando a su conveniencia. Compuso de forma rápida una historia que no puede ser ni muy original ni muy crítica, aunque sí es completa y hasta cierto punto imparcial.

Enfoque Didáctico y la Imagen del Romano Ideal

Livio dotó a su historia de un contenido didáctico. Para él, como para **Cicerón**, de quien era admirador, la historia es *"magistra vitae"*. En su obra, Tito Livio ha trazado la imagen del **romano... Continuar leyendo "Tito Livio: Historiador de la Roma Imperial" »

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Catalogació

• Títol: Aqüeducte de les Ferreres
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Primera meitat del segle I aC
• Estil: Romà republicà tardà
• Tipologia: Aqüeducte
• Materials: Pedra calcària local
• Localització: Barranc dels Arcs (Tarragona)

Context històric

Cal recordar que la ciutat de Tàrraco té l'origen en un assentament militar, creat pels germans i generals Escipió (218 aC) durant la Segona Guerra Púnica. Amb els anys, va adquirir molta importància estratègica i l'any 45 aC se li va concedir el títol de colònia romana, que equivalia a dir que era una ciutat. Aquest fet va ocórrer durant el regnat de l'emperador Octavi August i es va convertir en la capital de la província Tarraconensis. A partir... Continuar leyendo "Aqüeducte de les Ferreres: Història i Arquitectura" »

Argument d'Els Menecmes de Plautus

Un mercader de Sicília tenia dos fills bessons pràcticament idèntics. Quan li rapten un dels bessons durant un viatge, el mercader es posa a buscar-lo i, en no trobar-lo, mor de pena durant el mateix viatge.

El bessó supervivent és acollit pel seu avi patern, qui li canvia el nom: de Sòsicles passarà a dir-se Menecme, el mateix nom que tenia l'altre bessó.

Quan Menecme II es fa gran, buscarà desesperadament el seu germà, Menecme I, per tot arreu fins que arriba a Epidamne (ciutat grega de la costa d'Albània). Resulta que en aquesta ciutat és on el bessó raptat havia crescut. Finalment, després de molts embolics, els dos germans aconsegueixen reconèixer-se.

Desenllaç de la Comèdia: Els Embolics

El Proceso de Romanización en la Península Ibérica

La romanización es el proceso por el que los pueblos integrados en el Estado romano adoptaron las formas de vida y mentalidad de los romanos, transformando sus idiomas, costumbres, organización económica y cultura. La romanización fue muy intensa en la costa mediterránea y, sobre todo, en el sur (Bética); menor en la Lusitania y en el interior; y escasa en el norte, donde sus pueblos siguieron viviendo con arreglo a sus primitivas costumbres.

El Legado Cultural Romano en Hispania

El legado cultural romano en Hispania se puede concretar en los siguientes puntos fundamentales:

El Fomento de la Urbanización

Las ciudades fueron la esencia de la civilización romana y la base de la romanización.... Continuar leyendo "El Legado de Roma en Hispania: Transformación y Cultura de la Península Ibérica" »

Els Àpats i els Aliments dels Romans

Els romans feien tres àpats al dia: l'esmorzar (ientaculum), que normalment consistia en pa i formatge; el dinar (prandium), que solia ser un àpat ràpid amb menjar fresc (la major part de vegades les restes del dia anterior), sense ni asseure's, i el sopar (cena), que era l'àpat principal.

El Triclinium: La Sala dels Àpats

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan es va introduir el costum grec de sopar recolzats, els romans van dedicar una cambra especial a fer els àpats, el triclinium.

Dins aquest menjador hi havia tres llits, anomenats també triclinis, cada un amb lloc per a tres persones. La disposició dels triclinis era la següent: els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra, lectus

Vías e Infraestructuras Romanas en Hispania

Las ciudades estaban unidas mediante una red viaria constituida por unas excelentes calzadas que unían todas las ciudades del Imperio. Las más importantes eran:

• La Vía Augusta, que unía Andalucía con el Levante y con Roma.
• La Vía de la Plata, que unía Emérita Augusta (Mérida) con Artúrica Augusta (Astorga).
• Y la Vía Transversal, que unía Emérita con Caesaraugusta (Zaragoza).

El grado de romanización del territorio se ve reflejada en la densidad de estas vías, mucho menos desarrollada en el norte de Hispania. También se establecieron una serie de obras públicas que romanizaron el territorio y facilitaron la vida de sus habitantes, como puentes, arcos y acueductos. Las ciudades fueron dotadas... Continuar leyendo "Hispania Romana: Legado, Sociedad y Cultura en la Península Ibérica" »

Leizarragak ireki zion bidea euskal prosari. Baina historiak norabide berriak markatu zituen, egile kalbinista honen lorpenak gaindituz. XVII. mendea goren aldia izan zen euskal hizkuntzarentzat. Trentoko Kontzilioak aire berriak ekarri zituen, eta aldaketa politikoek eta arteak zeramaten indarra ez ziren oharkabean pasatu euskal egileentzat. Sarako Eskolan Axular azpimarratu behar da, garai distiratsu honetan oso gora jaso baitzuen literaturaren maila.

Pedro Daguerre Azpilicueta, Axular (1556-1644)

Biografia

Benetako izena Pedro Daguerre Azpilicueta zuen, eta Urdazubin (Goi Nafarroa) jaio zen 1556an. Axular baserrikoa zen, eta horregatik ezagutzen zuten Axular goitizenaz.

Ez dakigu non egin zituen ikasketak, baina Urdazubiko monasterioan egin... Continuar leyendo "Axular eta Gero: XVII. Mendeko Euskal Prosa" »