Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

FAKTORE GEOGRAFIKOA:--

Espainaren latitudeak, ipar hemisferioko alde epelean dagoenez, ondo bereizitako bi urtaro egotea zehazten du, uda eta negua, trantsizioko bi urtaroren bidez berezita: udaberria eta udazkena.--Iberiar penintsularen kokapena, ezaugarri termiko desberdinak dituzten bi ur-masa handiren artean eta bi kontinenteren artean. Horren eraginez, propietate desberdineko aire-masen arteko bidegurutzea da.---Itsasoren eragina urria da Iberiar penintsulan, oso zabala delako, kostak gorabehera gutxikoak direlako eta kostaren paraleloan mendi-erliebeak daudelako. Horren eraginez, alde argiak daude itsasora irekitako periferia estuaren eta itsasoaren eraginik eza ezaugarritzat duten barrualdeko lur zabalen artean.---Erliebeak kliman eragina

GEOLOGIA:

La geologia és la ciència que estudia la formainterior del globus terrestre, la matèria que la forma, el seu mecanisme de formació, els canvis o alteracions que aquestes han experimentat des del seu origen, i la col·locació que tenen en el seu actual estat. Dins de la geologia podem parlar de moltes branques:

• Mineralogia: estudi dels minerals.
• Petrologia: estudi de les roques. Descripció i origen de les roques.
• Sismologia: estudi dels sismes.
• Vulcanologia: estudi dels volcans.
• Estratigrafia: estudi dels estrats. Molt lligada a l’estratigrafia i a la geologia històrica.
• Paleontologia: estudi dels fòssils.
• Geodinàmica: Estudis dels processos geològics.
• Geomorfologia: estudi de les formes de relleu.
• Tectònica: Estudi de la deformació

Reserves petrolieres del planeta

Exposeu quins són els combustibles fòssils, justifiqueu-ne la denominació (combustible fòssil) i digueu quines característiques bàsiques tenen en comú. Indiqueu de manera raonada quin combustible fòssil és el que genera menys impacte mediambiental i quin és el que disposa de més reserves conegudes.

Els combustibles fòssils són el petroli, el carbó i el gas natural. S’anomenen així perquè provenen de 

la descomposició de matèria orgànica atrapada en el subsòl fa molts milions d’anys. 

Les característiques bàsiques que tenen en comú són el fet d’ésser no renovables, per tant limitats, i molt contaminants. També es pot comentar que són les fonts energètiques més utilitzades actualment.... Continuar leyendo "Indiqueu de manera raonada quin combustible fòssil és el que genera menys impacte mediambiental" »

Zer dira trilobiteak? Non aurkitzen dira? Zer arokoak dira? Trilobiteak Paleozoiko edozein sistemako harrietan agertu ahal diren fosilak dira, ziurrenik intsektuen edo antzeko zeozeren arbasoak ziren.

Zer dira glaziar batek utzitako morrenak? Glaziarrak kanpo eragile geologikoak direnez, materialak higatzen dituzte. Indarra galtzen duenean glaziarrak materialak jalki eta metatu egiten dira. Glaziarrak garraiatutako sedimentuen pilaketari deritzogu morrena, hauek glaziar baten aurrean, aldeetan, hondoan zein bi glaziarren artean egon daitezke.

Zer da karst bat?
Harri karbonatatuz sorturiko erliebea da, erliebe hauetan kareharria da nagusi baina azido karbonikoaren eraginez desagertzen da forma bereziak eginez eta sortzen dena da karsta edo erliebe

Ertz dibergenteak

Kontinente bat zatitzen den unean sortzen dira. Sortutako plaken arteko hutsunea mantutik iristen den material urtuz betetzen da. Ondorioz, litosfera ozeaniko berria sortzen da eta ozeanoak hedatzen dira.

1. Puntu beroak sortzen dira eremu sakonetatik. Urtutako materialak igo eta presioa eragiten dio litosferari, hausturak sorraraziz.

2. Hausturengatik sakonune handiak sortzen dira, kontinente barneko riftak.
   Riftetako haustura horiek jarduera bolkanikoarekin gertatu ohi da. Adibidez: Kilimanjarako sumedia, Rift Haran median (Afrikan)

3. Itsasoak bete egin ditzake sakonune horiek, itsaso lineala (estua eta sakonera apalekoa) sortuz.  Adibidez: Itsaso Gorria

4. Litosfera kontinentala 2 bloketan bereizten da eta erdian dortzal ozeanikoa sortzen

KANARIA UHARTETAKO ERLIEBEA a) Kanarietako erliebe-mota bolkanikoak era askotakoak dira. ■ Kono bolkanikoak gailurrean irekiak diren kono-itxurako goraguneak dira. Tenerifeko, La Palmako eta Lanzaroteko sumendi batzuek. ■ Galdarak zirkulu-formako krater handiak dira. ■ Malpaís delakoak eremu malkartsuak dira.

■ Dikeak eta rokeak magma isurtzeko hodiak dira. ■ Sakanak haran estuak, malkartsuak eta ibilbide laburrekoak dira b)Kanarietako kostak■ Itsaslabar handiak ■ Hondartzak (Kanaria Handiko Maspalomas).EUSKADIKO ERLIEBEA -EUSKAL MENDIAK: Pirinioak eta Kantabriar mendilerroaren bertako sektorean kokatuak. Altuera moderatukoak eta orogenesi alpinoaren ondorioz tolestu eta eraikitako aro sekundario eta tertziarioko eraketa sedimentarioz

Estrats: masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.

Peneplà: superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.

Foia: terreny pla i extens, omplert d’al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.

Mall: roca alta i escarpada.

Albufera: lloc salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.

IsòBarés: línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents entre dos llocs.

Pluja de fang: pluja de color vermellós a causa de la presència de petites partícules en suspensió procedents