Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

1. RETÓRICA Y ORATORIA EN LA Roma REPUBLICANA. INTRODUCCIÓN. La oratoria es El arte de hablar bien y la retórica es el conjunto de reglas que se han de Aplicar para conseguirlo.// La oratoria ejercía un atractivo especial para los Romanos que estaban acostumbrados a hablar y discutir en público. El arte de Hablar en público era la oratoria y quien lo ejercitaba era el orator, el discurso se llamaba oratio. El dominio de este arte era la eloquentia, y la Teoría en la que se basaba, aprendida de los griegos, era la retórica.

EL ORADOR. El orador ha de ser un hombre bueno experto en hablar, cuyo fin Es convencer en lo que es honesto y conviene. Ha de cumplir las siguientes Condiciones: ·ser un hombre bueno. ·tener cualidades naturales.... Continuar leyendo "Cicerón verrinas" »

Literatura latina

• Gracias al Imperio Romano vivifica y difunde la cultura griega.
  

3 rasgos:

- Su dependencia de la griega, escoge sus modelos de la literatura griega.Los primeros géneros se cultivan siguiendo los modales griegos. Esta imitación no resta importancia. La mitología sigue siendo una fuente de inspiración.

- Su gran extensión en el tiempo desde el siglo lll hasta la Edad Media siglo V.

- Incorporan e incluso prefieren géneros didácticos como la historia. La cultura oral se fue perdiendo por la escrita. Pueblo pràctico.

El teatro latino

• Los dramaturgos toman de los griegos la estructura y los latinizan.

• En Roma el subgènero más importante es la comedia

• Autores: Plauto y Terencio.

Plauto:

• Es de origen humilde.

• Escribe para divertir

POESIA LIRIKOA eta ELEGIA

ANTEZEDENTEAKErromatar poesia lirikoa antzerkia eta epika ondo finkaturik zeudelarik jaio zen. Poesia lirikoaren antezedente edo arbaso gisa Carmen Arvale dieturikoa aipa dezakegu. Fratres Arvales deituek errezitatzen zuten, guda-dantza bat eginez eta jainkoari euren uztentzat babesa eskatuz; herria etsaiengandik eta ezbeharretatik aska zezan ere erregutzen zioten.LIRIKAREN SORKUNTZA. KATULOREN ZIRKULOA.K.A. II. Mendean erromatarrak, ordurarte kanpora begira bizi zirenak, barne arazoak jasatzen hasi ziren, sozio -ekonomikoak gehien bat. Honi, Escipionen zirkulo humanistaren eragina gehitu behar zaio. Azken finean indibidualitatea baieztatzen da, izaera arreflexiboa, pertsona bakoitzaren intimitatea.. Eta guzti hauek... Continuar leyendo "jj" »

SARRERA

Erroman, komedia tragediar antzerkiak baino gehiago nabarmendu zen. Komediaren jatorria Etruriatik dator. Komediak garapen nabaria lortu zuen. Fabula izenaz deitzen zitzaione komediari, eta bi modalitate zeuden: 

• Fabulae palliatae: Komedia greziarrak ziren

• Fabulae togatae: Pertsonai eta gauza latindarrei buruz

Komedia normalean 5 aktuetan banatzen zen. Antzerkiaren hasieran honen argumentua azaltzen zen eta ikuslei antzerkian kontzentratzea gonbidatzen zitzaien. Komedia antzerkietara joaten ziren ikusleak maila sozial guztietakoak ziren. Nahiz eta joaten ziren gehienak maila sozial baxukoak ziren, esklabuak bertan sartzen ziren. Ikusleen jokaera batzuetan urrun zegoen errespetutik baita aktorekin ere. Hitz egiten, borrokatzen eta eztabaidatzen

SARRERA k.A.II-I

Kikeronen familia ez zeukan behar zena politika erromatarraren munduan gauzak ondo joateko. Baina oratzaile bezela zeukan talentuari esker bide publikoan zeuden kargu altuenak lortu zituen. Abogatua, oratzailea, filosofoa eta politikoa izan zen.

Gerra zibilean Zesar eta Pompeioren arten azkenekoarengatik dekantatu egin zen. Honen etsaiaren garaipenak  komplikazio larriak ekarri zizkion: marginazio politikoa, erbesteratzea eta azkenik suizidioa. 

1. IDATZI POLITIKOAK

Kikeronek idatzitakoa lotura dauka bere esperientzia eta aktibitate publikoekin. Abokatu bezala egindako gauzak ondo etortzen zitzaion oratzaileari bere iritzi politikoak espresatzeko. 

Verrinak, boterea duten pertsonak nola onetaz abusatzen duten atakatzen du

Catilinak,

2. Define el concepto de romanización y describe los medios empleados para llevar a cabo:

La conquista de la Península Ibérica por los romanos se inició en el siglo III a.C y concluyó, tras un proceso largo y complejo, en el siglo I a.C. Podemos distinguir tres etapas principales:

1- Conquista del este y el sur peninsular (218-197 a.C)

2-Conquista del centro y el oeste peninsular (155-133 a.C). Los romanos tuvieron que hacer frente a la resistencia de los pueblos de esta zona.

3-Conquista del norte peninsular (29-19 a.C)

La romanización es el proceso por el cual los habitantes de la Península  van a abandonar sus formas de vida tradicionales (leyes,religión, lengua, usos y costumbres…) adoptar las de los romanos, o bien se van a mezclar

En el món antic la història no era una ciència

En l'actualitat sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitza científicament el passat sinó que el narra. En general es creu la tradició oral i els autors anteriors. El seu criteri és la versemblança. L'interès que els historiadors antic tenien pel passat era sobretot pels personatges i pels esdeveniments concrets.

La historiografia romana

Va néixer a finals del s. III a. C. com a conseqüència de les guerres púniques, que van afavorir el sentiment d'identitat nacional a Roma. Els precedents de la historiografia llatina s'han de buscar en la grega. Al s. V a.C. és quan neix aquest gènere a Grècia amb Heròdot i Tucídides.

Annalística de l’època de les guerres Púniques

L'... Continuar leyendo "Història de la historiografia romana" »

Família lingüística

Conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents.

Indoeuropeu

Llengua originària

• Llengües Europa i Àsia: indoeuropeu

• S. XIX Franz Bopp

Diàspora

• Emigració dels pobles indoeuropeus cap a altres zones

• Indoeuropeu es separa en diferents branques

Evolució del llatí

• Llatí arcaic: cultura grega (753 aC - S.II aC)

• Llatí clàssic: màxima esplendor literatura (S.I aC - S. I dC)

• Llatí postclàssic: llengua molt barroca (S.I - S. II)

• Llatí tardà: llatí NO llengua parlada pq època de la literatura havia acabat (S.II - S.VII)

• Llatí medieval: llatí NO parlat pq llengües romàniques (S.VII - S.XIV)

• Llatí humanístic: humanistes van recuperar el llatí parlat i escrit. (S.XV)

• Neollatí: llatí actual (S.XXI)