Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

Filosofía: Amor al Conocimiento y la Búsqueda de la Verdad

Orígenes de la Filosofía: Grecia Antigua

• Historia: La filosofía occidental tiene sus raíces en la antigua Grecia.
• Principales autores griegos de la época mítica: Homero y Hesíodo.

Homero

• La Ilíada
• La Odisea

Hesíodo

• La Teogonía

El Nacimiento de la Filosofía

La filosofía surge cuando las necesidades básicas de la sociedad están cubiertas, permitiendo al ser humano la capacidad de detenerse, reflexionar y cuestionar la realidad.

Ramas Fundamentales de la Filosofía

La filosofía se subdivide en diversas áreas de estudio, cada una enfocada en aspectos específicos del conocimiento y la existencia:

• Estética

  Estudio de lo bello y el arte. Se pregunta: "¿Qué es lo bello?" y cómo provoca

Filosofia de Plató

La Raó Intuïtiva (Noesi)

La raó intuïtiva (noesi) és la forma superior del saber. És la captació pura (intuïció) de les idees amb l'intel·lecte (nous). Cal entendre la noesi com la culminació del procés del coneixement. Com que tot aquest procés es tracta de progressar a través de discursos per anar més enllà d'aquests fins a la contemplació de la veritat, Plató anomena aquest procés dialèctica.

La dialèctica és el procés racional en virtut del qual l'ànima, a partir del sensible, s'eleva progressivament cap a l'intel·ligible, envers el coneixement de les idees superiors. D'acord amb el mite de la caverna, cal entendre la dialèctica com un procés d'alliberament de la falsa aparença i dels sentits.... Continuar leyendo "Filosofia de Plató: Noesi, Antropologia i Física" »

Descartes y el Racionalismo: Fundamentos de la Filosofía Moderna

Descartes es uno de los pilares de la filosofía moderna y el principal exponente del racionalismo. Su contribución a esta etapa, como padre de la historia de la filosofía que conocemos bajo el nombre de modernidad, es relevante a un doble nivel: metodológico, porque inicia un nuevo método de pensamiento que busca calificar y racionalizar el saber filosófico; y metafísico, porque lleva a cabo una definición de conceptos fundamentales como sustancia, atributo y verdad, entre los más destacados.

El Racionalismo Cartesiano: La Razón como Fuente de Conocimiento

Como racionalista, Descartes piensa que los sentidos nos engañan y que, por medio de la razón, puede obtenerse conocimiento... Continuar leyendo "Descartes: Racionalismo, Duda Metódica y el 'Pienso, Luego Existo'" »

• Deducción: Extraer  consecuencias particulares , partiendo de una verdad general. De lo general a lo particular.

Nietzsche vs. Platón: Un Contraste Filosófico

Estos dos filósofos, Nietzsche y Platón, pueden identificarse con los dioses Apolo y Dioniso. Platón se representa con los valores apolíneos: belleza, perfección… Por el contrario, Nietzsche critica duramente estos valores acusándolos de negar la plenitud de la vida, ya que él se identifica con los valores dionisiacos, con lo instintivo y puramente vital.

Línea ontoepistemológica

De lo engañoso e imperfecto del mundo sensible deduce Platón la necesidad de un mundo verdadero y perfecto. Platón establece la existencia de dos mundos: el terrenal, que no es completamente verdadero, es solo una copia del mundo inteligible y trascendente. Para Nietzsche, la metafísica, que tanta importancia... Continuar leyendo "Nietzsche vs. Platón: Un Contraste Filosófico entre Apolo y Dioniso" »

Ètica i Política en Plató

Com ha d'actuar un home? Com s'ha d'organitzar un estat?

A) Ètica

L'home viu en el si d'una comunitat: la polis. Al marge de la ciutat, l'home no és res, ni rep educació, ni pot adquirir la saviesa, ni pot esdevenir bo. L'ètica i la política, per tant, van unides. Segons Plató, la justícia és el millor dels béns, la virtut màxima, on l'home vertaderament just actua independentment de les conseqüències materials de la seva acció. L'harmonia de les tres parts de l'ànima és el que ens fa ser justos, en posseir la virtut màxima: la justícia. Ara bé, si bé tothom té les tres parts de l'ànima, no tothom les té igualment desenvolupades.

