Chuletas y apuntes de Deporte y Educación Física de Formación Profesional

Principis de l'Entrenament

Els principis de l'entrenament són una sèrie de postulats que donen coherència a la planificació perquè aquesta sigui segura i efectiva. Són la base teòrica per poder aplicar els diferents sistemes de l'entrenament i d'aquesta manera millorar la condició física, el rendiment i la salut.

1. Principi d'Individualitat

Els programes d'entrenament s'han d'adaptar a:

• Cada esportista, a les seves necessitats individuals, a les seves capacitats inicials (físiques, tècniques, tàctiques i psicològiques).
• A les necessitats específiques de l'esport practicat.

2. Principi de Globalitat

Estar en forma implica tot el cos. Cal un equilibri entre les diferents parts.

Això, però, en el camp del rendiment no té validesa. Quan... Continuar leyendo "Principis Clau de l'Entrenament Esportiu" »

1-Zer da eraginkortasuna irakaskuntzan? Noiz gara eraginkorrak?-Ditugun baliabideen erabilera gorenarekin lortzen da. Denbora eta ikasketa mailak hartu behar dira kontuan. Barneratze maila altua denean, denborarekiko ekonomikoa denean eta pertsona askorengan eragiten duenean (indibidualizazio eta inklusio printzipioak) eraginkorrak gara.

2-Oinarri hezitzaile orokorrak azaldu. Norbere burua ezagutzeko irakaskuntza: GHak gure muga eta gaitasunari buruzko informazioa eskaintzen digu. Irakaskuntza aktiboa: Ikasle pasiboen aldean, irtenbide eta emaitzen bila aktibo izatea. Irakaskuntza emantzipatzailea: ikasleari, bere nortasun, maila ebaluatibo eta materiaren ezagutzaren arabera, erabakitze eta ardura gaitasunak uzten zaizkio.

3- Printzipio didaktikoak

Anteversió : Principals

Psoes Major

O:

Cara lateral de les vèrtebres D12-L5

I:

Trocànter menor del fèmur
Psoes ilíac

O:

Cara lateral de les vèrtebres D12-L5

I:

Trocànter menor del fèmur

Retroversió : Principals

Gluti major

O:

Cresta ilíaca i sacre

I:

Diàfisis del fèmur en la cara posterior terç superior
Isqui tibials

O:

Tuberositat isquiàtica

I:

Epífisi proximal de la tíbia en la cara superior

Abducció : Principals

Gluti mig

O:

Cara posterior de la fosa ilíaca

I:

Trocànter major del fèmur
Gluti menor

O:

Cara externa del coxal

I:

Trocànter major del fèmur
T.F.L

O:

Espina ilíaca antera superior

I:

Cintilla ili tibial

Adducció: Principals

Adductor

O:

Pubis

I:

Cara interna de la diàfisis del fèmur
Pectini

O:

Cresta pectínea

I:

Línia aspra del fèmur.... Continuar leyendo "Músculs principals de la cintura pelviana" »

1. Ordre de la cadena de supervivència

   c) Alerta - RCP bàsica - Desfibril·lació - RCP avançada.

2. Per què obrir la via aèria abans de comprovar la respiració?

   a) Per evitar la caiguda de la llengua i afavorir el pas de l’aire.

3. Quan comencen les compressions en un nen?

   a) Després d'obrir les vies aèries, comprovar si no respira i fer 5 insuflacions.

4. Senyala la resposta correcta: Les compressions en un nen?

   b) Amb el taló d’una sola mà damunt l'estern.

5. Relació compressions/ventilacions en RCP pediàtrica

   a) 15 compressions / 2 ventilacions.

6. Causa de fracàs en maniobres ventilatòries?

   d) Totes correctes (objecte que obstrueix, incorrecta maniobra front-mentó...).

7. Resposta correcta en obstrucció parcial de la via aèria

   a) En adults,

Segons el TIPUS DE CONTRACCIÓ MUSCULAR

-Força isomètrica

Existeix una tensió muscular però no hi ha moviment

-Força isotònica

Existeix moviment al vèncer la resistència existent.

