Tipus de radiacions i factors que influeixen en la dispersió de contaminants

1. Radiacions ionitzants: són partícules o ones electromagnètiques que poden ionitzar àtoms i molècules de la matèria sobre la qual incideixen, alterant-ne l'estructura i les funcions. Són les radiacions alfa, beta, gamma i rajos X. Les radiacions alfa i beta són partícules carregades elèctricament amb diferent poder de penetració sobre la matèria. Les radiacions gamma i els rajos X són ones electromagnètiques amb un alt poder de penetració. L'origen natural d'aquestes radiacions es troba en els processos de transformació dels materials radioactius de l'escorça terrestre i en les radiacions còsmiques. Com a fonts antròpiques podem trobar les activitats mèdiques de tractament i exploració radiològica, les centrals nuclears, el transport de materials radioactius o l'activitat d'investigació. Els efectes depenen de la quantitat d'energia absorbida, el tipus de radiació, el temps d'exposició i la part de l'organisme afectada.

2. Radiacions no ionitzants: són ones electromagnètiques que no modifiquen l'estructura de la matèria. El seu origen natural és el Sol i el seu origen antròpic són els cables i aparells elèctrics. Són les radiacions ultraviolades, les infrarojes, les radiofreqüències i les microones. Poden causar alteracions del sistema nerviós com estrès o ansietat, o trastorns hormonals o immunològics.

3. El soroll: és una forma d'energia en forma d'ones de diferent intensitat sonora que causen contaminació acústica. Ocasiona la pèrdua d'audició i irritabilitat.

Factors que influeixen en la dispersió de contaminants

1. Característiques de les emissions: determinen la naturalesa del contaminant, la seva concentració i les seves característiques fisicoquímiques.

2. Les condicions atmosfèriques: determinen l'estat i el moviment de les masses d'aire i condicionen l'estabilitat o inestabilitat atmosfèrica. Són:

• a) Situació anticiclònica, que dificulta la dispersió dels contaminants i augmenta els nivells d'immissió d'aquests. Les situacions ciclòniques o de borrasca faciliten la dispersió de la contaminació.
• b) La temperatura de l'aire i les seves variacions amb l'altura determinen els moviments de les masses d'aire i les condicions d'estabilitat o inestabilitat atmosfèrica. Poden donar lloc a situacions d'inversió tèrmica que dificulten la dispersió de contaminants.
• c) Els vents: element de gran importància en la dispersió de contaminants en funció de la seva direcció, velocitat i turbulència. La direcció ens indica la zona cap a la qual es poden desplaçar els contaminants; la velocitat està en relació directa amb la capacitat de dispersió: a major velocitat, major dispersió.
• d) Precipitació: produeix un efecte de rentat sobre l'atmosfera. Les baixes pressions afavoreixen la dispersió de contaminants.
• e) Insolació: afavoreix les reaccions entre els precursors dels contaminants secundaris, augmentant-ne la concentració.

3. Caràcter geogràfic i topogràfic: té influència en l'origen de les brises.

• a) A les zones costaneres s'origina un sistema de brises que durant el dia desplacen els contaminants cap a l'interior i durant la nit la contaminació es desplaça cap al mar.
• b) A les zones de valls fluvials i laderes es generen brises de vall i muntanya com a conseqüència del diferent escalfament de les laderes i valls i del període dia-nit. Durant el dia, les laderes s'escalfen i es genera un corrent ascendent d'aire calent; al fons de la vall s'acumula l'aire fred, originant una situació d'inversió tèrmica que impedeix el moviment de masses d'aire i la dispersió de contaminants. Durant la nit, la temperatura de la lladera baixa i s'origina un corrent ascendent d'aire fred que provoca la concentració dels contaminants; les laderes de les muntanyes són un obstacle per al moviment de les masses.
• c) La presència de masses vegetals: disminueix la quantitat de contaminants a l'aire en frenar la velocitat del vent i absorbir CO₂ per realitzar la fotosíntesi, actuant com a embornal amb funció reguladora.
• d) La presència de nuclis urbans: influeix en el moviment de les masses d'aire, disminuint-ne la velocitat i formant turbulències. Apareix l'illa de calor, que fa que la temperatura a l'interior de la ciutat sigui més alta que a la perifèria. Afavoreix l'aparició de brises urbanes i provoca la concentració dels contaminants a l'anomenada cúpula, incrementada per situacions anticiclòniques. Els fronts freds que aporten vents i pluja eliminen aquesta situació urbana.