Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

Ordenar por
Materia
Nivel

Platón Esencial: Conceptos Clave de su Filosofía y su Impacto en el Pensamiento Occidental

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 6,79 KB

Mundo Inteligible: La Dualidad Platónica de la Realidad

Para Platón, existen dos mundos: el Mundo Sensible (MS) y el Mundo Inteligible (MI). El Mundo Inteligible está formado por las Ideas o Formas eternas e inmutables, como el Bien, la Justicia, el Hombre, etc. El Mundo Sensible, por su parte, fue creado por el Demiurgo, una especie de artesano divino que modeló la materia basándose en las Ideas del Mundo Inteligible. Las cosas del Mundo Sensible están constituidas de materia, pero su esencia y su ser derivan de la Idea o Forma de la que participan. El Mundo Inteligible es, por tanto, el fundamento y la causa del mundo físico. Para conocer el mundo verdadero y alcanzar la sabiduría, es necesario elevarnos hacia las Ideas mediante la... Continuar leyendo "Platón Esencial: Conceptos Clave de su Filosofía y su Impacto en el Pensamiento Occidental" »

Descartes i el Racionalisme: Crisi del Segle XVII i Mètode Deductiu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 8,03 KB

La Crisi del Segle XVII i el Racionalisme de Descartes

El segle XVII va estar marcat per una profunda crisi religiosa i política. La coexistència del catolicisme, el protestantisme i l'anglicanisme va generar conflictes que van desembocar en la Guerra dels Trenta Anys. En aquest context, René Descartes va qüestionar els ensenyaments rebuts i va buscar la seva pròpia experiència. La figura de Déu va ser una peça imprescindible en la seva filosofia.

La Revolució Científica

Paral·lelament, es va produir una revolució científica amb importants avenços en:

  • Astronomia: Descobriment de l'heliocentrisme per Kepler.
  • Física: Unificació de les lleis de l'univers per Galileu.
  • Metodologia: Desenvolupament del mètode hipoteticodeductiu (basat
... Continuar leyendo "Descartes i el Racionalisme: Crisi del Segle XVII i Mètode Deductiu" »

Descartes vs Hume: Diferencias Clave en Epistemología

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 3,09 KB

Comparación Epistemológica: Descartes y Hume

El empirismo, representado por Hume, al igual que el racionalismo, representado por Descartes, se centran en el conocimiento y en el modo en que conocemos, así como en los materiales de que está hecho el conocimiento.

Fuente del Conocimiento

Para los racionalistas, la razón humana es la única vía para llegar al conocimiento. Muestran menosprecio por los sentidos. Las ideas surgen del interior, independientes de la experiencia. El ideal es alcanzar la verdad con exactitud, como los axiomas matemáticos.

Los empiristas enfatizan el papel de la experiencia, ligada a la percepción, por medio de la cual se llega al conocimiento. Rechazan las ideas innatas; todas las ideas son concretas y provienen... Continuar leyendo "Descartes vs Hume: Diferencias Clave en Epistemología" »

Els Principals Enfocaments de la Sociologia Industrial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 9,08 KB

1.3. Els Principals Enfocaments

1.3.1. Teories Clàssiques de la Industrialització

Hi ha autors que es poden considerar bàsics per la seva especial contribució a la sociologia industrial, de l'empresa i el treball. Cal destacar bàsicament:

  • Karl Marx: Els conceptes de conflicte i alienació han estat un bon detonant per seguir fortificant tota una línia d'investigació i de construcció teòrica, que han permès bastir el discurs sociològic contemporani.
  • Max Weber: Posa els fonaments de la sociologia de les organitzacions, que influirà enormement en la nostra disciplina; i de l’ètica del treball.
  • Emile Durkheim: Insisteix amb els efectes d'una societat massa estructurada i fortament centrada en l'especialització dels seus membres.
  • Joseph
... Continuar leyendo "Els Principals Enfocaments de la Sociologia Industrial" »

Epistemología de David Hume: El Origen y los Límites del Entendimiento Humano

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 3,28 KB

David Hume: El Origen y los Límites del Conocimiento

El objetivo primordial de su filosofía fue establecer el origen y los límites del conocimiento humano. Hume denomina percepciones a todos los contenidos de la mente. Se dividen en los siguientes tipos:

  • Impresiones: Son sensaciones y emociones. Se caracterizan por ser inmediatas, vivaces e intensas.
  • Ideas: Son las representaciones mentales de las impresiones, y son mediatas, débiles y poco vivaces. Hay dos tipos:
    • Simples: Corresponden a impresiones directas.
    • Complejas: Se forman por la asociación de otras ideas debido a la memoria y la imaginación.