B) L'Estat Ideal o Utòpic (vida política)

Per ser un bon governant... Continuar leyendo "Ètica i Política en Plató: Ànima, Justícia i Estat Ideal" »

La Dialèctica Platònica: Definició i Tipus

La dialèctica reconeix que, quan tracta amb les definicions de les idees, parteix d’hipòtesis per tal d’anar ascendint en el raonament fins a arribar a una definició no hipotètica, universal, clara i objectiva. A més, la dialèctica permet no només establir les definicions de les idees i la intel·lecció, sinó que també analitza les relacions entre les idees:

• La idea de bé és la idea primera i rectora, la més important, la causa final i principi de l’ordre establert al món intel·ligible.
• En un segon nivell, però molt pròxim a la idea de bé, hi ha les idees de bellesa i de justícia.

Tipus de Dialèctica: Ascendent i Descendent

Convé distingir dos sentits de dialèctica:

• Dialèctica

Tipos de obras de Platón

Diálogos socráticos

Obras escritas bajo la influencia de Sócrates. La mayoría de los diálogos no llegan a ningún resultado determinado. (Ejemplo: Protágoras)

Obras de transición

Obras en las que Platón empieza a desarrollar un método de pensamiento propio. (Ejemplo: Gorgias)

Obras de madurez

Obras en las que se encuentran diálogos con doctrinas platónicas más significativas. (Ejemplo: La república)

Obras de vejez

Obras en las que el pensamiento platónico empieza a hacerse más complejo, alcanzando un gran nivel de abstracción. (Ejemplo: Critias)

Pensamiento de Platón sobre la democracia

Platón consideraba que todos los ciudadanos, excepto los esclavos, los extranjeros y las mujeres, tenían derecho a participar... Continuar leyendo "El Pensamiento de Platón: Ideas Clave y Legado Filosófico" »

ELS RÈGIMS POLÍTICS EN PLATÓ

Segons Plató hi ha cinc tipus de règims polítics.
Proposa una gradació des del món perfecte, que és L´aristocràcia, fins els més imperfectes que són la democràcia i la tirania.

ARISTOCRÀCIA- TIMOCRÀCIA- OLIGARQUIA DEMOCRÀCIA (-) TIRANIA (-)

Aristocràcia:

En Grec, Aristos vol dir el millor i cratos poder. L'aristocràcia és el govern dels millors. Dels magistrats que tenen l’ànima Millor, més perfecte. Està dirigida pel filòsof-rei, perquè El filòsof és el que millor coneix la idea de bé i per tant qui millor pot Portar-la a la pràctica.

Aquest govern entra en crisi per Error dels magistrats quan analitzen l’ànima dels infants.

Aleshores apareix la Timocràcia (en Grec timos=... Continuar leyendo "Els Règims Polítics en Plató: Aristocràcia, Timocràcia, Oligarquia, Democràcia i Tirania" »

Sofistes i Sòcrates

Els sofistes:

• Un moviment il·lustrat en el context de la polis democràtica, Atenes, de renovació cultural, no pas un conjunt de doctrines subscrites unànimement per un grup d'autors.

• Gir antropològic de la filosofia.

• Dues generacions de sofistes:

- Primera (Protàgores, Gòrgies): antidogmàtica, relativista en matèria moral i política (Protàgores) i amb tendència a l'escepticisme (Gòrgies);

- Segona (Hípies, Trasímac, Antifó): reforça la distinció physis/nómos (naturalesa/convenció), més aviat utilitarista en matèria moral i política i accepta, en diversa mesura segons cada autor, la tesi de la validesa natural del dret del més fort, amb el consequent amoralisme i/o immoralisme.

Sòcrates:

• Sòcrates com a