Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

La Substància Segons Locke

Locke aborda la qüestió de la substància de manera diferent a Descartes. No es pregunta "què existeix?" o "quines són les categories ontològiques fonamentals?", sinó "què permet que algunes combinacions d'idees es considerin com a idees que representen qualitats d'una única cosa?".

Locke afirma que la noció de substància no fa referència a quelcom que pugui ser conegut directament. La substància no pot ser coneguda, només pot ser suposada. Mai percebem la substància (per exemple, una poma), sinó les seves qualitats.

Aquesta concepció de la substància és, però, insatisfactòria perquè Locke no explica per què les coses necessiten un substrat per a percebre's juntes de manera cohesionada.

Tipus de

Platón vs. Aristóteles: Idealismo frente a Realismo

Mientras que Platón representa el idealismo, ya que persigue la perfección no existente en el mundo material —únicamente presente en el mundo de las ideas—, Aristóteles representa el realismo porque defiende que el verdadero conocimiento y la verdad no se encuentran en el mundo de las ideas, sino que tenemos que buscarlos en este mundo.

Aristóteles criticará las doctrinas de su maestro y tratará de dar una respuesta adecuada a los problemas del ser y del conocimiento. Para Aristóteles, a diferencia de Platón, el alma y el cuerpo están ligados, ya que el alma es el principio de vida y no solo de movimiento, como en Platón. Aristóteles establece tres tipos de alma que estarán... Continuar leyendo "Platón vs. Aristóteles: Diferencias Fundamentales en Metafísica y Política" »

Capítol II: La fundació de la ciutat (polis)

Llinatge i aristocràcia: Aristos significa intel·lectual, els millors (excel·lència) i saviesa. El filòsof és el savi, pedagog i polític.

Els graus del coneixement

Diferenciació entre els ulls físics i els ulls de l'ànima:

• Ulls físics (opinió): 1. Aparença (semblança/hipòtesi), 2. Creença.
• Ulls de l'ànima (intel·ligència): 3. Enteniment, 4. Saber.

Per què la justícia és superior a la injustícia? Per l'ordre, l'equilibri i l'harmonia enfront del desordre.

Capítol VII: El viatge de l'ànima

El mite de la caverna: Representa la teoria de les idees i els graus de coneixement. La dialèctica (maièutica) és la pedagogia i l'educació filosòfica que ens porta de la ignorància al coneixement.... Continuar leyendo "La República de Plató: Justícia, Dialèctica i la Caverna" »

John Locke: Empirisme i Idees

Crítica de Locke a l'Innatism

Locke és un empirista: sosté que el nostre coneixement del món prové sempre de l'experiència. Aquesta dóna lloc a les idees (terme clau en l'empirisme que ressona a Plató). Locke criticarà el postulat racionalista d'acord amb el qual existeixen idees innates. La seva tesi és: si mostrem com obtenim tot el coneixement que posseïm, aleshores sabrem que aquest coneixement és el resultat de les nostres experiències i les nostres facultats i, per tant, sabrem que no és innat.

L'Argument de l'Assentiment General

El principal argument a favor de l'existència de les idees innates és l'argument de l'Assentiment General: Hi ha principis o idees que són compartides per tota la humanitat.... Continuar leyendo "John Locke: Empirisme i Crítica a l'Innatism" »

A Teoría das Ideas: Clave da Epistemoloxía Platónica

A Teoría das Ideas é a clave explicativa da teoría do coñecemento platónica. As Ideas preséntanse ao intelecto humano como un sistema de esencias e verdades eternas e exactas.

Ideas e a Separación do Coñecemento

En primeiro lugar, Platón afirma a heteroxeneidade do coñecemento intelectual e da percepción sensible. Por conseguinte, Platón é herdeiro da filosofía de Parménides ao aceptar o abismo que este abrira entre a razón e os sentidos.

Segundo Platón, as Ideas son realidades separadas. Polo tanto, a percepción das cousas sensibles proporciónanos unha opinión (doxa) acerca de algo que aparenta ser, pero que en realidade non é un ser verdadeiro. As Ideas, entón, só... Continuar leyendo "A Teoría das Ideas de Platón: Clave do Coñecemento e a Dialéctica" »

El Pensamiento Tópico de Viehweg

El pensamiento tópico de Viehweg nos permite problematizar el supuesto normativo.

La legalidad y validez del Estado legislativo es definida por el sistema. La teoría estándar de la argumentación quiere que la validez no dependa del sistema, sino que se vuelva extra-sistémica (depende del sistema y de condiciones por fuera del sistema). La validez de las normas de la Constitución ya no están sometidas a un concepto de validez cerrado, sino que acudimos a criterios por fuera del sistema como las de derecho internacional.

A partir de las teorías estándar de la argumentación, el concepto y la validez del derecho se vuelve un sistema abierto.

Rupturas del Pensamiento Problemático

1. No hay un compromiso con la

La Existencia de Dios: Las Cinco Vías

Por lo que respecta a la existencia de Dios, Santo Tomás afirma que es una verdad evidente considerada en sí misma, pero no considerada respecto al hombre y su razón limitada. Es necesario, pues, demostrarla de un modo evidente para la razón, y la única forma posible es argumentando a posteriori.

En la Suma Teológica, primera parte, capítulos 2 y 3, encontramos las cinco vías de la demostración de la existencia de Dios:

1. Del movimiento: Todo lo que se mueve es movido por otro, y como una serie infinita de causas es imposible, hemos de admitir la existencia de un primer motor inmóvil: Dios.
2. De las causas eficientes: Nos consta la existencia de causas eficientes que no pueden ser causa de sí mismas,

Introducció a l'epistemologia

Epistemologia: part de la filosofia que estudia els principis, fonaments, extensió i mètodes de la comprensió humana.

El problema de la democràcia

Problema: El problema amb la democràcia és que hi ha desinformació, perill d’extremisme o radicalisme; cada cop la gent vota menys i estan guanyant els partits extremistes. Ja que no arribem a decisions conjuntes, sempre que vulguem mantenir aquesta democràcia.

La definició de coneixement

El conjunt d’afirmacions vertaderes sobre el món (i el conjunt de coneixements que formen) ens ajuda a formar-nos una idea de la realitat. La definició clàssica de coneixement és una creença veritable justificada.

• Creença: creure alguna cosa significa, simplificant, donar

David Hume: Conceptes Clau

Definicions

Ànima: Idea de la qual no tenim cap impressió com a substància sobre la qual resideixen els pensaments.

Contingent: Veritat que és així, però podria ser d'una altra manera.

Creença: Tipus de coneixement probable basat en l'experiència d'observar una repetició de fets en el passat i que és resultat de l'hàbit i el costum.

Déu: Idea de la qual no tenim cap impressió.

Essència: Idea complexa formada per la imaginació basada en l'hàbit d'observar les semblances entre els diferents objectes.

Fenomenisme: Posició filosòfica sobre els límits del coneixement humà que afirma que aquest coneixement no pot anar més enllà de les percepcions que apareixen en la ment.

Idea: Les idees són les dades mediatitzades... Continuar leyendo "David Hume: Empirisme i Crítica Filosòfica" »