Las Leyes de Asociación de Ideas

Las leyes de asociación explican el modo como el ser humano organiza sus ideas y debe quedar claro que esa organización... Continuar leyendo "Epistemología de David Hume: El Origen y los Límites del Entendimiento Humano" »

Aristòtil: Biografia, Filosofia i Influència

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 34,27 KB

Aristòtil (384-322 aC)

Biografia

  • Naixement i Mort: Nascut a Estagira (Macedònia) i mort a Eubea.
  • Context Macedoni: Proximitat al poder macedoni, però gaudia de l'ambient culte d'Atenes.
  • Formació Privilegiada: Fill de Nicòmac, metge i amic del rei Amintes (avi d'Alexandre el Gran). La seva mare també era metge.
  • Etapa a l'Acadèmia: Als 17 anys, esdevé deixeble i col·lega de Plató durant 20 anys, especialitzant-se en retòrica.
  • Obres i Coneixements: Autor de llibres tècnics, similars a apunts de classe, que mostren un ampli coneixement en diverses disciplines.
  • Sortida de l'Acadèmia: Després de 20 anys, marxa de l'Acadèmia per tensions amb Plató sobre la successió.
  • Mestre d'Alexandre: Retorna a Macedònia i esdevé mestre d'Alexandre el
... Continuar leyendo "Aristòtil: Biografia, Filosofia i Influència" »

Fundamentos Filosóficos: Ética, Epistemología y Política en Kant, Aristóteles, Hobbes y Rousseau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 4,6 KB

Relación y Comparación de Teorías Filosóficas

I. Ética: Kant frente a Aristóteles

La Caracterización de la Ley Moral

En primer lugar, vamos a comparar las teorías éticas de Kant y Aristóteles. La primera diferencia la encontramos en la caracterización que hacen de la ley moral.

  • Para Kant: La ley moral se define por su universalidad y necesidad. Se basa en un solo imperativo categórico que es válido para todas las circunstancias.
  • Para Aristóteles: La ley moral se define por su universalidad, pero no por su necesidad. Se basa en muchos imperativos hipotéticos, tantos como circunstancias posibles se puedan dar.

Fundamento y Fin Último

Para Aristóteles, la experiencia es el fundamento de la ley moral. Kant, al contrario, considera que... Continuar leyendo "Fundamentos Filosóficos: Ética, Epistemología y Política en Kant, Aristóteles, Hobbes y Rousseau" »

La Genealogia de la Moral de Nietzsche: La Inversió de Valors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 3,17 KB

Capítol I: La Genealogia de Bo i Dolent

La Moral dels Senyors (BO)

  • S’autodenominen bons per diferenciar-se dels dolents.
  • Són superiors (físicament i psicològicament).
  • Propietaris, nobles, valents, homes de guerra.

Etimologia Associada

  • Finn (gaèlic): home de cap ros.
  • Malus (llatí): home de la pell fosca.

Símbol: L'Àguila.

La Moral dels Esclaus (DOLENT)

  • Dèbils, humils, vulgars, covards.

Símbol: El Xai.

L’àguila representa els bons i el xai els dolents. Les àguiles cacen i es mengen els xais per naturalesa. Per tant, els bons s’imposen sobre els dolents per naturalesa, sense mala intenció.

El Sorgiment de la Casta Sacerdotal

Els nobles (els millors) s’estableixen com a bons per distanciar-se dels vulgars i plebeus. Els nobles són els senyors,... Continuar leyendo "La Genealogia de la Moral de Nietzsche: La Inversió de Valors" »

Ptolomeo y la Teoría Musical en la Antigüedad: Razón y Percepción

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 2,57 KB

Ptolomeo: Matemáticas y Armonía

Ptolomeo trabajó en Egipto durante el siglo II d. C. y es famoso por sus investigaciones matemáticas y astronómicas, aunque abarcó muchas otras ramas del saber. Su tratado de armonía resulta fundamental para musicólogos e historiadores de la ciencia, debido a su aproximación a los fines y métodos del conocimiento científico.

Metodología y principios armónicos

Ptolomeo critica a Aristoxeno y prefiere utilizar proporciones numéricas, al igual que los pitagóricos, aunque también identifica limitaciones en las teorías de estos últimos. Para Ptolomeo, los principios de la armonía son matemáticos y deben estudiarse mediante la razón y el pensamiento lógico, confirmándose posteriormente a través... Continuar leyendo "Ptolomeo y la Teoría Musical en la Antigüedad: Razón y Percepción" »

Descartes: Substància Divina, Món Extens i Llibertat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 4,39 KB

Descartes: Substància Divina, Jo Pensant i Món

La Substància Divina: Déu com a Garantia de Veritat

Descartes considera que el "jo pensant" no és perfecte, i que el mateix dubte metòdic s'ha establert per tal de corregir-ne els errors. El "jo pensant" posseeix la idea de perfecció. Si tenim consciència de la nostra naturalesa imperfecta és perquè sabem en què consisteix una naturalesa perfecta i ens hi comparem. Així, la idea de la perfecció, innata en nosaltres, és la idea d'un ésser perfecte: és la idea de Déu.

Descartes afirma que aquesta idea de perfecció (o Déu) no pot provenir de nosaltres, éssers imperfectes. Per tant, ha d'haver estat una realitat divina la que l'ha fet sorgir dins de les nostres ments. Del conjunt... Continuar leyendo "Descartes: Substància Divina, Món Extens i Llibertat" »