Història de la historiografia romana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,24 KB
En el món antic la història no era una ciència
En l'actualitat sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitza científicament el passat sinó que el narra. En general es creu la tradició oral i els autors anteriors. El seu criteri és la versemblança. L'interès que els historiadors antic tenien pel passat era sobretot pels personatges i pels esdeveniments concrets.
La historiografia romana
Va néixer a finals del s. III a. C. com a conseqüència de les guerres púniques, que van afavorir el sentiment d'identitat nacional a Roma. Els precedents de la historiografia llatina s'han de buscar en la grega. Al s. V a.C. és quan neix aquest gènere a Grècia amb Heròdot i Tucídides.
Annalística de l’època de les guerres Púniques
L'obra dels primers annalistes, produïda durant la Segona Guerra Púnica, fou escrita en grec i no en llatí, perquè calia desenvolupar una tasca nacionalista d’afirmació patriòtica.
Annalística de l'època dels Gracs i de Sul∙la
La producció annalística d’aquest període era molt partidista i poc rigorosa, ja que reflectia les reaccions viscerals dels seus autors davant els moviments de caire democràtic impulsats pels Gracs i davant la política ultraconservadora de Sul∙la.
Marc Porci Cató
Durant uns cinquanta anys de la seva dilatada vida predicà infatigablement a favor de les antigues formes, militars, agrícoles, culturals, llatines.
A més de molts discursos, que no es conserven, i d'un tractat conservat, l’Agricultura, el nacionalista Cató va compondre una obra històricopatriòtica, Origines (Orígens), coneguda només per citacions i referències, en la qual féu un seguit d’innovacions.
La historiografia del període clàssic. L’època de Cèsar
Gai Juli Cèsar pertanyia a una família aristocràtica, però aviat es decantà pel partit dels populars per tal de satisfer les seves aspiracions polítiques.
De bello Gallico
Consta de vuit llibres, en els quals es narren els esdeveniments entre els anys 58 i 52 aC.
De bello ciuile
Consta de tres llibres, en els quals justifica la seva actuació contra el poder constituït.
Les biografies
Corneli Nepot, nascut a Tici, es mantingué allunyat de la política i es dedicà a les tasques de recerca històrica, a més d'algunes incursions en el camp de la poesia.
Gai Sal·lusti Crisp va fer una destacada carrera política com a homo novus arrenglerat entre els populares.
La historiografia a l’època d’August
Tit Livi va treballar la major part de la seva vida en la redacció de la seva gran obra Ab urbe condita, en la qual va recollir la història de Roma des dels seus orígens fins a la seva època.
La historiografia a l’època imperial
Després d’August, la llibertat d'expressió pateix forts alts i baixos, segons l'actitud de l'emperador de torn.
Publi Corneli Tàcit va viure aproximadament entre el 55 i el 120 d. C. De família noble, va estudiar retòrica a Roma i va esdevenir un orador brillant i famós.
Gai Suetoni Tranquil va ser secretari i bibliotecari del palau imperial i gràcies a això va poder accedir als arxius imperials per documentar-se.