Factors geogràfics i topogràfics de les brises i la contaminació atmosfèrica

Caràcter geogràfic i topogràfic

Té una influència en l'origen de les brises:

• a) En les zones costaneres, s'origina un sistema de brises que, durant el dia, desplaça els contaminants cap a l'interior i, a la nit, la contaminació es desplaça cap al mar.
• b) En zones de valls fluvials i lladres, es generen brises de vall i de muntanya com a conseqüència del diferent escalfament dels lladres i valls i del període dia-nit. Durant el dia, els lladres s'escalfen i es genera un corrent ascendent d'aire calent; al fons de la vall s'acumula l'aire fred, originant una situació d'inversió tèrmica que impedeix el moviment de masses d'aire i la dispersió de contaminants. Durant la nit, la temperatura del lladre es minva i s'origina un corrent ascendent d'aire fred que provoca la concentració dels contaminants; els laders de les muntanyes són un obstacle per al moviment de les masses.
• c) La presència de masses vegetals. Disminueix la quantitat de contaminació a l'aire en frenar la velocitat del vent i absorbeix CO₂ en realitzar la fotosíntesi, actuant com a sumidor amb funció reguladora.
• d) La presència de nuclis urbans. Influeix en el moviment de les masses d'aire, disminuint-ne la velocitat i formant turbulències. Apareix l'illa de calor, que fa que la temperatura a l'interior de la ciutat sigui més alta que a la seva perifèria. Afavoreix l'aparició de les brises urbanes i provoca la concentració dels contaminants en la denominada cúpula, incrementada per situacions anticiclòniques. Els fronts freds que aporten vents i pluja eliminen aquesta situació urbana.

El paper dels CFC

Els CFC (clorofluorocarbonis) han estat molt utilitzats com a propel·lents d'aerosols, dissolvents i refrigerants perquè es consideraven inocus a causa de la seva estabilitat, però poden trencar l'ozó.

1. Fotòlisi dels CFC. Es trenquen per l'acció dels raigs UV solars, alliberant clor. [CFCl₃ + UV → CFCl₂ + Cl]
2. Ruptura de l'ozó pel clor. [Cl + O₃ → ClO + O₂]
3. Regeneració del Cl per reacció amb l'oxigen atòmic. [ClO + O → Cl + O₂]

Aquest nou clor alliberat pot tornar a trencar més ozó i romandre a l'estratosfera fins a 100 anys. Aquestes molècules tenen la virtut d'atrapar el clor, protegint l'ozó de la seva destrucció: [NO₂ + ClO → ClNO₃].

Per què el forat d'ozó del pol sud és més gran que el del pol nord

Perquè l'Antàrtida és un continent i, durant l'hivern, s'assenta sobre ell un anticicló continental, per la qual cosa la troposfera és més baixa a l'estiu. Es formen unes núvols de gel (núvols estratosfèrics polars). Perquè es formin núvols són necessaris nuclis de condensació (NO₂). Aquestes reaccions amb l'aigua del núvol formen HNO₃, que cau amb la neu, amb el que l'atmosfera queda desnitrificada. En no existir NO₂, no poden atrapar el clor i es destrueix l'ozó. En no haver-hi tant ozó, no pot haver-hi tanta absorció de radiacions UV i tampoc poden donar-se les reaccions de formació i destrucció de l'ozó, per la qual cosa l'estratosfera està més freda.

La qualitat de l'aire

La qualitat de l'aire és el conjunt de normes i disposicions de major o menor vinculació des del punt de vista legislatiu, que defineixen una frontera més o menys real entre l'aire net i el contaminat.

Vigilància de la qualitat de l'aire: és el conjunt de sistemes i procediments utilitzats per avaluar la presència d'agents contaminants a l'atmosfera, així com l'evolució de les seves concentracions en el temps i l'espai, amb la finalitat de prevenir i reduir els efectes que puguin causar sobre la salut i el medi ambient.

• 1. Xarxes de vigilància: estacions de mesura dels contaminants constituïdes per equips manuals que prenen mostres i les analitzen al laboratori, i equips automàtics que subministren dades a un centre de control.
• 2. Mètodes d'anàlisi: comprenen processos físics, en els quals no s'alteren les característiques dels contaminants, i mètodes químics, basats en la transformació de les substàncies que s'analitzen.
• 3. Indicadors biològics: es basen en l'anàlisi de la sensibilitat que presenten algunes espècies d'éssers vius a certs contaminants gasosos atmosfèrics; els seus efectes permeten identificar la seva presència i vigilar l'evolució de la contaminació atmosfèrica.
• 4. Sensors lidar: permeten detectar els contaminants de l'aire mitjançant polsos làser que xoquen amb els contaminants, els quals es dispersen i tornen de nou al sensor.