Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

Explica els diferents mètodes d'estudi (directes i indirectes) de la Terra i identificar-ne les aportacions i limitacions.

Per tal de fer un estudi directe, els geòlegs han analitzat materials extrets de les zones més superficials, donant-nos informació sobre els primers 100 km, ja que estem limitats a distàncies més grans. Per fer-ho, es pot extreure material de diferents maneres:

• Estudi i anàlisi de material extrets de mines, podent arribar a 5 km.
• Mitjançant sondejos, extreure roques amb una profunditat màxima de 12 km.
• Estudi de la lava formada per matèria fosa entre 30 i 100 km de profunditat.
• Mitjançant l'apareixement de roques formades a zones profundes, degut a l'erosió.

En canvi, els estudis indirectes es duen a terme a partir

Balear uharteetako erliebea

Geologiaren ikuspegitik, Balear uharteak Mediterraneoko bi mendikate alpetarren arteko kate-maila bat dira: Mallorca, Eivissa eta Formentera Mendikate Subbetikoetatik azaleratutako zatiak dira, eta Menorca Kataluniako kostaldeko mendikatearekio dago lotuta.

A) Mallorcak

hiru multzo ditu: - Tramuntana mendilerroak, iparrean, kareharrizko arrokak ditu eta malkartsua da. Uhartediko gailurrik garaiena du: Puig Mayor (1455 metro). - Levanteko mendilerroak ere kareharrizkoak dira, eta ez dira iristen 500 metrora. Gailurrik garaienak ipar-ekialdean daude (Artáko mendigunea). Uhartearen hegoaldeko muturrean, mendilerroak urperatu egiten dira, eta, gero, Cabrerako uharte-multzoan azaleratzen dira. - Erdialdeko sakonunea, edo...

Tipus de laves segons la seva morfologia

• Lava cordada: És un tipus de lava bàsica. La superfície d'aquesta colada pot ser ondulada, llisa o plegada en forma de corda. Aquesta característica es deu al moviment àgil de la lava sota l'escorça.
• Colades en blocs: Es caracteritzen per provenir de magmes intermedis-àcids; en refredar-se, presenten una superfície fragmentada en grans blocs irregulars amb vores anguloses.
• Lava de coixins: És aquella que se solidifica en un medi aquàtic i, com a resultat, la colada adquireix forma de coixinets arrodonits i apilats.

Els materials volcànics també es diferencien segons les mides (blocs i bombes, lapil·li, cendra i pols) i es poden identificar per la seva textura i composició.

Tipus d'erupcions

Distribución de terremotos y volcanes

En cualquier lugar de la litosfera se producen terremotos y volcanes. Los terremotos y los volcanes no se distribuyen homogéneamente; en muchos lugares coinciden con la actividad sísmica y la volcánica. Los terremotos se originan cuando se fracturan enormes bloques de rocas.

Límites de las placas

• Dorsales oceánicas: Son los límites de placas en los que se genera nueva litosfera.
• Zonas de subducción: Son límites de placas en los que se destruye litosfera.
• Fallas transformantes: Son límites de placas en los que no se crea ni se destruye litosfera.

Las placas

Los bordes se limitan en las placas: Euroasiática, Africana, Indoaustraliana, Pacífica, Norteamericana, Sudamericana y Antártica.

Las placas se

Què és un impacte ambiental?

Un impacte ambiental és un efecte que l’activitat humana té sobre el medi ambient. En general, es sobreentén que és un efecte negatiu, tot i que, estrictament parlant, no té per què ser-ho; hi pot haver impactes ambientals positius, tot i que són extremadament rars. Aquí veurem tres impactes ambientals relativament comuns en la societat actual.

La pluja àcida

En aquest cas, l’impacte ambiental també afecta la precipitació. La pluja àcida es forma quan els òxids de sofre i els òxids de nitrogen, alliberats principalment per la combustió de gasolina i dièsel, així com per la crema de carbó, arriben a l’atmosfera i es barregen amb el vapor d’aigua present. Això forma àcid sulfúric i àcid

Processos Geològics Externs

Els processos geològics externs són l'acció de les aigües (continentals, oceàniques i subterrànies) i la meteorització.

Què és la Meteorització?

Procés de descomposició de les roques i dels minerals en superfície, provocat per l'atmosfera.

