Geologia: La ciència de la formació del globus terrestre

GEOLOGIA:

La geologia és la ciència que estudia la formainterior del globus terrestre, la matèria que la forma, el seu mecanisme de formació, els canvis o alteracions que aquestes han experimentat des del seu origen, i la col·locació que tenen en el seu actual estat. Dins de la geologia podem parlar de moltes branques:

• Mineralogia: estudi dels minerals.
• Petrologia: estudi de les roques. Descripció i origen de les roques.
• Sismologia: estudi dels sismes.
• Vulcanologia: estudi dels volcans.
• Estratigrafia: estudi dels estrats. Molt lligada a l’estratigrafia i a la geologia històrica.
• Paleontologia: estudi dels fòssils.
• Geodinàmica: Estudis dels processos geològics.
• Geomorfologia: estudi de les formes de relleu.
• Tectònica: Estudi de la deformació de les roques.

GEODINÀMICA:

1.-Processos atmosfèrics, com la formació de vent o els núvols. 2.-Processos edàfics, com la meteorització (transformació de roca en sòl). 3.-Processos hidrològics, com la formació d’onades. 4.-Processos geològics, com els terratrèmols, la formació de minerals o la sedimentació de sorres en un delta.

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS:

Els processos geològics externs: són processos com la meteorització, l’erosió o la sedimentació, provocats per l’energia solar, i que causen la destrucció del relleu. Els processos geològics interns: són processos com la formació de magmes, els sismes o la orogènesis, provocats per la calor interna de la Terra, i que són responsables de la formació del relleu.

ELS AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

QUÈ ÉS LA METEORITZACIÓ? La meteorització és el conjunt de processos mecànics, físics i biològics d’alteracions de la roca superficial, el mineral o el sol. Es destrueix completament o parcialment el mineral original.

LA METEORITZACIÓ FÍSICA: Es produeix la meteorització física, quan les roques es trenquen en fragments, sense alterar-se químicament. Es causada sobretot, per canvis de temperatura.

LA METEORITZACIÓ QUÍMICA: La meteorització química produeix alteracions en la composició química dels minerals que componen les roques. L’aigua és el principal agent de meteorització. Destaquen l’oxidació i la carbonatació.

LA METEORITZACIÓ BIOLÒGICA: Els éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes. Els animals excavadors, com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sòl. Diversos organismes com els bacteris, fongs o els liquens.

TIPUS D’ EROSIÓ: - Erosió de l’ aigua. - Erosió glacial. - Erosió eòlica.

EROSIÓ DE L’ AIGUA DE PLUJA: L'aigua de la pluja pot provocar diferents estructures d'erosió: - Solcs, canals de mida centimètrica. - Xargalls, canals de mida mètrica. - Barrancs, canals de mida decamètrica. / Els terrenys argilosos i amb escassa vegetació solen presentar un paisatge característic anomenat bad-lands.

L’ AIGUA SUBTERRÀNIA: Una part de l’aigua que cau per precipitació s’infiltra en el sòl. Si en el seu descens arriba a un nivell impermeable, s’hi acumularà formant un aqüífer, es a dir una formació rocosa permeable amarada d’aigua que permet el seu pas i acumulació. Els aqüífers són reserves hídriques del subsòl de les quals es fan extraccions per als diferents usos que té l’aigua. / El nivell freàtic és el límit superior d’un aqüífer. Sovint hem pogut observar el nivell freàtic quan hem fet un forat a la sorra de la platja i hem vist que s’omple d’aigua. / L’aigua que circula a través dels massissos calcaris dona lloc a un paisatge molt característic que es coneix amb el nom de carst.

L’ EROSIÓ DE L’ AIGUA: La morfologia càrstica presenta unes formes superficials molt característiques: - El rascler (o lapiaz), que és el conjunt de reguerons que s’observen a la superfície a causa de la dissolució de les roques. - Les dolines (o torcales), són depressions en forma d’embut, circular o oval, de dimensions variables produïdes normalment per esfondrament quan es col·lapsa una cavitat subterrània. - Els avencs, que són cavitat naturals amb orientació vertical. - Les galeries i coves, que són cavitats subterrànies amb orientació horitzontal per les quals sovint circula l’aigua. - Les estalactites i les estalagmites, que són dipòsits cilíndrics de calcita que s’originen per precipitació del carbonat de calci (CaCO3) que porten les gotes d’aigua que cauen del sostre de les coves. Les estalactites pengen del sostre, i les estalagmites es formen a terra.

L' EROSIÓ DEL GEL: Les glaceres són masses de glaç que es formen en indrets coberts perpètuament de neu i que avancen molt lentament per les valls de les muntanyes. Les glaceres tenen un efecte erosionador i de transport lent, però molt efectiu i contundent. / També trobem estries a les parets de les valls i roques moltonades i arrodonides, amb estries longitudinals. Tots aquests paviments estriats ens indiquen la direcció del gel.

L’ EROSIÓ DEL VENT: El vent pot traslladar les partícules més fines fins i tot a centenars de quilòmetres. L’erosió produïda pel vent s’anomena erosió eòlica. / Les dunes són acumulacions mòbils de sorra en forma de monticles que hi ha als deserts arenosos i en algunes platges obertes. Les dunes poden desplaçar-se a velocitats que arriben a superar els 15 metres per any.

