Evolució de les llengües indoeuropees i del llatí

Família lingüística

Conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents.

Indoeuropeu

Llengua originària

• Llengües Europa i Àsia: indoeuropeu

• S. XIX Franz Bopp

Diàspora

• Emigració dels pobles indoeuropeus cap a altres zones

• Indoeuropeu es separa en diferents branques

Evolució del llatí

• Llatí arcaic: cultura grega (753 aC - S.II aC)

• Llatí clàssic: màxima esplendor literatura (S.I aC - S. I dC)

• Llatí postclàssic: llengua molt barroca (S.I - S. II)

• Llatí tardà: llatí NO llengua parlada pq època de la literatura havia acabat (S.II - S.VII)

• Llatí medieval: llatí NO parlat pq llengües romàniques (S.VII - S.XIV)

• Llatí humanístic: humanistes van recuperar el llatí parlat i escrit. (S.XV)

• Neollatí: llatí actual (S.XXI)

Monarquia (origen)

• Ciutat ben consolidada

• Augment demogràfic

República (expansió)

• Creixement molt gran

• 1r península Itàlica/últim Magna Grècia

Decadència

Diòcesi

Divideix en 4

Constantí

Capital constantinoble - occident/orient

Substrat

Influència llengües preromanes (ibers, celtes…)

Superestrat

Influència d’una llengua a una altra anterior sense substituir-la

Adstrat

Influència entre dues o més llengües per proximitat o interessos polítics i comercials

Patrimonials

Transm. oral, forma original va anar canviant força respecte l’original: pavor - por

Cultismes

Transm. escrita, ens ha arribat la paraula igual o pràcticament igual que en llatí: examen - examen

Semicultismes

Entremig entre els dos anteriors. Paraules parcialment canviades: spatula - espatlla