Meteorització Mecànica

Donada per quatre factors:

• Descompressió

  Les roques arriben a la superfície de la Terra a causa de l'erosió que pateixen els materials que tenen al damunt.

• Gelifracció

  Esquarterament de les roques a causa de l'acció del gel. Com a resultat, es formen grans acumulacions de pedres anomenades tarteres.

• Canvis de Temperatura Dia i Nit

  En determinades zones càlides del planeta, els cicles d'escalfament-refredament es repeteixen molt sovint i això provoca

Vulcanisme i Riscos Geològics

Precursors i Mesures de Prevenció Volcànica

Precursors del Vulcanisme

• Soroll
• Petits sismes
• Fumaroles
• Acidificació de l'aigua (H₂O)
• Canvis en el nivell freàtic (NF)

Mesures de Prevenció

• Ordenació territorial
• Plans d'evacuació
• Teulades molt inclinades
• Sistemes de vigilància

Índex d'Explosivitat Volcànica (IEV)

L'IEV classifica les erupcions segons la seva explosivitat i percentatge de piroclasts:

• IEV 0-1 (0-3% piroclasts): Hawaiana, colades, volcà escut.
• IEV 1-2 (40% piroclasts): Estromboliana, colades i piroclasts, volcà compost.
• IEV 2-4 (60% piroclasts): Vulcaniana, colades i piroclasts, con d’escòries.
• IEV 4-8 (90% piroclasts): Pliniana, fluxos piroclàstics, dom.
• IEV 5-8 (90% piroclasts): Ultrapliniana, fluxos piroclàstics,

GEODINÀMICA: Fenòmens i Riscos

Fenòmens de Moviment de Massa

Esllavissada

• P (Procés): Lliscament de material per sobre d'una o diverses superfícies sense perdre el contacte amb la superfície, per influència de la gravetat. El material esllavisat pot conservar en part la seva estructura original.
• R (Requisits): Estrats inclinats cap al talús.
• G (Gestió/Mitigació): Murs de formigó, canvi de recorregut de carretera, ancoratges.

Despreniment

• P (Procés): Blocs de roca de mides diverses es desprenen del massís i cauen amb un recorregut parcial o total per l'aire.
• R (Requisits): Talús bastant vertical, *guixos, conglomerats*.
• G (Gestió/Mitigació): Xarxes o malles, vegetació, murs de formigó, ancoratges, cunetes.

Enfondrament

• P (Procés): Moviments

Geografia: Lurrazalean gertatzen diren izadi, biologia eta giza gertaerak aztertzen dituen zientzia da.

Mapa: Mapa bat fenomeno edo gertaera erreal baten abstrakzio sinbolikoa da; azaltzeko, aztertzeko, interpretatzeko eta balioesteko erabiltzen da.

Paisaia: Lurralde baten kanpoko fisonomia da paisaia. Faktore naturalaren (erliebea, flora, fauna) eta giza faktoreen (jarduera ekonomikoak eta kulturalak) eragina jasotzen du.

Europar Batasuna eta Haren Aurrekariak

Erromako Ituna

Erromako Ituna: 1957an sinatutako EB-ren bi hitzarmenetako bat da. Lehenak Europar **Amankomunetako Merkatua** ezarri zuen eta bigarrenak **Energi Atomikoaren Europar Elkartea** sortu zen. Herrialde sinatzaileak hauexek izan ziren: Mendebaldeko Alemania, Belgika, Frantzia,...

La Terra: Formació i Dinamisme

• Està constantment canviant, és dinàmica i en permanent evolució.
• Es va crear fa 4.600 milions d'anys.
• Es va formar a partir d'un disc de gas i pols que girava al voltant del nucli.
• Tots els planetes són esfèrics; la gravetat sempre actua en direcció radial.
• A partir de 480 km, ja no són esferes perfectes.

Planetesimals

Petites congregacions de massa que esdevenen planetes en formació.

Estructura Inicial de la Terra (Prototerra)

La Terra al principi era líquida (la prototerra). Segons la seva densitat, la matèria es va anar reorganitzant: els materials més densos van anar al fons (nucli) i els menys densos, cap amunt.

• Radi de la Terra (RT): 6.370 km.

Capes de la Terra

La Terra es divideix en diverses capes segons...