Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

Propietats del sòl

• Porositat: Volum no ocupat per la fase sòlida (porus) (%). Depèn de la textura, l'estructura, l'activitat biològica i les tècniques de conreu. És diferent de la permeabilitat.
• Quantitat d'aigua: Fase líquida que el sòl pot retenir (aigua edàfica). Depèn de la porositat, les precipitacions, el cicle hidrològic i el pendent.
• Color:
  • Fosc: Alt contingut en matèria orgànica (humus elaborat).
  • Clar: Falta de matèria orgànica.
  • Vermellós: Presència d'òxids i hidròxids de ferro i manganès.
  • Blanquinós: Presència de sulfurs, sulfats, guixos i carbonats.
• Profunditat: Lligada al desenvolupament del sòl. Un sòl ben desenvolupat sol ser profund; la poca profunditat dificulta el creixement d'arbres en limitar les arrels.
• Salinitat:

1. Formas Exokársticas

• Lapiaz: superficie con acanaladuras estrechas.
• Dolinas: depresiones circulares.
• Poljés: inmensas depresiones longitudinales cerradas.
• Cañones kársticos: valles estrechos de paredes verticales.

2. El Torcal

Se origina cuando, debido a la intensa disolución de las rocas calizas, los techos de las galerías y cuevas se desploman. Ejemplo: Torcal de Antequera.

3. Modelado Litoral

• Tómbolo: une la costa con un islote cercano.
• Flecha: barras arenosas paralelas a la costa unidas a esta por un extremo.
• Albufera: laguna de agua salada.
• Playa: depósito de materiales detríticos en zonas en calma.
• Acantilado: resaltes rocosos verticales.
• Cordón litoral: cierra la entrada a la bahía.
• Plataforma de abrasión: superficie plana y pulida con

Factors i efectes del boirum fotoquímic

Factors que afavoreixen el boirum fotoquímic:

• Radiació solar.
• Inversió tèrmica: l'anticicló impedeix que l’aire pugi i es dissipi.
• El relleu: la presència de serralades impedeix la dispersió de contaminants.
• Trànsit: incrementa la concentració d’òxids de nitrogen (N) i hidrocarburs.

Efectes nocius:

• Irritació de les vies respiratòries i de les mucoses dels ulls.
• Cansament i mal de cap.
• Reducció de l'activitat fotosintètica.
• Corrosió de metalls.

Mesures preventives:

• Reduir l'ús de cotxes i motos (ús de transport públic, bicicleta, compartir cotxe, etc.).
• Ús de carburants nets.
• Ús de catalitzadors en els tubs d’escapament.

Impactes de l'escalfament global al planeta

Efectes de l'escalfament global:

Lurraren Egitura: Eredu Geokimikoa

Lurraren barne-egitura aztertzeko eredu geokimikoak materialen konposizio kimikoan oinarritzen dira, hiru geruza nagusi bereiziz:

Lurrazala

Lurrazala azalerako geruza mehea da, egoera solidoan dauden harriek osatzen dute, eta silikatoak (oxigeno eta silizio mineralak) nagusi dira. Bi lurrazal mota bereizten dira:

• Kontinentala: Zaharragoa (4.000 milioi urte arte), dentsitate txikiagoa eta lodiagoa (70 km arte). Kontinenteak eta plataforma kontinentalak osatzen ditu.
• Ozeanikoa: Modernoagoa (180 milioi urte arte), dentsitate handiagoa eta meheagoa (10 km arte). Kontinentalarekin alderatuta, ozeano hondoak osatzen ditu.

Mantua

Mantua lurrazalaren azpian kokatzen da, Mohorovičić etenaren azpian eta 2.900 km-ko sakoneraino....

Geologia i Ciències de la Terra

Corrents marins

Originats per marees

El moviment d’ascens i descens que provoquen les marees genera corrents a l’oceà, més forts en zones costaneres, badies i estuaris. Aquests corrents tenen un patró molt regular i predictible, a causa del moviment de rotació de la Terra respecte de la Lluna i el Sol. A la mar Mediterrània, els efectes de les marees són difícils d’apreciar.