1. Isotònica concèntrica. La contracció produeix escorçament del múscul amb acceleració. Els orígens-insercions s'apropen
2. Isotònica excèntrica. La contracció produeix un allargament del múscul i una desacceleració. Les insercions s'allunyen.

Força pliometrica o Reactiva

Capacitat de realitzar una contracció excèntrica seguida d'una contracció concèntrica immediatament després. Dins de les forces pliomètriques podem distingir entre:

1. Força Explosiva balística. Es tracta de vèncer una resistència petita a la màxima velocitat i s'executa amb una contracció

Periostio:

fina capa membranosa de color blanquinos, rica en vasos sanguinis i nervis que recobreixen l'os, excepte els cartílags articulars.

Endostio:

fina capa de teixit fibroso, que recobreix les cavitats internes de l'os.

Clas. Arts.

Control sobre la participació

La participació pot ser un element molt important, que fins i tot sigui un dels objectius de la pràctica esportiva (iniciació, recreació, etc.).

Realitzar una visió de conjunt sobre la participació del grup:

• Podem detectar de manera general, l’existència d’esportistes que estan actuant anormalment, ja sigui per excés com per defecte.
• Portar un control de l’assistència dels esportistes.
• Es pot dissenyar una fitxa que inclogui aquests aspectes. Es pot dissenyar una fitxa que controli l’assistència i la participació.
• Assenyalar un espai fix per a cada practicant.

És aconsellable ubicar cada component del grup en un espai determinat de treball. Això permet localitzar ràpidament l'individu i marcar la... Continuar leyendo "Control i Seguretat en la Pràctica Esportiva" »

Sistema Esquelético

¿Cómo funcionan en conjunto músculos y esqueleto para proporcionar movimiento?

Casi todo animal se mueve al contraer los músculos, lo que ejerce fuerza sobre una estructura que sostiene el cuerpo, llamado esqueleto. Las acciones de músculos antagonistas sobre los esqueletos mueven los cuerpos animales.

Músculos antagonistas

Son pares de músculos con acciones opuestas que comprimen o jalan sobre su esqueleto.

Tipos de esqueletos

• Esqueleto hidrostático
• Exoesqueleto
• Endoesqueleto

Esqueletos hidrostáticos

• Gusanos, cnidarios (medusas, anémonas) y muchos moluscos tienen esqueletos hidrostáticos.
• El esqueleto hidrostático es básicamente un saco o tubo lleno de líquido.
• Los esqueletos hidrostáticos no poseen estructuras duras

A. Clasificación de la Discapacidad Visual

DV1. Ciegos totales: Ningún estímulo visual.

DV2. Baja visión: Perciben estímulos y se anticipan.

B. Adaptaciones del Espacio

• Informar previamente de todo y permitir que la persona explore el entorno.
• Facilitar la percepción de estímulos sonoros. Delimitar espacios o zonas de descanso para compensar la desventaja.
• Familiarizar con el material a utilizar.
• Utilizar materiales con colores vivos y fáciles de percibir.
• Remarcar con colores vivos los objetivos a distancia.
• Incorporar materiales con sonidos o efectos sonoros (si es posible).
• Delimitar el espacio con fluorescentes o colores vivos.
• Incorporar elementos de relieve para facilitar el agarre.
• Incorporar sonidos, cambiar la textura o adherir bandas

Capacidades Coordinativas

Según Hipólito Camacho (1997): “son capacidades sensomotrices consolidadas del rendimiento de la personalidad; que se aplican conscientemente en la dirección del movimientos, componentes de una acción motriz con una finalidad determinada”. Por consiguiente, estas capacidades dirigen y regulan el movimiento a través del sistema nervioso central.

El anterior concepto indica que las capacidades coordinativas a nivel sensomotriz son fundamentales para desarrollar las conductas sicomotoras, afianzar los patrones de movimiento y mejorar movimientos culturalmente determinados.

Las capacidades coordinativas para su estudio y aplicación se dividen en generales, especiales y complejas.

Capacidades Coordinativas Generales