SEDIMENTACIÓ: La sedimentació és la acumulació dels materials procedents de l’ erosió, en zones en els que els agents externs perden la seva capacitat de transport degut a la pèrdua d’ energia. La sedimentació ocorreix normalment en zones baixes de la cortesa terrestre.

ELS AGENTS GEOLÒGICS INTERNS

Són processos com la formació de magmes, els sismes o la orogènesis, provocats per la calor interna de la Terra, i que són responsables de la formació del relleu.

ERUPCIONS VOLCÀNIQUES: Les erupcions volcàniques són una manifestació de l’activitat interna de la Terra. Són la prova més espectacular que el interior del planeta es troba a temperatures tan elevades que les roques corticals o del mantell es poden arribar a fondre.

EL MAGMA: El magma a l’interior de la Terra es troba a pressions elevades, i els compostos volàtils s’incorporen a la massa fosa. Només quan la pressió disminueix, com passa en el cas d’una erupció volcànica, els gasos se separen dels minerals fosos. / Els magmes es troben a temperatures que poden oscil·lar entre els 700 i els 1500ºC. Quan un magma es refreda dona lloc a roques magmàtiques, també anomenades ígnies.

ELS TERRATRÈMOLS: Els terratrèmols són el resultat del comportament elàstic de les roques.

LES ROQUES: Les roques són agregats d’un o més minerals en unes proporcions determinades.

TIPUS DE ROQUES: Ígnies: es formen pel refredament de roques que es trobaven foses a l’ interior de la Terra. Exemple => granit. Sedimentàries: es formen a la superfície de la Terra amb materials que es dipositen formant capes. Exemple => arenisca. Metamòrfiques: s’ originen a partir d’ altres roques per canvis en la pressió i/o temperatura. Exemple => marbre.

ROQUES ÍGNIES: Plutòniques: solidificació lenta del magma i en profunditat en els plutons. Textures granulars. Ex => granit, gabre, peridotita. Volcàniques: Solidificació ràpida del magma en la superfície terrestre. Textures afanítiques, vítries i porfíriques. Ex => basalt, andesita, obsidiana. Filonianes: Solidificació intermèdia del magma, cristal·lització lenta i ràpida en els filons. Textures afanítiques i porfíriques. Ex => pòrfir granític, pegmatita.

ROQUES SEDIMENTÀRIES: El processos geològics que tenen lloc a la superfície terrestre provoquen canvis en el paisatge i en el relleu, i aquests canvis van lligats a la formació de les roques sedimentaries, que comencen amb l’alteració i la destrucció de les roques preexistents i acaben en la transformació dels sediments dipositats a les conques sedimentaries en roques, un cop aquests materials s’han consolidat.

ROQUES METAMÒRFIQUES: Metamorfisme: transformació de les roques degut a l’ augment de la pressió i la temperatura. Foliació: textura en forma de làmines, la roca es pot trencar en superfícies planes. S’ utilitza per classificar les roques metamòrfiques.

EDAFOLOGIA: L’edafologia és la ciència que estudia la composició i naturalesa del sòl en la seva relació amb les plantes i l’entorn que les envolta.

EL SÒL: S’origina a partir de la matèria mare produïda per els processos químics i mecànics de transformació de les roques de la superfície terrestre. / Al sòl també hi ha molts d’éssers vius, plantes, invertebrats.

LA FORMACIÓ I L’ ESTRUCTURA DEL SÒL: El sòl es va formant any rere any, en un procés molt lent, a partir de la roca compacta, anomenada roca mare, i gràcies a l’acció conjunta dels éssers vius, de l’aigua, dels gasos de l’aire i del fenòmens atmosfèrics, com la pluja, el vent, la calor i el fred. El sòl, per tant, és el resultat de la interacció entre les roques, els fenòmens atmosfèrics i els éssers vius, i tarda molt de temps a formar-se.

L’ ESTRUCTURA DEL SÒL: El sòl s’estructura en horitzons, que són capes de gruix variable que es disposen l’una sobre l’altra. Els primers centímetres de sòl (horitzó A) són rics en humus, en matèria orgànica i sals minerals. L’horitzó B és ric en minerals. El C està menys fragmentat, i el D és la roca mare més o menys alterada. / L’estructura i la textura d’un sòl depèn de la roca mare a partir del qual s’ha format, del clima, de la vegetació i de la fauna.

RISC D’ EROSIÓ: Moltes activitats humanes provoquen la degradació del sòl. L’abús de fertilitzants, l’ús de plaguicides, la salinització, la presencia de metalls pesants i els abocament de residus urbans i industrials, per exemple, produeixen una contaminació del sòl.

LA PÈRDUA DE SÒL: La vegetació impedeix que les pluges intenses arrosseguin el sòl i, per tant, n’evita l’erosió. / L’erosió del sòl comporta una minva de la fertilitat, ja que també s’han perdut els nutrients minerals que contenia el sòl. / Entre les causes principals de la desertització cal destacar: - Els pasturatges intensius en terres pobres. - La tala abusiva, sense control de reforestació. - Els regadius que provoquen l’esgotament de l’aigua en altres zones. - Els incendis forestals. Es calcula que en el planeta es perden prop de 6 milions d’hectàrees de terres productives cada any i se'n malmeten seriosament uns altres 21 milions.