Originats pel vent

L’arrossegament de la força del vent sobre la superfície de l’oceà, a més de l’onatge, produeix el moviment de les capes d’aigua més superficials en la direcció que bufa el vent. Depenent de com es comporten les cèl·lules de circulació aèria, la direcció dels corrents marins canvia. A l’hemisferi...

Energia i Transició Energètica a Catalunya

Catalunya és dependent energèticament.

El consum més important correspon al transport, seguidament la indústria, les llars, els serveis i el sector primari. Les energies renovables (eòlica, fotovoltaica i d'altres) no han estat suficients per a substituir les energies fòssils ni arribar als objectius fixats per la UE per al 2020.

Glossari de Mesures Energètiques

TEP (Tona Equivalent de Petroli)

Unitat de mesura de l'energia que equival a la quantitat d'energia obtinguda per la combustió d'una tona de petroli.

KTEP (Quilotona Equivalent de Petroli)

Mil TEP.

Neutralitat climàtica

Situació de balanç zero entre les emissions dels Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH) i la seva absorció. També s'anomena

Accidentes Geográficos del Litoral

Formas de Erosión Marina

• Cabo: Saliente profundo de la costa hacia el mar.
• Golfo: Entrante profundo del mar en la tierra; si es pequeño, se denomina bahía.
• Acantilados: Costas que penetran en el mar con mucha pendiente. En ellos, la erosión del mar crea cuevas en la parte baja al desgastar las zonas de menor dureza. Se forman arcos marinos al perforar la parte inferior del acantilado, y farallones cuando la parte superior del arco colapsa.
• Rasas: Plataformas de erosión marina paralelas a la costa que han quedado elevadas sobre el nivel del mar. Pueden escalonarse en varios niveles, construyendo sierras. Los niveles más bajos, al ser recientes, presentan formas planas, mientras que los más altos han sido

Conceptes Clau d'Hidrografia

Conca hidrogràfica

És el territori drenat per un riu principal i els seus afluents. Tota l’aigua de pluja o neu que cau dins d’aquesta àrea acaba desembocant al mateix riu o al mar per una única sortida. Per exemple, la conca del riu Ebre inclou tots els rius que hi desemboquen.

Curs fluvial

És el recorregut que fa un riu des del seu naixement (font o capçalera) fins a la seva desembocadura (mar, llac o un altre riu). Es divideix en tres trams:

• Curs alt: caracteritzat per un pendent fort, aigües ràpides i una forta erosió.
• Curs mitjà: amb un pendent més suau, on predomina el transport de sediments.
• Curs baix: de pendent molt suau, on es produeix el dipòsit de sediments.

Cabal fluvial

És la quantitat d’aigua...

Fundamentos de Cartografía e Sistemas de Información Xeográfica (SIX)

Proxección Cartográfica

Proceso técnico e matemático de representar a superficie curva da Terra nun plano. Debido á natureza esférica do noso planeta, este proceso introduce sempre algunha distorsión en propiedades como a área, a forma, a distancia ou a dirección. O seu obxectivo é minimizar estas distorsións para crear mapas útiles e comprensibles, adaptados a diferentes propósitos.

Os distintos métodos de proxección, como os cilíndricos, cónicos e azimutais, elíxense en función da propiedade xeométrica que se desexa manter.

Ortofoto

Fotografía aérea dixitalizada que foi corrixida xeometricamente para eliminar distorsións como a orientación da cámara...

Canvi Climàtic: Causes i Impactes

Canvi climàtic: És l'alteració del clima i les temperatures de la Terra que afecta els ecosistemes i origina canvis a tots els nivells. Els seus factors són: canvis en l'activitat solar, canvis en l'eix de rotació o en l'excentricitat de l'òrbita, canvis biològics significatius i les grans erupcions volcàniques.

El problema del canvi climàtic s'associa amb l'increment de la concentració de $\text{CO}_2$ atmosfèric que prové de la crema de combustibles fòssils, com el carbó, petroli i el gas.

Factors que Emoten Gasos

• Generant energia
• Fabricant béns
• Tala de boscos
• Utilitzant el transport
• Produint aliments
• Alimentant edificis
• Consumint massa

Conseqüències del Canvi Climàtic

• La temperatura mitjana a la superfície