Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

La deriva continental

Es una revolucionaria hipótesis movilista. Alfred Wegener fue el primero en reunir pruebas para explicar el parecido y encaje entre los continentes, los cuales encajan de forma óptima en las plataformas continentales (evidenciando la existencia de Pangea).

Pruebas de la deriva continental

• Pruebas geológicas
• Pruebas paleontológicas
• Pruebas paleoclimáticas

Estructura composicional y dinámica de la Tierra

Capas composicionales (modelo geoquímico)

División establecida según su composición química:

• Corteza: Constituida por rocas menos densas, ricas en silicio y aluminio (Si y Al). Está separada del manto por la discontinuidad de Mohorovičić.
• Manto: Capa en la que abundan el hierro y el magnesio (Fe y Mg). Se encuentra separado

Modelo geoquímico de la Tierra

1. Corteza terrestre

La corteza es la capa más superficial del planeta. Se distinguen dos tipos:

• Corteza continental: forma los continentes, está compuesta principalmente por rocas ricas en Si. Su edad es muy variada, superando los 3800 Ma. Su espesor oscila entre 25 y 70 km y su densidad es de 2,7 g/cm³.
• Corteza oceánica: formada principalmente por basaltos, con una densidad de 3,0 g/cm³, una edad de unos 180 Ma y un espesor de 6 a 12 km.

El elemento más abundante es el oxígeno (O₂).

Discontinuidad de Mohorovicic

Separa la corteza del manto. Las ondas P y S aumentan su velocidad. Se sitúa a 30-40 km bajo los continentes.

2. Manto

• Manto inferior: más denso, con una densidad de 5,5 g/cm³. Se extiende desde

A evolución xeolóxica do relevo peninsular (Anexo I)

O relevo actual da Península é o resultado dunha historia xeolóxica de millóns de anos na que se alternaron fases orogénicas con outras de calma, nas que predominou a erosión e a sedimentación.

A era arcaica ou Precámbrico

Durante a era arcaica ou Precámbrico (4.000-600 millóns de anos) emerxeu do mar unha banda montañosa arqueada de NO-SE, formada por lousas e gneis, que comprendía case toda a actual Galicia. Tamén xurdiron elevacións en puntos illados do Sistema Central e dos Montes de Toledo. Este macizo precámbrico foi arrasado pola erosión e cuberto case na súa totalidade polos mares paleozoicos.

A era primaria ou Paleozoico

Na era primaria ou Paleozoico (600-225 millóns...

Caràcter geogràfic i topogràfic

Té una influència en l'origen de les brises:

• a) En les zones costaneres, s'origina un sistema de brises que, durant el dia, desplaça els contaminants cap a l'interior i, a la nit, la contaminació es desplaça cap al mar.
• b) En zones de valls fluvials i lladres, es generen brises de vall i de muntanya com a conseqüència del diferent escalfament dels lladres i valls i del període dia-nit. Durant el dia, els lladres s'escalfen i es genera un corrent ascendent d'aire calent; al fons de la vall s'acumula l'aire fred, originant una situació d'inversió tèrmica que impedeix el moviment de masses d'aire i la dispersió de contaminants. Durant la nit, la temperatura del lladre es minva i s'origina un corrent

1. Radiacions ionitzants: són partícules o ones electromagnètiques que poden ionitzar àtoms i molècules de la matèria sobre la qual incideixen, alterant-ne l'estructura i les funcions. Són les radiacions alfa, beta, gamma i rajos X. Les radiacions alfa i beta són partícules carregades elèctricament amb diferent poder de penetració sobre la matèria. Les radiacions gamma i els rajos X són ones electromagnètiques amb un alt poder de penetració. L'origen natural d'aquestes radiacions es troba en els processos de transformació dels materials radioactius de l'escorça terrestre i en les radiacions còsmiques. Com a fonts antròpiques podem trobar les activitats mèdiques de tractament i exploració radiològica, les centrals nuclears,...

Euskal Herriko mendilerroak: geografia eta geologia

Kantabriar-mediterraneo uren mugalerroa atlantikoaren eta mediterraneoaren artean markatzen duen mendilerroa, bi eremu markatuz ekialdean.

Aralarko mendiak eta Kantabriar mendilerroaren sektorea

Aralarko mendiak Pirinioen eta Kantabriar mendilerroaren arteko sektorean kokatzen dira. Orogenesi alpinoaren ondorioz tolestu ziren, aro sekundario eta tertziarioan, eta harrizko sedimentuz osatuta daude, batez ere kareharriz.

Kostaldeko mendiak

Hondarribia eta Zumaia artean kokatutako kostaldeko mendiak, Jaizkibel, Ulia eta Urgull barne, mendi-sistema txiki bat osatzen dute. Tertziarioaren amaierakoak dira.

Itsasbazterreko mendilerroak

Itsasbazterretik urrun dauden mendilerroetan, mendi-zerrak erliebe lehentasuna...

1. Estudi de mercat

Consisteix a recopilar, elaborar i analitzar informació sobre l'entorn general, la competència i el consumidor.

Fases de la investigació de mercat

1. Definició de l'objectiu de la investigació

Detecció de les necessitats del consumidor per crear i llançar un producte nou o incrementar la quota de mercat dels productes de l'empresa.

2. Disseny del model d'investigació

Cal determinar com es portarà a terme la investigació. Principals fonts:

• Informació interna de l'empresa: informació que s'obté a partir d'informes elaborats per l'empresa.
• Dades publicades anteriorment: informació que s'obté d'anuaris, estudis, etc.
• Investigacions realitzades a l'exterior de l'empresa: informació que s'obté de l'entorn extern de l'empresa.

Composició química del magma

La composició química del magma representa aproximadament el 98% del seu volum i està formada per oxigen, silici, alumini, ferro, calci, sodi, potassi i magnesi. El seu òxid més abundant és el SiO₂, la sílice. Quan el magma es refreda es formen minerals amb una estructura de silicats; la majoria incorporen altres ions als tetraedres de sílice, originant una gran diversitat de minerals. Alguns silicats són rics en ferro i magnesi, i per això tenen colors foscos (melanocràtics, com l'olivina i la biotita); altres són més rics en sílice i tenen colors clars (leucocràtics, com el quars, l'ortosa i la moscovita).

Tipus de magmes

• Magma fèlsic: 66-76% de sílice; a les roques que se'n formen predominen els

Espainiako artxipelagoak eta kostaldeko erliebea

Balear artxipelagoa

Mallorca:

Subbetikoaren luzapena. Tertziario eta alpetar garaikoa. Karetarri-erliebea (poljeak, dolinak, lapiazak). Eraketa: Tramuntana mendilerroa (iparraldean, karetarria, Puig Mayor) eta Llevant mendilerroak (ipar-ekialdera, karetarria), eta bien artean erdiko sakonunea (buztintsua).

Eivissa eta Formentera:

Mallorcaren luzapena. Kuaternarioa. Karetarrizko erliebe menditsua. Mallorcaren eraketa berdina.

Menorca:

Iparraldea: mendi-lerrokatze silizikoa. Hegoaldean: karetarrizko material mesozoikoa.

Kanariar artxipelagoak

Sumendi-jatorrikoak. Tertziario eta alpetar garaikoak. Harri bolkaniko eta erliebe-forma: kono bolkanikoak, kaldera-ak, malpaisak, dikeak eta trokoak. Eraketa: nabarmendutako...