Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

1.2-Arrazoimena:

Ezagutza zehatza eta abstraktua jasotzeko, antolatzeko eta auzi teoriko eta praktikoak ebazteko gaitasuna.

Ingurura egokitzeko arazo konplexuak gainditzeko ahalmena, baita ere sinboloa sortzekoa, eta errealitateko objektuen alderdi unibertsal eta abstraktua ezagutzeko.

A: Pentsamendu abstraktua ( kontzeptuak, judizioak eta arrazoiketa)

Gizakiak duen gaitasuna kontzeptuak sortzeko, haien artean, loturak egiteko (judizialak), horrela, iritziak eta arrazoiketak egiteko.

1. Kontzeptuak : Aristotelesen arabera, gauza baten adierazpen mentala, zentzumenen informaziotik abiatuta eratzen dena.

IZENA:

Kontzeptuen hitzezko adierazpena.

• Unibertsala: Multzo bereko elementu guztiei aplika dakizkieke eta.

• Abstraktuak:
  Gauzak ordezkatzen dituzte,

2.J14. Gaia TEORIA ETIKOAK

. TEORIA ETIKOEN SAILKAPENA

Bi talde handitan sailkatzen dira:

A. Zoriontasunaren Etikak:

Morala existitzen da berezko zoriontasunerako joera dugulako.

Maximoen etikak dira.

Maila honetako etikak: Aristotelesen eudemonismoa, Epikuroren hedonismo, Humeren utilitarismoa

B. Justiziaren etikak:

Morala existitzen da gure burua arrazionaltzat eta asketzat dugulako

Minimoen etikak dira.

Kanten teoria etikoa eta Apel-en eta Habermas-en diskurtsoaren etika.

A.ZORIONTASUNAREN ETIKAK:

1.EUDEMONISMOA: izaera eratzailea

Antzinako Grezia klasikoan gizartearen hezkuntzaren oinarria poema Epikoak ziren. Poema horietan pertsonai bakoitzak  bertute batean nabarmentzen zen eta Imitatzeko modukoa zen hango ikasle gazteentzat.

Aristotelesek Uste

Platón

Platón fue un filósofo ateniense que vivió entre los siglos V y IV a.C. Fue discípulo de Sócrates y maestro de otros filósofos como Aristóteles, quien perteneció a la Academia que Platón fundara. Estuvo interesado por la política y fue una de sus máximas aspiraciones la idea de un estado gobernado por la sabiduría. Llevó a cabo un amplio desarrollo de la filosofía en todas sus vertientes. Practicó el diálogo como expresión propia de la filosofía y dejó un amplio legado de obras escritas.

PAG(146)

Izaki bizidunak etengabe aldatzen dira, baina bi aldaketa mota daude: 

ontogenesia: izaki bakoitzak izaten dituen eraldaketak, jaio aurretik hasi eta hil arte. 

filogenesia: espeziak denboran zehar aldatu direla adierazten du: espezie batzuetatik beste batzuk sortu dira, filum (mota) edo leinu bat osatuz. 

Filogenesia kontuan hartzen ez zenean, espezie bakoitza aldaezina zela ulertzen zuten, beraz izaki bizidunen aniztasunaren existentziari buruzko azalpenei, teoria fixista esaten zaie. Aristotelesek ekin zion teoria fixista defendatzeari, XIX.Menderarte, non lehen fosilak agertu ziren. Erantzuna Georges Cuvier paleontologoak eman zuen (horrela eta guzti, bere azalpenak espezie haietako izaki guztiak kataklismo edo hondamendi baten

Definición de angustia por parte de Sartre

3) para Sartre la angustia no es aquello que nos paraliza del miedo sino que es el hecho de saber que nuestras decisiones no sólo nos influyen a nosotros sino que afectan a los demás, además que para Sartre al no existir Dios esa línea moral por la que nos manejamos entre lo que debemos hacer y lo que no no existe, entonces como no existe nada por encima del hombre es más complicado elegiré.

