Patricis i plebeus

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,08 KB

 

Unitat: 2 La societat romana


Probablement, la comunitat més antiga,formada per tribus

d'origen llatí i sabí, que donà a Roma, estava constituïda per

pastors, i tant la seva estructura econòmica com social eren

 molt simples. S'organitzaven en gentes (agrupacions amb

un avantpassat comú). No podem parlar de diferenciació

social fins més endavant, quan el sistema econòmic es va

tornar mès complex; aleshores, aparegueren les diferències

socials, que es van anar modificant en funció de les

característiques de cada època.

Organització social a l'època monàrquia


Aquest primer estatus, en què tots els ciutadans tenien

els mateixos dret, va desaparèixer a Roma quan hi

haguè una evolució econòmica. L'aparició de la indústria

i del comerç va comportar un gran creixement demogràfic

del model de societat que hi havia fisn a les hores.

En el primer grup hi havia els patricis i els plebeus, i

en segon, els esclaus.

Els patricis:


(patricii) eren els descendents dels

fundadors

pares (patres) de la ciutat. Eren propietaris de la major

part de les terres i gaudien de tots els dret que atorgava

la ciuatat, principalment el de prendre part activa en la

direcció política de la ciutat.


Lligats jurídicament als patricis, hi havia els clients

(clientes), que solien ser estranger que anaven a

 Roma per millorar la seva qualitat de vida.

De  manera voluntària, es posaven sota la

protecció d'un patrici(patronus), que els

mantenia, els defensva en els judicis i, fins

 i tot, els podia donar terres.

-Per sota dels patricis i diferents dels clients, hi havia

els plebeus (plebii),que eren homes lliures però no

ciutadans; per tant, ni tenien drets ni cap mena d'

obligació política. Es dedicaven al cultiu de les terres

i a altres activitats professionals.

Els esclaus (servi). Havien passat a ser propietat d'un

amo (dominus), que en disposava com a fossin

 objectes. En aquesta època,encara no construïen

 un contingent important dins de la societat.

Aquesta estructura social es va mantenir fins que

els plebeus van començar a utilitzar la força que

tenien (constituïen la mà d'obra productiva) per

aconseguir una major participació en la vida

pública.


Organització Social a l'època republicana


Els plebeus continuaven mobilitzant-se i s'

aplegaren al mont Sacre, amb la intensió

de fundar-hi una nova ciutat. Aquest acte

de secessió van comportar que, de mica en

mica , se'ls reconeguessin una sèrie de drets:

-L'any  494 aC la Lex sacrata els va permetre

l'elecció dels tribuns de la plebs, uns magistrats

que vetllaven pels interessos dels plebeus.

-L'any 450 aC es redactà la Llei de les XII taules,

que posà les bases per igualar els drets entre

patricis i plebeus.

-L'any 445 aC es redactà la Llei canuleia, que

 legalitzà el matrimoni entre patricis i plebeus.

-L'any 367 aC les Lleis licínies permetren als

plebeus l'accés al consolat, el càrrer polític de

més importància durant la República. Aquests

fou el primer pas per aconseguir l'admissió dels

plebeus en les diferents magistratures.

Els plebeus rics van formar, juntament amb els

patricis, un nou grup social: la noblesa plebea 

(nobilitas), que constituí la classe senatorial que

donà suport al partit dels optimates, partit que

defensà els interessos d'aquesta nova aristocràcia

patricioplebea.

Organització social en l'època imperial


La situació social va variar considerablement des d'

August fins a la caiguda de l'Imperi. Potser el fet mès

rellevants és que el dret de ciutadania es concedia

amb una gran facilitat. Lpany 212, l'emperador

Caracal.La va ampliar aquest dret a tote les persones

lliure de l'Imperi.

-Hi hagué un ordre sanatorial, format pels patricis

i per la noblesa plebea, els quals tenien uns privilegis

mès aviat honorífics; per exemple, tenien el dret de

ser senador des del moment de néixer.

-L'ordre eqüestre l'integraven els cavallers, que tenien

una quantitat determinada de sestercis i es dedicaven

al comerç i als càrrecs de nova creació, com ara el de

 consellers.

-La resta de persones lliures que no pertanyien a les

classes anteriors constiuïen la plebs, que en general no

teballava i vivia del repartimenr gratuït de queviure

i diners per part de l'Estat, que tambè els facilitava

l'assistència gratuïta als espectacles públics. Era un

grup social desgradat i fàcilment manipulable pels

poítics.

Entradas relacionadas: