Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

Crítica de l'Innatismo

Argument del Consens Universal

Argument: "... hi ha uns principis, tant especulatius com pràctics, acceptats de manera universal per tothom".

Objeccions

• A banda de la teoria de l'innatisme, hi ha altres teories que poden explicar per què els humans comparteixen les mateixes veritats.
• Els nens i els idiotes, per exemple, no tenen en la seva ment aquests principis.

Argument Platònic

(Reminiscència: conèixer és recordar / l'enteniment descobreix el que ja sabia):

Versió general: Poden haver-hi en l'enteniment veritats que el mateix enteniment desconegui.

Altres Versions

1. La capacitat intel·lectual és innata, el coneixement adquirit.
2. El descobriment de la veritat inconscient al principi depèn de la maduració de l'enteniment.

Definición y Naturaleza de la Filosofía

¿Qué es la filosofía? Etimológicamente, significa amor al saber, y el filósofo es el amigo o amante de la sabiduría. ¿Qué busca el filósofo? No puede ser el saberlo todo, porque nadie puede saberlo todo.

Heráclito afirmó que lo que debe caracterizar al sabio no es saber cantidad de cosas, sino conocer la razón que todo lo rige. Detrás de este pensamiento se encuentra la distinción fundamental entre la apariencia y la realidad.

Otra característica de la filosofía fue el hecho de que la sabiduría no se buscaba por ninguna utilidad práctica concreta. Según Aristóteles, el hombre no cumple con su condición de animal racional cuando trabaja como un animal, sino cuando se dedica a la racionalidad.... Continuar leyendo "Fundamentos de la Filosofía: Origen, Ramas y la Transición del Mito al Logos" »

Ezagutzaren Teoria

Platon dualista da arlo guztietan: dualismo ontologikoa, antropologikoa eta epistemologikoa. Azken teoria honek ezagutza mota bi daudela defendatzen du. Bata, zentzumenen bidez hartzen duguna (iritzia edo Doxa) eta bestea, arrazoimenaren bidezkoa (zientzia edo Episteme).

Ezagutza mota batetik bestera pasatzeko, ezinbestekoa da heziera. Baina hezieraren prozesua mailakatua da. Lehenengo, aritmetika, geometria eta astronomia ezagutuko ditugu, eta bukaeran, dialektika. Dialektika galderen eta erantzunen bidez ideiak eta euren arteko harremanak aztertzean datza. Dialektika atzemateko gai denak Ongia atzemango du; izan ere, bera da hezieraren helburua eta azken pausua.

Platonek herritar onenak gaztetatik aukeratu eta haiei heziera... Continuar leyendo "Platonen Filosofia: Ezagutza eta Ideien Mundua" »

No confondre filosofia d’arrels cristiana i àrabs amb la teologia

Cristianisme

Pares de l'Església

Dues actituds davant la saviesa profana

• Cristianisme obert: Pares apologistes, Escola d'Alexandria, Sant Agustí, Pseudo-Dionís.
• Cristianisme tancat: Menyspreu per la saviesa profana, considerada origen d'heretgies.

Pensament Àrab

Es plantegen la relació entre filosofia i teologia, de manera similar al cristianisme tancat.

Dues escoles principals

• Escola del Mutazilisme: Interpretació al·legòrica de l'Alcorà. Considerats heterodoxos.
• Escola dels Mutakalimis: Interpretació literal de l'Alcorà. Més ortodoxos. Defensen l'absoluta omnipotència divina.

Principals filòsofs

• Avicena: Influït per Plató i Aristòtil. Tracta qüestions metafísiques

La Metafísica Contemporánea: Corrientes Clave del Siglo XIX y XX

En los siglos XIX y XX, la metafísica experimentó profundas transformaciones a través de diversas corrientes filosóficas, destacando el Idealismo Alemán, el Marxismo y el Existencialismo.

El Idealismo Alemán

Esta corriente, heredera del pensamiento kantiano, surge a raíz de un cuestionamiento fundamental de conceptos previos. Sus principales representantes fueron Fichte, Schelling y Hegel. A diferencia de Kant, estos filósofos consideraron que el noúmeno era un concepto erróneo e injustificado, que debía ser suprimido. Sin él, toda realidad se concibe como una construcción del sujeto, y nada queda fuera de su alcance. Para los idealistas alemanes, la realidad es, en... Continuar leyendo "Grandes Corrientes de la Metafísica Contemporánea: Idealismo, Marxismo y Vitalismo Nietzscheano" »

Comparació entre Nietzsche i Plató

Nietzsche és un dels autors més polèmics de la història de la filosofia. Fa una crítica radical i demolidora dels valors de la cultura occidental, expressant una reacció contra el racionalisme imposat per Plató, filòsof grec deixeble de Sòcrates.