Concepto de desamparo

4) desamparo: este sentimiento es una consecuencia de la conciencia de la radical soledad en la que nos encontramos cuando decidimos: el elegir es inevitable, personal e intransferible. No podemos dejar de elegir (incluso cuando optamos por no elegir, elegimos no elegir, elegimos dejarnos... Continuar leyendo "Angustia, desamparo y ética según Sartre" »

1. Diferencias entre Platón y Sócrates en la Cuestión Metafísica

Concepción del Ser Humano

Sócrates

El ser humano es el centro de las reflexiones filosóficas. El alma es una combinación de la inteligencia y el carácter de un individuo. El bien y el mal se dividen en: alma, cuerpo y el externo.

Sócrates decía que la felicidad del hombre se da de inmediato si lleva una vida sana, por el hecho de llevarla ya disfruta del placer de serlo y ese es el verdadero premio.

Platón

El alma es eterna, su existencia es perdurable y está antes de unirse al cuerpo, por lo que esta unión ocurre de un modo accidental, resultando el ser humano. El alma continúa existiendo después de que el cuerpo deja de existir. Ubica el cuerpo en dos mundos: el sensible,... Continuar leyendo "Platón: Metafísica, Conocimiento y Ética - Un Recorrido por su Filosofía" »

La Valoració de la Raó i els Sentits

Per a Nietzsche, la història de la decadència d'Occident comença amb Sòcrates. Ell fou el culpable que la raó acabés triomfant contra els instints i contra la vida. Sòcrates, segons Nietzsche, va implantar de manera permanent, contra els apetits obscurs, una llum diürna: la llum de la raó. I establí la fatídica equació que diu que raó = virtut = felicitat. Des d'aquest moment, cal ser lúcids, racionals i intel·ligents en tot moment, i tota concessió als instints ens condueix cap a baix.

Amb Sòcrates, comença per a Occident la seva època de la raó. Però és Plató, el seu deixeble, qui construeix a aquest nou home teòric el seu reialme: el món de les idees, l'únic real, separat del... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica a la Raó i la Metafísica" »

1. Societat, Protecció i Govern

(I) Les persones van decidir formar una societat per tal de poder tenir protecció i seguretat. (II) Si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir. Els ciutadans, per tant, deixen de tenir cap obligació d'obeir-lo, i el poden destituir i establir-ne un de nou.

2. Definicions Clau

• "Poder legislatiu": aquella part de l'estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.
• "Estat de guerra": quan algú intenta violar un dels drets naturals d'un altre individu.

3. Concepció Política de Locke

Els trets bàsics de la concepció política de Locke són: drets naturals i estat de la naturalesa, contracte

6.¿Qué problema busca resolver M. Walzer al plantear la “igualdad compleja” como crítica comunitarista a la Igualdad liberal?

Walzer, enfrenta el tema de la igualdad asumiendo todas las Complejidades del individuo y de las comunidades y relaciones que va Construyendo.  Su visión es siempre Teórica de constituir una sociedad igualitaria compleja que la explica sobre la Base de la vivencia de la realidad en cualquier época o circunstancia, pero que No deja de ser una propuesta, que dado un conjunto de condiciones, debiera ser Igualitariamente compleja y difícilmente realizable en la historia humana.

Su proyecto de Sociedad Igualitarista Compleja, tiene bases Y miradas socialistas, con elementos de la propuesta de Marx, pero mucho más... Continuar leyendo "Qué es Teoría de la igualdad compleja" »

Primera Meditació: El dubte metòdic o radical

L’exigència De fonamentació: la destrucció de totes les opinions:

Regla O principi del dubte :

El Dubte no és real, és intel·lectual, i Descartes el fa servir com a Estratègia per a Destruïr les opinions que teníem abans perquè són una barreja de Veritats, opinions. I és millor destruïr-les per començar Des de 0, per tant per filosofiar el primer que haurem de fer és Netejar la ment ja que està plena de perjudicis. Si trobo el mínim Dubte, rebutjo, ho consideraré fals. Veritat absoluta = dubtar de totSi Ho poso en dubte vaig més enllà dels perjudicis i trobo veritats Absolutes.

1er Argument de dubte sobre els sentits: errors dels sentits.:

Els Sentits ens poden enganyar, cometen... Continuar leyendo "Penso, aleshores existeixo Descartes" »