La crítica al racionalisme platònic

En primer lloc, Nietzsche defensa una filosofia vitalista. Creu que els éssers humans hem de viure una vida plena i intensa però, a causa dels valors imposats, no podem fer-ho. Nietzsche acusa Plató de ser el primer causant en centrar la vida de l'home en la raó i el coneixement, negant una part molt important d'aquest: els desitjos del cos i les passions, és a dir, la part irracional.

Apol·lini i Dionisíac: Dues

La Epistemología de Kant: Sensibilidad, Entendimiento y el Fenómeno

Kant distingue dos facultades de conocimiento:

• La Sensibilidad: Facultad por la cual las cosas nos son dadas. Es intuitiva, pues se siente de manera directa e inmediata, y pasiva, porque se deja impresionar por las cosas exteriores.
• El Entendimiento: Facultad por la cual pensamos las sensaciones. Es activo, porque reproduce espontáneamente representaciones, y discursivo, pues procede por pasos, obteniendo juicios a partir de representaciones.

Los Actos de la Sensibilidad: Las Intuiciones

Los actos de la sensibilidad son intuiciones. Para Kant, la intuición siempre es sensible, nunca intelectual. Se dividen en dos clases:

1. Intuiciones Empíricas

Son las sensaciones y percepciones,... Continuar leyendo "Conceptos Clave de Kant y Marx: Sensibilidad, Fenómeno y la Base Económica del Cambio Social" »

Dualismo antropologikoa

Gizakia bi zatiz osatuta dago: arima eta gorputza. Arima da gizaki egiten gaituena, ideien mundukoa, ez-materiala, ez-sotua eta hilezkorra. Gorputza, aldiz, materiaz egina, sortua, aldakorra eta hilkorra da, eta mundu fisikoari dagokio.

Arimaren helburua eta gorputzaren kartzela

Arimaren helburua ongia ezagutzea da, ona izan ahal izateko eta zoriontsu zen ideien mundura bueltatu ahal izateko, baina horretarako gorputza oztopo du. Izatez, hasiera batean arimak ezagutzen zuen ongia, baina akats bat egin eta zigor gisa gorputz batean sartu eta mundu fisikora dator, ordura arte zekien guztia ahaztuz. Gorputza arimaren kartzela dela esan ohi da horregatik. Arimak dialektikaren bidez berreskura dezake soilik ideien munduan zuen... Continuar leyendo "Platonen Dualismo Antropologikoa eta Ezagueraren Teoria" »

1. La dialéctica: Es un saber propio de las formas o ideas.

2. El pensamiento discursivo: Se ocupa de los objetos matemáticos.

Platón tenía una alta consideración por las matemáticas como ciencias, pero por encima de ellas se encuentra la dialéctica, que él entiende como la ciencia de las ideas, no como el arte de razonar para convencer al rival. Las matemáticas serían inferiores a la dialéctica por dos motivos:

1. Se sirven de imágenes y representaciones sensibles para desarrollar sus planteamientos, mientras que la dialéctica excluye cualquier concesión a lo sensible y opera con ideas o conceptos.
2. Las matemáticas toman las definiciones de los objetos matemáticos, cuyo estatuto es el de una hipótesis a demostrar, como axiomas a partir

Positibismoa eta Bizitzaren Filosofiak

1. Zertan datza Positibismoa eta bizitzaren filosofiak, eta nortzuk dira beren teorikorik inportanteenak.

   • Positibismoa: Garapen zientifiko eta teknikoetan oinarrituta, zientziak bide seguruak zirela gizakiaren aurrerapenerako defendatzen zuen. Teorialari nagusia: Comte.
   • Bizitzaren Filosofiak: Gizabanakoaren bizitzaren izaera berezia eta nagusia azpimarratu zuten. Teorialari nagusiak: Henri Bergson, Friedrich Nietzsche eta José Ortega y Gasset.

2. Zeintzuk dira XX. mendeko hiru mugimendu inportanteenak, definitu, eta aipatu beren teoririk inportanteenak.

   • Existentzialismoa: Gai nagusia giza existentzia da; uste zuten norberaren existentzia zela auzi filosofiko nagusia. Teorialariak: Heidegger, Sartre eta Camus.
   • Filosofia